El sistema VeriFactu pot marcar un abans i un després en la relació entre empreses i Administració. Més enllà del seu objectiu fiscal, és una palanca per modernitzar, millorar la productivitat i reforçar la confiança mútua, sempre que s’acompanyi de formació i ajuts.
El VeriFactu és un sistema de control dels programes de facturació, impulsat per l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT). El seu objectiu és garantir que les factures emeses siguin íntegres, traçables i inalterables. Cada factura es genera mitjançant un programari certificat, rep un codi únic i pot enviar-se automàticament a l’AEAT en el moment d’emissió. Això crea un registre electrònic inviolable que redueix errors i simplifica la gestió administrativa. Cal aclarir, però, que el VeriFactu no és pròpiament facturació electrònica, sinó un sistema que verifica i assegura la validesa de les factures emeses, mentre que la factura electrònica és el document digital que substitueix la factura en paper i també s’aplica a les rebudes.
Cal aclarir, però, que el VeriFactu no és pròpiament facturació electrònica, sinó un sistema que verifica i assegura la validesa de les factures emeses
S’aplicarà de manera progressiva: a partir de l’1 de gener de 2026 per a les empreses subjectes a l’Impost sobre Societats, i a partir de l’1 de juliol per als autònoms, i en total, afectarà prop de tres milions d’empreses i més de dos milions d’autònoms, una quarta part dels quals són a Catalunya. No totes les empreses estan obligades a aplicar-lo. En queden fora les que ja utilitzen el Subministrament Immediat d’Informació (SII), un sistema de 2017 que obliga les grans empreses a enviar totes les factures a Hisenda en un màxim de quatre dies. Tampoc s’hi inclouen, de moment, les que emeten factures manuals o sense programari de facturació. Aquesta nova eina s’emmarca en l’estratègia de digitalització de l’Agència Tributària i busca modernitzar la relació amb els contribuents.
L’experiència d’altres països demostra el potencial d’aquests sistemes. A Portugal i Itàlia, sistemes similars han millorat el control fiscal, reduït la bretxa entre el que s’hauria de recaptar i el que es recapta, i alhora ha incrementat la productivitat i reduït els costos administratius, segons la Comissió Europea.
Tot i això, la implantació del VeriFactu encara presenta reptes importants. A només dos mesos de l’entrada en vigor, només el 8% de les pimes ha adoptat el sistema, segons l’Observatori TeamSystem. Un altre estudi de l’Observatori de la PIME indica que el 62% de les empreses i autònoms desconeixen el sistema, i el 54% no tenen previst adaptar-s’hi. El cost és un dels principals obstacles: un programari pot suposar uns 2.000 euros inicials i entre 10 i 15 euros mensuals, segons Emprendedores (2024). En sectors com el comerç, l’adaptació pot arribar als 6.000 euros, i en la restauració pot resultar encara més complexa. La situació és especialment delicada en el comerç minorista i d’alimentació, on moltes persones empresàries tenen una edat avançada i operen sota règims especials, com el de recàrrec d’equivalència o mòduls. En aquests casos, gairebé la meitat dels establiments hauran de renovar equipaments com balances o TPV, i la majoria desconeixen encara els terminis i requisits tècnics. També hi ha opcions més accessibles. L’AEAT i diverses plataformes privades ofereixen versions gratuïtes o de baix cost que poden ser especialment útils per a negocis amb pocs volums de factures anuals.
El VeriFactu pot ser molt més que una eina fiscal: pot ser una palanca per transformar l’economia. La tecnologia i la gestió del coneixement són motors del creixement. La digitalització s’ha d’entendre com una inversió en capital de coneixement. Ara bé, el seu èxit dependrà de com s’apliqui. Una bona política no és la que s’implanta més de pressa, sinó la que s’adapta millor als més vulnerables. Per això, diverses organitzacions empresarials reclamen formació, ajuts i un període d’adopció més llarg —un o dos anys addicionals— abans que s’imposin sancions. Els col·lectius de comerç proposen, a més, un període transitori sense sancions, deduccions fiscals per cobrir la inversió en programari i equipament, i una atenció més personalitzada de l’Agència Tributària que orienti cada negoci segons la seva activitat. En lloc de posar el focus en la penalització, cal posar-lo en l’acompanyament i la confiança. Incentivar és més eficaç que sancionar, especialment si volem una digitalització inclusiva i sostenible.
Un sector públic àgil i proactiu pot convertir-se en una autèntica palanca de competitivitat, creixement i benestar col·lectiu
Allargar els terminis i oferir suport tècnic té molt de sentit, i hi ha precedents clars. Quan es va implantar l’IVA l’any 1986, l’administració en va retardar un any l’aplicació efectiva i va desplegar tècnics d’Hisenda que visitaven microempreses i autònoms per ajudar-los en els primers mesos d’adopció del nou sistema. Recordo també que, durant una estada llarga en una universitat de Nova Zelanda, vaig rebre —sense haver-ho demanat— el suport d’un tècnic d’Hisenda que m’ajudava a fer les declaracions fiscals. Una experiència que demostra com la col·laboració i l’acompanyament poden convertir una obligació en una oportunitat per aprendre i millorar.
En definitiva, el VeriFactu pot esdevenir molt més que una eina fiscal. Si s’acompanya de formació i suport, pot impulsar la productivitat, la transparència i la confiança mútua. Les reformes que realment transformen són les que combinen control, incentius i confiança. Si aquesta s’aplica amb diàleg i intel·ligència, el VeriFactu serà recordat no com una obligació, sinó com l’inici d’una nova etapa de col·laboració entre empreses i administració. El seu èxit dependrà de la confiança que sàpiga generar i del suport que ofereixi especialment a les petites empreses i als autònoms. I seria desitjable que aquesta mateixa eficiència que promou l’Agència Tributària s’estengués a totes les administracions públiques —les que planifiquen infraestructures, gestionen serveis o donen suport al teixit productiu—. Un sector públic àgil i proactiu pot convertir-se en una autèntica palanca de competitivitat, creixement i benestar col·lectiu.