“El sol és un gran pintor, que a les nostres regions pinta amb colors molt bonics”. Aquestes paraules d’Antoni Gaudí, recollides pel deixeble del mestre i arquitecte César Martinell al llibre Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix, deixen clara la importància que la llum solar té en l’arquitectura de l’església més alta del món. Una llum que entra a l’interior del temple a través dels vitralls de la nau, que a diferència del que mana la tradició gòtica, prioritzen els colors més intensos i decorats a les alçades més baixes, mentre que els vitralls superiors opten per la llum blanca.
El disseny d’aquests vitralls, dels quals no se’n donaven molts més detalls en la documentació disponible, va anar a càrrec de l’artista Joan Vila-Grau, que entre 1999 i 2019 va encarregar-se de la seva confecció. Vint anys de feina que, tanmateix, no va fer sol: els dibuixos de Vila-Grau van prendre forma física gràcies a la feina de Vitralls Bonet, una empresa centenària originària del barri de Gràcia de Barcelona que ja als anys trenta i quaranta del segle passat havien treballat en els vitralls de la cripta de la Sagrada Família.
Més de cent anys de confecció i reparació de vitralls
Avui, Vitralls Bonet s’ubica a l’Hospitalet de Llobregat i té al capdavant els germans Jordi Bonet i Luard Bonet, tercera generació d’un taller que les ha vist, i fabricat, de tots colors. “L’empresa la funden el 1923 el meu avi, Josep Maria Bonet, i el seu germà, Xavier Bonet. Són una família que ve d’Arsèguel (Alt Urgell) i que el 1908 ja són a Barcelona”, explica Jordi Bonet, actual director del taller. Els dos germans s’havien format com a aprenents a l’històric Taller Oriach i van decidir tirar endavant un nou taller el 1923, ubicat originalment al carrer de Montseny i, més endavant, al carrer d’Astúries. “El funden amb els diners que el Xavier guanya jugant a futbol a l’Europa, on era capità”, relata Jordi Bonet.
Vitralls Bonet neix originalment com un taller de vocació noucentista, que era l’estil artístic del moment. “Treballen amb l’esperit de fer un art més renovador, més local, catalanista… El modernisme, en general, no els agrada gaire, tot i que després el taller s’ha passat la vida fent-ne”, comenta l’actual director de l’empresa. Els primers encàrrecs són de vidres gravats, a partir dels quals van començar a col·laborar amb diversos artistes, entre els quals destaca el nom de Darius Vilàs, pintor i decorador vinculat al Centre Artístic de Sant Lluc. “La primera gran obra és del 1925, la Parròquia del Carme”, explica Jordi Bonet, uns vitralls que elaboren en col·laboració amb Vilàs i l’arquitecte Josep Maria Pericas. Cinc anys més tard va arribar el primer encàrrec del taller per a la Sagrada Família, que confeccionen també amb Vilàs i Pericas: uns vitralls per a la cripta del temple de Gaudí. Una feina que, amb tot, no era la gran referència dels germans Xavier i Josep Maria: “Curiosament, ells no tenien tant com a referència la Sagrada Família, sinó la Parròquia del Carme”.
Nascut com un taller noucentista, Vitralls Bonet confecciona amb l'artista Darius Vilàs i l'arquitecte Josep Maria Pericas els vitralls de la cripta de la Sagrada Família
Amb l’arribada de la Guerra Civil, Vitralls Bonet és col·lectivitzat juntament amb altres tallers de la ciutat i els dos germans s'allunyen del sector i es dediquen a altres activitats professionals. És llavors quan molts dels dibuixos que tenia l’empresa, “en ser majoritàriament art sacre i burgès”, són cremats. Però amb la fi de la guerra, tornen al taller i comencen a enfocar-se en la reconstrucció d’art religiós malmès durant el conflicte. “Hi ha molta mancança de materials i és una època penosa, però també hi ha moltíssima feina per reconstruir el país”, indica Jordi Bonet. Durant els següents anys, el taller va treballar en la reconstrucció de vitralls i vidrieres a indrets com Vallbona de les Monges, el monestir de Poblet, Móra d’Ebre, Móra la Nova o la mateixa cripta de la Sagrada Família que havien confeccionat dues dècades enrere.
Aquesta etapa de reconstrucció s’allarga fins a la segona meitat dels anys cinquanta, moment en què un nou impuls de l’art litúrgic provoca l’aparició de nous artistes com Ramon Rogent, Francesc Fornells-Pla, Domènec Fita o Joan Vila-Grau. “És un corrent internacional: com que també estan reconstruint tot Europa, sorgeixen esglésies brutalistes que usen molt l’abstracció”, apunta Bonet, amb una “nova generació d’artistes que usen el vitrall com a camp propi”. Aquesta nova fornada suposa un impuls per a la confecció de vitralls al taller, que fins i tot fa el salt al món civil a edificis com ajuntaments o paranimfs d’universitats.
Durant aquesta època, el 1967, Xavier Bonet, que a banda del taller tenia “mil negocis” en indústries com la química, les joguines o els immobles, decideix deixar l’empresa en mans del seu germà. Però el cofundador no va quedar-se sol: ben aviat va unir-se-li el seu fill, també anomenat Xavier, que amb el temps prendria el relleu al capdavant de la companyia, i la dona d’aquest, Pilar de Ahumada, que va exercir com a dibuixant principal del taller. La tercera generació s’hi afegiria al cap d’unes dècades: el primer va ser Luard Bonet, qui després de formar-se artísticament va incorporar-se a l’equip pels volts de 1995, mentre que Jordi Bonet, que va estudiar química, va sumar-se a l’empresa el 2001. Ara, tots dos lideren conjuntament el taller: en Luard, a càrrec de la part artística, i en Jordi, de la part de restauració.
20 anys de feina pels vitralls de la Sagrada Família
És en l’impàs entre la segona i la tercera generació familiar que Vitralls Bonet comença l’encàrrec que consolidarà el seu prestigi com a taller: els vitralls de la nau de la Sagrada Família. “Amb en Vila-Grau ja havíem treballat en molts vitralls, com els de Santa Maria de Balaguer, Sant Joan de Sitges i Llars Mundet”, recorda el director del taller. La Sagrada Família va encarregar-li al pintor el disseny de tots els vitralls de la nau del temple, d’acord amb les poques anotacions que quedaven fetes per Gaudí, i Vila-Grau va escollir Vitralls Bonet com a companys de viatge. “La nostra feina era construir els dibuixos que feia ell, tot el pes creatiu és absolutament seu”, deixa clar Jordi Bonet, que admet que “complir els terminis a vegades era difícil, però els vam complir sempre”.
És així que, durant vint anys, el taller va treballar de bracet amb Vila-Grau per confeccionar tots els vitralls que formen part de la nau de la Basílica. “Inicialment, no sabíem si els faríem tots, i els vam anar fent un a un fins que vam completar-los tots el 2019”, rememora Bonet. “L’arquitecte director de la Sagrada Família [Jordi Bonet i Armengol] i el Vila-Grau es coneixien molt i es tenien molta confiança, i això va facilitar molt tota la part creativa”, opina el vitraller.
Bonet: “Amb el primer vitrall que vam posar, l’any 99, el creuer no estava cobert i no hi havia sostre”
El director del taller admet que se senten “molt afortunats i orgullosos” que Vila-Grau i el temple comptessin amb ells per a aquesta feina, i que tot i que ho han hagut de coordinar amb altres projectes, “la Sagrada Família sempre ha sigut prioritària”. Bonet deixa constància de com ha canviat la construcció del temple des que van començar a treballar-hi: “Amb el primer vitrall que vam posar, l’any 99, el creuer no estava cobert i no hi havia sostre. Passàvem pels passadissos de costat a costat amb tots els turistes, hi havia bastides fins al sostre i a vegades pujàvem els vitralls caminant per les escales. Fèiem coses que ara serien impensables”.
El canvi de la professió i la mirada a l’estranger
El fet d’haver treballat durant vint anys en els vitralls de la Sagrada Família, juntament amb el centenari que van celebrar el 2023, han atorgat a Vitralls Bonet un prestigi que els ha permès estendre el negoci més enllà de Catalunya, on han treballat sempre. “Ja havíem fet col·laboracions internacionals i amb artistes de fora, però des del 2019 hem fet vitralls a Londres, Bristol o el Japó”. A més, per mantenir el volum actual de feina, l'empresa va decidir traslladar-se el 2017 des del seu històric taller de Gràcia a un de nou a l'Hospitalet de Llobregat, on ara tenen unes instal·lacions “més grans, més ordenades i més fàcils de treballar”.
Ara bé, l'expansió internacional no era fàcil de mantenir, ja que “quan s’acabava el projecte i la gestió comercial, no tenia continuïtat”. L'empresa ha comptat amb l'ajuda d'Acció per actualitzar currículums, cartes de recomanació i fer millors prospeccions, i tot i que "no va acabar de funcionar del tot", els ha ajudat a “estar bastant preparats per quan tinguéssim contactes internacionals”. Malgrat tot, Bonet es mostra optimista, remarcant que “si mirem deu anys enrere, cada any hem enviat dos o tres projectes a l’exterior”. A parer seu, els mercats que veu amb més bons ulls són Corea o el Japó, països “amb un amor molt gran a l’arquitectura de Gaudí i que quan volen comprar un objecte, valoren molt que siguin les mateixes mans que segons quines referències”.
Bonet: “Si mirem deu anys enrere, cada any hem enviat dos o tres projectes a l’exterior”
Però més enllà de l’exportació, el gran valor de Vitralls Bonet és aconseguir mantenir l’estabilitat i el bon nom dins del sector. Perquè en cent anys, el negoci vitraller ha canviat substancialment. “Hi ha coses que continuem fent”, puntualitza Bonet, “si ve un client privat que vol una porta pel passadís, li fem sempre”; però aquesta és un tipus de negoci que “pel meu pare o avi era una activitat mensual, 20 o 30 encàrrecs al mes, i això ara ha desaparegut”. Tampoc continuen els decoradors d’interiors, una professió habitual durant el segle passat, perquè tenir un interior ben decorat era “una qüestió de moral”: “Això que fem ara de tenir un interior amb quatre coses de l’Ikea perquè et faran fora, abans era inconcebible”.
Per contrarestar aquesta pèrdua de tipologies de clients, Vitralls Bonet s’ha especialitzat tant en les creacions pròpies, dissenyades per Luard Bonet, com en la conservació i la restauració. “Intentem ser bons en projectes grossos; tenim una plantilla força gran —de nou treballadors— que és difícil de mantenir, però així, quan te n’arriba un, no els has d’ensenyar a tots”, explica Jordi Bonet. És així que han aconseguit mantenir una xifra de negoci que oscil·la entre els 400.000 i els 800.000 euros anuals, en funció dels concursos públics que aconsegueixen.
Precisament aquesta experiència és la que permet al taller continuar amb la mirada ja posada al futur: “Tenim gent molt gran que es jubilarà pròximament, així que estem intentant formar gent”. Una nova generació de vitrallers que, en els aniversaris vinents de l’obra magna de Gaudí, podran presumir de formar part d’una companyia indispensable perquè la llum il·lumini l’interior de la Basílica.