Geni, boig i somiador són els tres adjectius més repetits quan es parla d’Antoni Gaudí (Reus o Riudoms, 1852). L’arquitecte avançat al seu temps que va imaginar la monumentalitat de la Sagrada Família, els detalls de la Casa Vicens, la Casa Batlló o els colors del Parc Güell, arriba aquest dimecres a la commemoració del centenari de la seva mort. La seva figura, lligada a un patrimoni cultural, turístic i econòmic de primer ordre, desperta -en passat, present i futur- fascinació arreu del món. Un segle després que un tramvia apagués la vida de l’artista entre els carrers de Bailèn i Girona, a la Gran Via de Barcelona, l’etern temple inacabat s'ha convertit en una icona global d'una magnitud estadística incontestable. Segons les dades recollides a la darrera Memòria Anual del 2025, la basílica frega els cinc milions de visitants anuals, una xifra consolidada que creix amb un tímid 0,91% respecte a l'any anterior.
Avui, el seu magnetisme es tradueix en 1.600 llocs de treball i uns ingressos de 134,5 milions d’euros, una recaptació que prové exclusivament d'origen privat. Ara bé, la Junta Constructora del Temple Expiatori gestiona aquest capital i reparteix el 51,7% del pastís a la construcció i acceleració de les obres, mentre que el 31,8% s’aboca a la seva gestió. La resta es distribueix en forma d’aportacions anuals al Fons Comú Diocesà i el compliment dels pagaments urbanístics pactats amb l’Ajuntament de Barcelona. La primera pedra d'aquest somni, però, es va col·locar molt abans, el 19 de març de 1882. Convé recordar que no va ser pas a les mans de Gaudí, sinó a les del disseny neogòtic de l'arquitecte Francisco de Paula del Villar. La seva renúncia l’any 83 va fer que un jove i audaç Gaudí recollís el testimoni i assumís la direcció de l'obra.
La Sagrada Família frega els cinc milions de visitants anuals, amb un magnetisme que es tradueix en uns ingressos de 134,5 milions d’euros
Aquesta solidesa financera és el combustible que ha permès enfilar la culminació de la majestuosa torre de Jesucrist, tot i que al monument encara li falten un bon grapat de treballs fins a la finalització definitiva el 2035. Al cap i a la fi, amb les coses de palau val més asseure's. L'expectació internacional per veure la creu que arriba al cel amb una altura de 172,5 metres és tan intensa que la visita del papa Lleó XIV -i la corresponent rua en papamòbil- servirà per presidir la missa solemne i la benedicció de la torre. Una fita històrica i de gran transcendència espiritual que situa Catalunya al bell mig de les mirades del món.
L'acte ja ha confirmat l’assistència de 8.000 fidels (4.000 dins, i 4.000 fora) davant la presència dels Reis d’Espanya, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Salvador Illa. Tot plegat, amb la gran curiositat de veure si Catalunya farà (o no) ombra als set minuts d'aplaudiments que sa santedat va rebre a Madrid. De moment, ja s'ha guanyat els devots congregats a la catedral amb un emotiu i inesperat "bon dia i bona ora" en català. L'eufòria conviu amb el malestar de diverses entitats socials laiques que, sota el lema Jo no t'espero, han llançat un manifest per denunciar els privilegis públics -com ara l'obertura de franc de l'Estadi Olímpic- i l'ús de recursos institucionals en aquesta visita.
Tanmateix, aquest desplegament institucional també desperta certs temors a la ciutat comtal, heretats de la memòria històrica. L'última visita d'un pontífex a Barcelona - protagonitzada per Benet XVI l'any 2010-, va marcar un abans i un després en disparar un 40% la presència i massificació turística al voltant de la Sagrada Família. L’any 2011 la van visitar 3,2 milions de persones, davant els 2,3 milions de l’any anterior. Aquest precedent fa que la mateixa institució encarregada del temple miri el futur amb prudència. De fet, Esteve Camps, president delegat de la Junta Constructora, reconeixia a RTVE que “morir d’èxit també és preocupant, perquè ara mateix ja estem al límit". Tot i que Camps confia que l'obertura de l'interior de la torre de Jesús el 2028 permetrà ampliar el recorregut i esponjar millor el flux, admet que la situació és complexa.
Dels balcons a preu d’or al desert comercial
El papa Lleó XIV, amb el papamòbil, al centre de Madrid | Javier Barbancho (ACN)
Pel que fa a l’impacte comercial que s’esperona per aquests dos dies, Elvira Garcia, directora general de Barcelona Oberta, explora amb aquest diari els possibles efectes. D’entrada deixa anar un “Déu n’hi do” en referir-se a un autèntic alineament d'astres institucional, perquè enguany el Principat no només celebra l'Any Gaudí, sinó que esdevé simultàniament ambaixadora de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura i la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat.
Tanmateix, el fre del consum el mes de maig apuntat per Comertia i atribuït a la "incertesa geopolítica", podria repetir-se aquests primers dies de juny. “Les restriccions d'accés i els problemes de mobilitat faran que hi hagi molt poc impacte. Tot i que l'Ajuntament no ha obligat a tancar comerços, si els clients no poden accedir-hi, l'activitat serà pràcticament nul·la”, lamenta. “Perdre un o dos dies de vendes en un mes fa que, per molt bona que sigui la tendència, ja no puguis créixer respecte a l'any anterior", afegeix.
El 67% dels establiments comercials descarta que la visita del Papa tingui un “impacte destacat” en el seu negoci, i només un 11% preveu algun tipus d'increment
I el termòmetre comercial ho confirma. Segons Comertia, el 67% dels establiments comercials adherits descarta rotundament que la visita del Papa tingui un “impacte destacat” en el seu negoci. Només un 11% dels botiguers preveu algun tipus d'increment en les seves vendes. Malgrat que els eixos comercials vinculats a l'associació i pròxims a l'esdeveniment -com Creu Coberta, a Sants, o el Passeig de Gràcia i Diagonal Boulevard-, "no esperen incrementar vendes", l'entitat prefereix mirar a llarg termini i confia que el comerç local assumeixi aquest sacrifici en clau de ciutat: “No s’ha de mirar la caixa que es fa aquest dia. El compromís del comerç és entendre que aquest és un acte més per fer marca Barcelona, obrir la ciutat i posicionar-la en el mapa”.
Pel que fa a la polèmica sobre la pèrdua de les terrasses de restauració a l'avinguda de Gaudí -en què es taparan els forats de les pèrgoles i para-sols ancorats al terra i no es podran tornar a instal·lar fins després del Tour de França-, Garcia es mostra contundent: “L’Ajuntament no preveu cap mena de compensació econòmica. Si no donen ajuts per altres qüestions de la ciutat, tampoc ho faran perquè un dia vingui el Papa”, etziba. En contrast, el negoci privat de lloguer de balcons per més de 1.000 euros és, segons Garcia, una qüestió totalment aliena al sector: "Són iniciatives individuals de veïns espavilats que saben treure punta de tot, no té res a veure amb el comerç ni la restauració".
Més enllà d'aquesta picaresca, l'experta es mostra especialment crítica amb les crides institucionals al teletreball i els recomanacions de Protecció Civil que conviden a quedar-se a casa: "El teletreball en el comerç és directament impossible. Tenim 60.000 treballadors del sector a Barcelona que han d'anar a la botiga, i sense clients el comerç no pot aixecar la persiana. Trobo una mica absurd que es buidi el centre”.
Garcia (Barcelona Oberta): "El teletreball en el comerç és directament impossible. Tenim 60.000 treballadors del sector a Barcelona que han d'anar a la botiga"
En aquest sentit, i a partir d’un paral·lelisme amb els recents avisos per temporals o, sense anar massa lluny, la DANA, la directora general de Barcelona Oberta demana mesura a les administracions a l'hora d'alarmar la població: "No som partidaris de tractar la gent com un ramat. Cadascú és prou responsable de saber on es fica. El que han de fer les administracions és potenciar i garantir el transport públic i els aparcaments. La ciutat ha de funcionar, qui no estigui interessat en l'esdeveniment, que no hi vagi, però no podem aturar l'activitat econòmica”, demana.
Tot i les disfuncions de gestió, el que és innegable és que el gran valor afegit de Barcelona, segons Garcia, és la seva singularitat urbanística en comparació amb altres capitals: "Els edificis més emblemàtics de Gaudí estan integrats de ple en una trama urbana comercial molt potent. Això no passa a totes les ciutats; a Madrid, per exemple, els museus estan més separats", destaca. "La Sagrada Família es projecta com una de les grans meravelles del món. Si a això li sumem el Tour de França, una de les competicions més populars que atrau milers de famílies i aficionats, aconseguim que Barcelona soni a tot arreu”, assegura.
L’Any Gaudí, un caramel corporatiu
Amb aquest teló de fons, convé plantejar quin retorn real hauria de generar l’efemèride perquè no quedi pas reduïda a un reclam turístic de masses. Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura, defuig de les xifres i assenyala a VIA Empresa que “l’'èxit no s'hauria de mesurar únicament pel nombre de visitants o per l'impacte econòmic immediat. El retorn més valuós seria la creació d'un llegat durador en diversos àmbits". I és que més enllà de la litúrgia, la celebració oficial de l’Any Gaudí compta amb una injecció pública de 6,5 milions d'euros, però el gran motor privat es mou a partir de la declaració d'Esdeveniments d'Excepcional Interès Públic (AEIP) -sota el Programa Gaudí 2026-, que ofereix grans desgravacions fiscals a les empreses.
Esteve (Fundació Catalunya Cultura): "L'èxit no s'hauria de mesurar únicament per les xifres. El retorn més valuós seria la creació d'un llegat durador en diversos àmbits"
Aquesta catifa vermella corporativa respon a “una combinació de factors”, tal com explica Esteve. “Moltes empreses entenen i contribueixen amb la cultura com un element de responsabilitat social, de construcció de marca i de contribució al desenvolupament del país", apunta. “Però incentius com l'AEIP són sovint elements motivadors per fer el pas", reconeix, i apunta que "el mecenatge cultural del nostre mercat és més discret” que en els països anglosaxons. L'avantatge fiscal, insisteix, “no implica en absolut una manca de compromís, sinó que redueix riscos i fa més atractiva una inversió que, en molts casos, no genera un retorn econòmic directe, per això és més difícil de comprendre", subratlla.
En aquest sentit, Esteve considera que l'avinentesa actual "hauria de reforçar el coneixement de l'obra i del pensament de Gaudí entre la ciutadania", però remarca que també és "un bon moment" per fer valdre el suport que, en el seu dia, la burgesia catalana i els empresaris de l'època van donar a l'arquitecte “i a tants altres artistes que han deixat un enorme llegat al país”. Per això, l'experta fa una crida a "regenerar aquest esperit mecenes" perquè les seves connotacions positives generin un moviment de noves col·laboracions estables entre institucions culturals, universitats i empreses "que perdurin més enllà de l'any commemoratiu".
Un clam que, de fet, ja comença a collir-ne els fruits sota el paraigua institucional, amb aliances que van des de la digitalització i l’oci fins al rescat d'espais històrics. N'és un bon exemple l'alemanya Henkel, amb forta presència a Catalunya i un hub a Barcelona, que s'ha sumat com a empresa col·laboradora de la Junta Constructora en la finalització de la torre de Jesucrist. El lligam neix, a més, amb un doble simbolisme, ja que coincideix amb el 150è aniversari de la companyia. Telefónica també ha tancat un acord estratègic amb la Junta Constructora per impulsar projectes digitals i el documental en exclusiva Sagrada Familia, 7 días antes. I Lego ha convertit el monument en el set de peces més gran del seu catàleg: una maqueta de 12.000 peces dissenyada per Rok Žgalin Kobe que sortirà a la venda el pròxim 1 de novembre per un preu de 749,99 euros.
En paral·lel, el mecenatge i la col·laboració també permetran obrir un patrimoni inèdit a la ciutadania. Barcelona ha anunciat que el Col·legi de les Teresianes del carrer Ganduxer -projectat per l’arquitecte entre 1888 i 1890 i fins ara inaccessible al públic- es convertirà l'any 2028 en un museu dedicat a l’obra de Gaudí. El projecte, que inclou l'Espai Gaudí 360º i mappings arquitectònics, pretén allunyar-se de la lectura convencional de l’obra de Gaudí i interpretar-la a partir de l’edifici de les Teresianes.
En definitiva, l’Any Gaudí és una cursa de fons que s'estén des del novembre del 2025 fins al Nadal del 2026. Per això, Garcia encara no s’atreveix a determinar el perfil d'un visitant que tot just comença a dibuixar-se. Aquest horitzó lliga de ple amb l'aposta pel turisme cultural, una visió compartida per l’Ajuntament de Barcelona que, com bé relata el periodista Marc Vilajosana, el comissionat per a la Gestió del Turisme Sostenible del consistori, José Antoni Donaire, xifra l'ambició de la ciutat de manera clara: “A Barcelona ens hem proposat que un terç dels turistes siguin culturals”.
Per assolir-ho, l'Administració posa la mà al foc per la tecnologia i la personalització de les visites, amb la voluntat de connectar el patrimoni més enllà dels límits municipals i millorar la gestió de l'espai públic. Així, la Barcelona del 2026 demostra que el llegat de Gaudí és, en efecte, infinit, tant per la seva capacitat de seducció com pels debats que genera i continuarà generant per molts anys més.