Escolta l'article ara…
A l’hora de fer aquest article, la cotització de Vytrus Biotech és de 16,70 euros per acció, just el doble del preu que tenia a finals de l’any 2025, que era de 8,35 euros. Va sortir a cotitzar al BME Growth el març del 2022, poc després d’haver-se iniciat la guerra russo-ucraïnesa, a un preu d’1,72 euros, xifra que es va traduir en una valoració inicial de 12,2 milions d’euros.
És una empresa biotecnològica, fundada a Terrassa l’any 2009 per dos investigadors, l’Albert Jané i l’Òscar Expósito. Avui, entre els dos mantenen el 33,78% de l’empresa a parts iguals, i en són els principals executius. Hi ha un altre 25,95% de la companyia en mans d’inversors financers estables, tant públics —l’Institut Català de Finances (ICF), amb un 5,72%—, com privats. Entre aquests darrers destaquen el family office d’una de les famílies fundadores de Fluidra, la Serra Dufó, amb un 6,53%, i el de la família fundadora de Perfumeries Júlia, amb un 5,40%. Hi ha també la RAIF Zamit Capital, que aglutina diverses famílies, amb un 8,20%. Finalment, també apareix un soci industrial, la nord-americana Barnet Products LLC, que hi era ja al moment de la sortida a borsa, amb un altre 5,00%.
Així doncs, gairebé un 65% del capital està en mans d’accionistes que posseeixen almenys un 5%. La resta es distribueix entre la lliure flotació, l’autocartera, i les posicions que ostenten alguns altres executius. Van fer quatre rondes de finançament abans de sortir a cotitzar, i una ampliació de capital, l’any 2024, una vegada ja cotitzada.
Si bé la biotecnologia és un camp de creixement i de futur des de fa dècades, existeixen molts inversors gens disposats a invertir-hi, ja que aquest tipus d’empreses es consideren “inversions dicotòmiques”, és a dir, una mena de tot o res: unes poques són exitoses i es revaloren molt, mentre que moltes fan fallida. Altres inversors el que fan senzillament és invertir en diverses empreses d’aquest sector simultàniament.
El sector en què opera Vytrus és molt específic. El podríem anomenar com a biotecnologia vegetal; elaboren principis actius a partir de plantes, que són emprats principalment per la indústria de la cosmètica, en tractaments tant de la pell com dels cabells. En principi és un camp atractiu, ja que, per una banda, la cosmètica creix a un ritme d’un 5% anual, per sobre del 3% del PIB mundial. L’anomenada cosmètica natural o altrament dita natural beauty, augmenta encara més, al voltant d’un 6% anual, en el que és una macrotendència.
La cosmètica natural, per la seva banda, pot estar basada bé en la pura explotació de plantes —fent-les créixer tot i consumir molta aigua per extreure’n després les parts que interessen, com s’ha fet tradicionalment, sense necessitat de biotecnologia—, o bé de la manera en què ho fa específicament Vytrus. És a dir, amb cultius cel·lulars dirigits a partir de cèl·lules mare vegetals i amb l’ús de bioreactors. Ho podríem categoritzar com a actius naturals d’alt valor afegit, en el que és un segment que té encara unes taxes de creixement més altes.
Vytrus opera en un camp atractiu, ja que la cosmètica creix a un ritme d’un 5% anual, per sobre del 3% del PIB mundial
L’any 2025, Vytrus va assolir una xifra de negoci de 8,4 milions d’euros. Té uns marges bruts elevats, la qual cosa li va permetre obtenir un ebitda de 4,2 milions, amb un marge ebitda de gairebé el 50% i un benefici net de 2,9 milions d’euros. Aquest últim indicador es veu afavorit també pel fet de tenir una taxa d’impost de societats baixa gràcies a les deduccions de la seva forta activitat d’R+D, que l’any passat va suposar gairebé un 16% de les vendes. Va generar un cash flow operatiu de 2,8 milions d’euros, gairebé la meitat del qual el dedica al capex o inversions de capital. No té deute.
Estem, doncs, davant d’una empresa creada des de l’àmbit investigador, amb una forta activitat d’R+D, que no s’ha limitat a crear i vendre patents, ni tampoc a treballar exclusivament per a terceres companyies, sinó a crear el seu propi producte, amb disset principis actius propis que produeix i que ven a més de 50 països. L’any 2015 només un 4% de les seves vendes era producte propi, mentre que l’any 2025, el producte propi, on hi ha el veritable marge, suposava ja el 93% de les vendes. No només fa la recerca i s’encarrega de la producció, sinó que l’any passat va començar a fer també la comercialització directa a Espanya i França, i aquest any l'ha ampliat a Suïssa i Àustria. Estem, doncs, davant d’una empresa valenta.
L’any 2015 només un 4% de les vendes de Vytrus era producte propi, mentre que una dècada després, el producte propi, on hi ha el veritable marge, suposava ja el 93%
Evidentment, no es tracta d’una activitat exempta de riscs. N’hi ha de caràcter tecnològic. La molècula del futur pot provenir no només de plantes, sinó també de bacteris, fongs o microalgues, per exemple. A més, també existeixen altres tecnologies alternatives a la biotecnologia vegetal, com ara la fermentació microbiana, la biologia de precisió, els cultius cel·lulars animals, la química sintètica, les biorefineries, l’anomenada enzimàtica, o la biotecnologia marina.
Una competència a vigilar
Cal tenir en compte també la forta competència existent. Per una banda, la suïssa Mibelle Biochemestry, fundada l’any 1991, qui va ser la pionera, l’any 2008, de la biotecnologia moderna aplicada a les plantes, amb una tècnica que va portar els cultius de cèl·lules vegetals al mercat cosmètic. Acaba de ser adquirida per la francesa Solabia, un gran fabricant, verticalment integrat, d’ingredients actius naturals per la cosmètica. No cotitza a borsa.
Hi ha també el gegant Givaudan, que cotitza a la borsa suïssa, amb una capitalització d’uns 33.000 milions d’euros, i que també té una forta activitat en l’anomenada beauty biotechnology dins de la seva divisió Fragance & Beauty, amb una aproximació més àmplia que la biotecnologia vegetal estricta. Finalment, cal no oblidar a empreses com la cotitzada coreana Bio-FD&C, més pura i amb un valor borsari inferior al de Vytrus, tot i tenir una xifra de vendes superior i un ebitda semblant, o la recentment cotitzada tant a la borsa suïssa com a Euronext, Dsm-firmenich, amb un valor d’uns 22.000 milions d’euros, que disposa d’una gran plataforma d’ingredients.
Certament, Vytrus disposa d’una oportunitat, tot i que per a poder arribar a ser considerat un proveïdor global rellevant de principis actius biotecnològics, hauria de mantenir els forts creixements actuals de les vendes, sense perjudici dels alts marges ebitda, durant molts anys consecutius. No és pas una tasca fàcil de fer, però això no vol dir que no pugui assolir-se.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat