Aterro a l’aeroport d’Hondarribia a les vuit en punt del matí. Vint minuts després, el taxi em deixa a tocar de la platja de La Concha, coneguda mundialment com la perla del Cantàbric. A primera hora, l’escena de la platja té quelcom quasi bucòlic. Tot i estar en plena ciutat, passejar-hi és una d’aquestes experiències en què t'adones que encara no ha acabat d’arrencar del tot. Un passeig en forma de corba d’una perfecció geomètrica, quasi en silenci, amb una mar plana i una llum suau. Alguns corredors, ciclistes i, fins i tot alguns nedadors valents, entren a l’aigua.
Encara és d’hora per a la cita a l’assemblea general de Laboral Kutxa, al Palau de Congressos Kursaal (i el motiu que m’ha portat a Donosti), així que aprofito i em deixo anar en aquest pausat i tranquil passeig recorrent l’encisadora platja. De sobte, pensant que avui és 25 d’abril, un vell record i una música meravellosa m’esclata al cap. Em transporta al Portugal de l’any 1974 i la Revolució dels Clavells, que posa fi a quasi mig segle de dictadura amb l’aixecament dels militars de matinada en escoltar a Radio Renasença la cançó Grândola, Vila Morena.
Les assemblees, en el cas de les cooperatives, són l’òrgan estatutari on la massa social exerceix la màxima sobirania, on el ritual i posada en escena juguen un paper destacat
Amb la dolça melodia, ara sí, entro al Kursaal on ens trobem amb tots i totes les sòcies que participen en l’assemblea. A les 11:30h, en segona convocatòria, Adolfo Plaza, president de l’entitat des del faristol de l’auditori, ple de gom a gom i amb una magnífica posada en escena, comença a desgranar els punts de l’ordre del dia que se sotmetran a debat i aprovació de l’assemblea.
Les assemblees, en el cas de les cooperatives, són l’òrgan estatutari on la massa social exerceix la màxima sobirania. No obstant això, la participació s’ha encetat molts dies abans en la multitud de reunions preparatòries informatives i de debat a escala territorial amb tots els socis. Així, l’assemblea n’és la culminació on el ritual i posada en escena juguen també un paper destacat.
La presentació dels resultats de l’any 2025 és un dels punts rellevants, i realment han estat espectaculars, els millors de tota la història de la banca cooperativa de Mondragon, com així posa de manifest el president. El grup Laboral Kutxa, resultant de la integració comptable de les empreses participades, ha consolidat un benefici rècord de 305 milions. Resultats que majoritàriament capitalitzen la cooperativa i reforcen l’ecosistema de Mondragon, sempre pensant en la seva sostenibilitat a llarg termini i amb l'objectiu de crear ocupació cooperativa de qualitat.
Amb tot, com rendiments passats no garanteixen resultats futurs, és en la segona part de l’assemblea -i un cop validada la gestió de l'exercici 2025- quan, Xabier Egibar, director general de l’entitat, presenta el pla de gestió 2026, així com l’orientació estratègica. Amb un model híbrid d’atenció, centrat en les persones i amb el suport de la tecnologia, Egibar planteja els principals elements que vertebren l’activitat de Laboral Kutxa, fent alhora compatible una ambiciosa agenda competitiva i transformadora on el pla d’expansió a Catalunya juga un paper molt rellevant.
Tanmateix, per més importants que siguin aquests objectius, cal combinar l’ambició en el creixement i resultats (res és possible sense això) amb el veritable sentit. Zentzua, "sentit" en basc, és el projecte que embolcalla i que, mai més ben dit, dona sentit i força a tot plegat. Mantenir el propòsit, adaptar-nos, per descomptat, als nous temps, i vetllar per deixar a les futures generacions un llegat millor que el que hem estat hereus. No en va, no en som més que usufructuaris temporals.
Des del cooperativisme es pot crear riquesa socialment útil, transformant territoris en societats més equitatives com fan Laboral Kutxa, Mondragon, i milers i milers de cooperatives arreu del món
Surto del Kursaal, com sempre, amb les piles carregades, i constato una vegada més, amb satisfacció, que des del cooperativisme es pot crear riquesa socialment útil, transformant territoris en societats més equitatives com fan Laboral Kutxa, les cooperatives de Mondragon i milers i milers de cooperatives arreu del món. De nou, camí cap a l’aeroport, el run run de Grândola, Vila Morena, ressona de manera insistent pel cap, i em fa pensar en els soldats portuguesos l’any 1972. També en el Zentzua que guiava i els esperonava a jugar-s’ho tot, per canviar-ho tot.