La transformació social ve de lluny i de Llull. Ramon Llull és, sens dubte, una de les figures intel·lectuals més singulars de l’edat mitjana europea. Pensador, teòleg i escriptor, construeix un sistema filosòfic propi amb una ambició poc habitual per al seu temps: unir fe, raó i acció en un mateix marc de comprensió del món. Lluny de limitar-se a l’especulació, entén el coneixement com una eina de transformació social.
De la prolífica obra de Llull, en destaca Blanquerna, considerada la primera escrita de la prosa catalana culta. A Blanquerna, el protagonista recorre un itinerari vital complet: de la vida monàstica fins a les màximes responsabilitats eclesiàstiques, culminant com a papa. Però el relat és molt més que una successió d’ascensos jeràrquics: el realment rellevant és la constant formació continuada del personatge al llarg de la seva intensa vida. Cada etapa posa a prova la coherència entre pensament i acció. El desenllaç final és revelador i sorprenent: després d’assolir el poder més alt, es retira com a ermità. El missatge és clar i contundent: el poder sense interioritat i sense criteri perd sentit.
El concepte de la formació integral de la persona com a base del lideratge connecta, set segles després, amb l’aparició de la Fundació Blanquerna, fet que evidencia que la tria del nom no és gens casual. Al contrari, té a veure amb un rerefons profund. És així que neix l’any 1948 com a escola de magisteri, amb el propòsit inicial de formar mestres en un moment necessitat de propostes innovadores, i a partir de la creença —com Llull— que l’educació esdevé la principal eina de transformació social.
Com explica Jordi Riera, director general de la institució, Blanquerna és avui una entitat universitària d’iniciativa social, sense ànim de lucre, amb una base sòlida de tradició humanista i cristiana. A tot això s'hi ha de sumar una alta qualitat acadèmica, docent i de recerca, així com de transferència de coneixement a la societat que volem continuar servint.
La Blanquerna neix el 1948 com a escola de magisteri, amb el propòsit inicial de formar mestres a partir de la creença que l’educació esdevé la principal eina de transformació social
Aquesta realitat agrupa, a hores d’ara, facultats en àmbits com la psicologia, l’educació, la comunicació, les relacions internacionals i les ciències de la salut. En els darrers anys, ha incorporat també estudis en l’àmbit de l’economia i l’empresa, de forma que ha ampliat la seva incidència en la formació de perfils directius, gestors i professionals vinculats a la innovació i la gestió organitzativa. Tot plegat, en xifres actualitzades a principis de 2026, representa 6.700 estudiants de grau, màsters i doctorats, amb una oferta formativa de 30 graus i dobles titulacions, amb 560 professors nacionals i internacionals.
Tanmateix, Blanquerna sempre pensa a llarg termini, i és en aquest sentit que en el seu Marc Estratègic 2026-2030 es defineixen polítiques generals de la institució a concretar en cada una de les facultats. Tot plegat, per continuar projectant la seva identitat cap al futur amb els objectius estratègics per incrementar el seu reconeixement i prestigi, enfortir presència internacional, desenvolupar un estil educatiu propi innovador i incrementar la qualitat i quantitat de recerca científica, sense deixar de banda la sostenibilitat econòmica i la millora i optimització de processos i gestió.
Però a Blanquerna sempre els ha agradat anar acompanyats. Per aquesta raó, també està en el seu ADN i és marca de la casa la seva propensió a la generació d’aliances i col·laboracions, perquè la suma multiplica, qualitativament i quantitativa. No és casual tampoc el seu paper impulsor i cofundador de la primera universitat privada de Catalunya sota el nom, també intencionat, d’Universitat Ramon Llull.
No es tracta d’una universitat convencional i jeràrquica, sinó què més aviat es tracta d’una federació d’institucions amb identitats pròpies. La integren centres com Blanquerna, IQS (enginyeria i management), La Salle (enginyeria, arquitectura i tecnologia), Esade (negocis i dret) i altres institucions especialitzades, com l’Institut Borja de Bioètica. Aquest model permet combinar autonomia acadèmica amb un marc universitari comú, generant un ecosistema divers però cohesionat.
El fil que uneix Llull, Blanquerna i la institució contemporània és molt més que nominal, és profund i conceptual
Seguin aquest esperit de cooperació, Blanquerna, en tant que organització de l’economia social, forma part del Grup Clade, entitat multisectorial de l’economia social referent a casa nostra, que té com a objectiu, com no podia ser d’altra manera, la transformació social compatible amb l’eficiència, competitivitat i vocació d’impacte de les seves activitats.
Veiem així què el fil que uneix Llull, Blanquerna i la institució contemporània és molt més que nominal, és profund i conceptual. S’hi respira una mateixa idea de fons: la qualitat de les organitzacions depèn de la qualitat de les persones que les lideren i en formen part. I aquesta qualitat no és només, ni principalment, tècnica, sinó especialment ètica, cultural i humanista.