Molts dels que fem vacances a l'agost pensem que és una sort que s'acabi juliol perquè estem a punt de canviar dies de feina i calor per dies de descans i de lleure, però, enguany, els que som del Barça, encara tenim més ganes d'arribar al mes que ve, ben aviat, per veure si deixem enrere uns dies de vergonya aliena i sensació de desgavell majúscul en la governança del club. Primer va ser la broma de la tornada al Camp Nou. Aquest dimecres, la "no gira". Com pot passar tot això? Qui hi ha al volant? Tan poc ens importa la imatge que projecta el Barça? Ningú es fa responsable de res? Intentarem explicar-ho.
Començarem per la "no gira". Aquest dijous, la primera plantilla del Barça i tot un grup de directius i convidats havien de viatjar a primera hora fins a terres asiàtiques per jugar un partit amistós aquest diumenge, al Japó, contra el Vissel Kobe, l'equip propietat de Rakuten on va jugar Andrés Iniesta (2018-2023), abans d'anar un any als Emirats i retirar-se definitivament del futbol. Després havien de viatjar a Corea del Sud per jugar contra el FC Seoul el dia 31 de juliol i finalment, a la ciutat de Daegu, on s'havien d'enfrontar al Daegu FC el dia 4 d'agost, abans de tornar a Barcelona per jugar el Trofeu Joan Gamper el dia 10 d'agost.
Flick i tot el seu equip tècnic havien programat rigorosament la pretemporada d'aquesta manera, conciliant els interessos esportius amb la necessitat d'ingressos pel club. Tot estava a punt. Fins i tot s'havia dissenyat un perfecte calendari d'incorporació de Marcus Rashford, el davanter anglès cedit pel Manchester United al Barça per una temporada: arriba a Barcelona diumenge a la nit, dilluns passa la revisió mèdica, dimarts coneix els seus nous companys i fa amb ells una primera jornada d'entrenament, dimecres es fa la presentació oficial i dijous... no es mou de Barcelona, almenys a l'hora prevista.
Què ha passat? Durant els últims anys, el Barça ha treballat amb l'empresa NSN a l'hora d'organitzar aquest tipus de gires. NSN va portar el Barça a Kobe el juny del 2023 per disputar un amistós que va ser també el comiat d'Andrés Iniesta com a futbolista professional al Japó. La mateixa companyia va portar els Barça Legends a Mèxic i al Japó i al Barça femení als Estats Units l'estiu passat. No només treballa per al Barça, sinó per a altres clubs com l'Inter Miami, que l'any passat va visitar el Japó amb NSN i aquest febrer Perú, Hondures i Panamà.
Tot i que la relació entre l'empresa i el Barça continua sent aparentment bona, el president Laporta va decidir que aquest estiu seria la companyia D-Drive la que s'encarregaria d'organitzar la gira asiàtica. D-Drive és una empresa amb seu a Seül, la CEO de la qual és Ham Seul, de nacionalitat sud-coreana, que va treballar amb la Real Federación Española de Futbol (RFEF) durant la presidència de Luis Rubiales, amb qui ja havia coincidit i s'havien conegut durant el Mundial de Qatar 2022. Ham Seul, per exemple, va fer d'intermediària perquè, el 2023, la RFEF signés un acord de col·laboració amb l'Associació de Futbol de Corea del Sud.
D-Drive no només treballa per al Barça, sinó per a altres clubs com l'Inter Miami, que l'any passat va visitar el Japó amb NSN i aquest febrer Perú, Hondures i Panamà
Els llaços entre Rubiales i Ham Seul es van anar consolidant de tal manera que ben aviat, qui va ser director de la selecció espanyola i home de confiança de Rubiales, Albert Luque, va formar part ràpidament d'aquest petit grup. Quan Rubiales va haver de sortir de la Federació i Albert Luque es va quedar sense feina, Ham Seul el va integrar a l'equip directiu de D-Drive, concretament com a responsable de tour project de l'empresa.
El dia 6 de juny, el periodista Iván San Antonio, al diari Sport, informava que a la llista de directius de D-Drive apareixia també el nom de Fernando Soler, extenista professional que surt al costat de Gerard Piqué als informes de l'UCO (Unitat Central Operativa) de la Guàrdia Civil com a intermediari entre l'Aràbia Saudita i la RFEF, quan la presidia Luis Rubiales, per a la disputa de la Supercopa d'Espanya al país àrab.
La relació d'amistat que mantenen Albert Luque, cara visible de Ciutadans a Catalunya al seu dia, i Enric Masip, polèmic en moltes de les seves opinions polítiques que abans expressava a la xarxa X, membre de la comissió esportiva i assessor del president del Barça, Joan Laporta, és de sobra coneguda, per la qual cosa la confiança a l'hora d'afrontar l'organització de la gira asiàtica és total. Aquest, segurament, podria ser un dels motius que van portar el club a canviar d'empresa per al seu viatge al Japó i Corea del Sud.
Va ser el propietari de Rakuten qui va salvar els mobles a última hora i també el despropòsit organitzat per un club gestionat com una nefasta empresa familiar
De tota manera, segons explicava San Antonio, D-Drive va necessitar subcontractar una segona empresa, Allive Creative, que és la que en teoria coneix bé aquest negoci i diu estar molt ben relacionada amb el futbol dels països asiàtics gràcies a diferents projectes que ha dut a terme durant anys.
Què podia anar malament? El resultat ja l'hem vist tots, el ridícul ja està fet i la vergonya aliena, una vegada més, assumida per tots els barcelonistes.
Va haver de ser el propietari de Rakuten, Hiroshi Mikitani, antic patrocinador del FC Barcelona, el que salvés a última hora els mobles i el despropòsit organitzat per un club gestionat com una nefasta empresa familiar.
I el Camp Nou, "pa cuando?"
Aquest no ha estat l'únic motiu de disgust per als barcelonistes aquest mes de juliol. Un disbarat tapa l'anterior i la memòria de la majoria dels aficionats és curta, però no és fàcil d'oblidar el vídeo on es veia el president Laporta anunciant el retorn al Camp Nou per al 10 d'agost, amb motiu del Trofeu Joan Gamper.
Laporta sap millor que ningú que aquesta és la gasolina ideal per a l'entusiasme i l'autoestima dels barcelonistes. Tot i ser perfectament conscient que l'estat de les obres del Camp Nou no permetia, per motius de seguretat i de bon servei, que entrés ni un sol aficionat, ell encigalava la parròquia, delerosa de poder tornar a ser a casa.
Laporta necessitava fer creure als auditors i a la Lliga, que els seients VIP que va vendre a finals del 2024, ja estaven operatius i que els 100 milions que diu que es van obtenir ja es podien anotar com a ingrés. El club va arribar a dir que entrarien 60.000 persones al nou Camp Nou. Les autoritats que havien de donar els permisos, amb bon criteri, van prioritzar la seguretat dels espectadors i el rigor administratiu per davant de les urgències del president del Barça.
Resultat: el Gamper es jugarà a l'estadi Johan Cruyff, amb capacitat per a 6.000 persones (5.000 a la tribuna alta i 1.000 a la grada baixa).
"Yo soy español"
Veníem d'un mes de juny penós en l'àmbit institucional. El diumenge 8 de juny, Joan Laporta es va convertir en el primer president dels 125 anys d'història del FC Barcelona, a visitar una concentració de la selecció espanyola de futbol després d'haver acceptat la invitació del president de la RFEF, Rafael Louzán, per fer-ho i fins i tot compartir avió per anar a Múnic. Aquell dia i allà es disputava la final de la UEFA Nations League, que es va emportar la selecció de Portugal davant la d'Espanya.
Laporta explicava en veu baixa els que el volien escoltar, que sabia que hi havia d'haver canvis en l'organigrama de l'arbitratge espanyol, depenent de la RFEF, i que ell faria notar la seva capacitat d'influència per contraposar la de Florentino Pérez i el Real Madrid. Per això estava al costat de Louzán, deia.
Resultat: repassin vostès mateixos l'organigrama que n’ha sortit. Només els donaré una dada: al nou Comitè Tècnic d'Àrbitres trobem dos noms "curiosos". D'una banda, Yolanda Parga, una ex arbitra gallega amb gran experiència nacional i internacional, que, ves per on, és la dona del delegat arbitral del Reial Madrid, el també exàrbitre Megía Dávila. L'altre nom és el de Chema Alonso, nou responsable d'Innovació Tecnològica i Intel·ligència Artificial del Comitè. Ell mateix es defineix com a "madridista, raulista i ikerista". Com diria aquell: "et felicito fill".
El record del 2003
Malgrat tot, el president Laporta acaba d'obtenir una magnífica nota a l'Observatori Blaugrana que s'ha publicat aquesta setmana i que elabora periòdicament el club. El soci posa a Laporta un notable en gestió. En un estudi realitzat entre 3.000 socis, majors de 18 anys i residents a l'Estat, els enquestats aproven majoritàriament la gestió del president Laporta i la seva junta directiva, concretament un 86%. A més, un 64% la puntuen entre 'notable i excel·lent'.
La valoració de la gestió de la junta directiva presidida per Joan Laporta per part dels 300 socis enquestats pel diari esportiu arribava al notable amb un 7,17 de nota mitjana
Aquests resultats coincideixen plenament amb una altra enquesta realitzada recentment pel Mundo Deportivo en què la valoració de la gestió de la junta directiva presidida per Joan Laporta per part dels 300 socis enquestats pel diari esportiu arribava al notable amb un 7,17 de nota mitjana.
La pregunta és: què pensaria el Joan Laporta del 2003 de tot això?
Abans de marxar de vacances tindran vostès, si ho volen, un regal d'estiu en forma d'article, aquest mateix dilluns 28 de juliol. Fins aleshores, si així ho decideixen.