Quan pensem en robots, la imatge mental que sovint ens ve al cap és la d’una figura humanoide, amb un aspecte més mecànic o més orgànic en funció del referent estètic que ens hagi marcat. La ciència-ficció ha consolidat aquesta imatge que les mateixes tecnològiques s’entesten a reproduir, malgrat que no sempre sigui la solució més efectiva. Però el món de la robòtica abraça moltes més formes i aplicacions que bípedes de metre vuitanta que simulin les accions i limitacions humanes. I no parlem dels també famosos “gossos” robot de la xinesa Unitree, habituals en congressos tecnològics i en vídeos de xarxes socials; sinó de plataformes tecnològiques que avui, i des de fa ja uns quants anys, ajuden els professionals de la salut a salvar vides.
Els orígens del que avui coneixem com a cirurgia robòtica es remunten més de 40 anys enrere, l’any 1983, en què un equip liderat pel doctor James McEwen i Geof Auchinlek, en col·laboració amb el cirurgià ortopèdic Brian Day, van idear l’Arthrobot. Aquest sistema, usat per primera vegada el 1985 en un hospital de Vancouver (Canadà), constava d’un braç hidràulic que, a través d’ordres de veu dels professionals mèdics, permetia ajustar la posició de la cama del pacient per facilitar les operacions de genoll al cirurgià.
L’Arthrobot va ser el pioner, però es va quedar en anècdota: l’estri només va emprar-se en unes 250 intervencions durant dos anys i mig, totes elles al Canadà, i l’any 88 ja havia abandonat els quiròfans. La seva utilitat no va arribar a convèncer els professionals del sector, com reconeixia el mateix Auchinlek el 2017 en un reportatge a HojaDeRouter.com: “Vam adonar-nos que no estàvem fent res particularment útil en aquesta mena de cirurgia: la manipulació del membre no era un problema important a solucionar”.
Amb tot, el camí encetat per McEwen i Auchinlek no va arribar a un cul-de-sac, sinó que va ser continuat per investigadors i empreses d’arreu del món. De tots ells, qui va aconseguir trobar la fórmula d’èxit va ser l’empresa estatunidenca Intuitive Surgical, que el 1999 va llançar al mercat la primera versió del que s’ha convertit en el gran representant de la cirurgia robòtica a escala mundial: el sistema da Vinci.
El 2024 es van fer més de 410.000 intervencions quirúrgiques amb robots da Vinci només a Europa
L’equipament, que s’ha anat millorant amb el pas dels anys i les versions, consta d’un cos amb múltiples braços (normalment, quatre) a l’extrem dels quals s’hi incorporen diverses eines especialitzades, com bisturís o tisores, a més a més d’un que actua com a càmera. Així, el sistema és controlat pel cirurgià a través d’una consola externa, des de la qual pot tenir una visió més precisa del cos del pacient i millorar la precisió dels moviments. Segons xifres de la companyia, en l’actualitat hi ha més de 7.500 sistemes da Vinci repartits per hospitals de tot el món, dels quals 1.700 són a Europa, amb els quals el 2024 es van dur a terme més de 410.000 intervencions quirúrgiques.
La cirurgia robòtica a Catalunya
Aquesta tendència també ha arribat a Catalunya, on “en cada hospital, s’ha anat implementant com s’ha pogut”, desvela la directora de l’Àrea Quirúrgica de l’Hospital Clínic de Barcelona, la doctora Isabel Vilaseca. El Clínic va incorporar el primer robot quirúrgic (un da Vinci) el 2014, i ho va fer gràcies al suport econòmic d’un mecenes: “Era una època en què encara es feien pocs procediments robòtics i era una tecnologia molt nova i molt cara”. En l’actualitat, el centre té un total de tres robots da Vinci i tres altres sistemes de cirurgia robòtica d’altres marques (el robot ROSA de ZimmerBiomet, el sistema CORI de Smith and Nephew i el robot HUGO de Medtronic), amb funcions més especialitzades, que s’utilitzen en les operacions de cirurgia general, urologia, ginecologia, toràcica, otorrinolaringòloga i cardíaca.
Però no són els únics: a l'Hospital Universitari Vall d’Hebron hi treballen almenys des del 2017, i el 2023 van realitzar el primer trasplantament de pulmó 100% robòtic del món per una nova via d’accés; l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona els empra des de 2022 i compta ja amb quatre equipaments; mentre que l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus va incorporar un da Vinci l’abril de 2024 i a gener de 2025 ja havia superat el centenar d’intervencions. De fet, la primera operació amb cirurgia robòtica al Principat es va dur a terme a la Fundació Puigverd de Barcelona, a càrrec del doctor Humberto Villavicencio, una intervenció que aquest juliol ha celebrat el 20è aniversari. Són només alguns exemples d’una tendència en creixement, obstaculitzada principalment pel gran cost econòmic que suposa: “Un robot da Vinci costa més de dos milions i mig d’euros, i el seu manteniment va dels 150.000 als 300.000 euros anuals”.
Vilaseca (Clínic): “Un robot da Vinci costa més de dos milions i mig d’euros, i el seu manteniment va dels 150.000 als 300.000 euros anuals”
Davant de la gran inversió que requereixen, els hospitals catalans que han apostat per aquests sistemes miren de treure-li tot el suc possible. En el cas del Clínic, la doctora Vilaseca explica que el 2024 es van dur a terme 1.060 intervencions quirúrgiques amb els robots disponibles, que representen entre un 3% i un 4% de les entre 25.000 i 26.000 operacions amb anestèsia general que fan durant l’any. Aquesta xifra suposa un increment del 12% respecte a les 944 cirurgies de 2023 i encaminen l’hospital cap a l’objectiu que s’ha plantejat per al 2030, que és arribar a cobrir un 10% de les operacions quirúrgiques anuals amb aquestes tècniques.
Una evolució d'una feina encara humana
Les raons per apostar per la cirurgia robòtica són clares, tal com exemplifica la doctora Vilaseca: “Si he de fer uns tallets i em tremola el pols, el robot m’ajuda a treure’l”. L’eina també permet millorar la visibilitat dins de l’organisme, gràcies a l’ús de microcàmeres, i a través de les consoles, els cirurgians poden ampliar o allunyar la imatge per analitzar millor la situació. A més, les pinces que incorporen els braços tenen una capacitat de gir de 360°, cosa que no és possible amb un canell humà i que permet arribar a racons abans no accessibles. Ara bé, la cap de l’Àrea Quirúrgica del Clínic deixa clar que aquests robots no són autònoms: “Ha canviat la manera de treballar, però no la feina; el robot no treballa sol. Ens ajuda a fer el que ja fem, però millor”.
L’augment de la precisió de les eines permet dur a terme intervencions menys invasives, cosa que és especialment notòria en les operacions toràciques: “Abans, per operar els pulmons, havíem d’obrir l’estèrnum, i ara ho podem fer amb robots que entren a través de les costelles”. Pel pacient, això es tradueix en una reducció del percentatge de complicacions i dels dies d’ingrés, una facilitació de la recuperació i l’eliminació de possibles seqüeles, entre altres.
Així i tot, Vilaseca reconeix que el món de la cirurgia robòtica es troba encara en una “fase inicial” de desenvolupament i té certs àmbits de millora. El principal, ja mencionat, és el preu prohibitiu, que provoca que s’hagi de prioritzar aquelles àrees i intervencions que poden treure més profit de la tecnologia. Però també en té de pràctiques: “Necessitem millors eines, com braços més petits, que girin i es col·loquin millor i siguin més lleugers”. Una altra qüestió que subratlla Vilaseca és la pèrdua del sentit del tacte per part del cirurgià, un indicador que sí que té en les operacions tradicionals. En aquest cas, es comença a resoldre amb la introducció de tecnologies hàptiques que miren de simular amb resistències en els comandaments de la consola la sensació tàctil dels braços robots.
Competència internacional amb un contendent català
Per superar tots aquests obstacles, especialment l’econòmic, la directora de l’Àrea Quirúrgica de l’Hospital Clínic confia que el temps, l’evolució tecnològica i la competència entre empreses fabricants prenguin un protagonisme actiu. En aquest darrer àmbit, Vilaseca assegura que hi ha “moltíssimes” empreses desenvolupant solucions de cirurgia robòtica, i cita com a exemples els sistemes HUGO de la irlandesa (d’origen estatunidenc) Medtronic, els robots Versius de la britànica CRM Surgical o la proposta de la xinesa TouMai, de qui l'Hospital de Bellvitge ha estat el primer centre de l'Estat a estrenar-ne el robot.
El problema amb què es troben no és la creació, sinó la certificació, els processos pels quals han de passar per determinar que els seus sistemes són vàlids per cadascuna de les especialitats quirúrgiques per les quals volen actuar. “Com a metges ens interessa que tiri endavant, es desenvolupin i hi hagi competència. El da Vinci és com un cotxe d’alta gamma: per algunes coses és imprescindible, però per a altres potser ens servirien robots especialitzats més petits i barats”, assenyala l’experta.
La catalana Rob Surgical es troba en la fase de validació del seu robot quirúrgic Bitrack System, l'únic originat a l'Estat
Dins d’aquest camp, en què l’Àsia creix amb potència, trobem un projecte ben a prop de casa, el de la catalana Rob Surgical, que es troba ja en fase de validació del seu Bitrack System, l’únic robot quirúrgic que s’està desenvolupant a tot l’Estat. Amb l’objectiu “d’universalitzar la cirurgia d’alta precisió”, Rob Surgical acumula més de deu anys d’investigació que es tradueixen en un robot amb quatre braços, dos d’ells amb articulació passiva, trocars i sistemes de visió genèrics, i una consola amb pantalla 3D genèrica, set graus de llibertat i un espai de treball gran i ergonòmic. El sistema s’ha mostrat en congressos internacionals, com el 4YFN o la trobada anual de la Society of Robotic Surgery a Orlando (Estats Units), i ha estat testat en diversos hospitals, entre ells el Clínic de Barcelona.