El 2017, un grup d’investigadors de l’Hospital Infantil de Filadèlfia va sorprendre el món amb la Biobag, un dispositiu capaç de mantenir amb vida fetus de xai durant diverses setmanes en un entorn artificial que simulava l’úter matern. Vuit anys després, el concepte de robot gestant ja no pertany a la ciència-ficció: forma part de la conversa biomèdica i empresarial global.
Tot i que encara no s’ha provat en humans, aquesta tecnologia planteja un impacte profund en la medicina, en la igualtat de gènere i en el món de l’empresa. El debat ja no és només científic, sinó també estratègic i de sostenibilitat global.
Línia de temps del robot gestant
El 2017, a Filadèlfia (EUA), es presenta la Biobag, capaç de mantenir amb vida fetus de xai en un úter artificial. Quatre anys més tard, el 2021, a Suzhou (Xina), diversos investigadors desenvolupen un sistema de gestació artificial per a embrions de ratolí controlat per IA. Posteriorment, entre 2022 i 2023, els principals mitjans internacionals, com ara BBC o The Guardian popularitzen el terme de robot gestant i el situen en el debat públic. I, finalment, enguany, encara sense assajos en humans, el concepte ja és objecte d’anàlisi empresarial, ètic i geopolític.
El 2017, a Filadèlfia (EUA), es presenta la Biobag, capaç de mantenir amb vida fetus de xai en un úter artificial
Una frontera tecnològica en gestació
El robot gestant integra una bossa transparent que emula el sac amniòtic, fluids sintètics semblants al líquid amniòtic, un sistema d’oxigenació i nutrients connectat al cordó umbilical, i sensors intel·ligents capaços d’ajustar en temps real les condicions internes. La seva primera aplicació apunta als prematurs extrems (22-24 setmanes), on la medicina actual té límits. Així i tot, la tecnologia obre un escenari encara més disruptiu: gestacions completes fora del cos humà.
Impacte en el teixit empresarial
L’abast empresarial d’aquesta innovació és transversal:
-
Sanitat i farmacèutica: nous mercats de fluids sintètics, sensors i programari biomèdic; asseguradores que hauran de redefinir cobertures.
-
Recursos humans: la conciliació laboral podria transformar-se si part de la gestació s’externalitza.
-
Biotecnologia i alimentació: desenvolupament de nutrients fetals sintètics.
-
Geopolítica empresarial: països i corporacions que controlin la tecnologia lideraran un mercat global de reproducció assistida.
Sostenibilitat: entre l’equitat i la desigualtat
Aquesta tecnologia mostra uns beneficis potencials que responen a alguns dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) com ara el número 3 (salut i benestar), ja que salva vides prematures. També permetrà reduir la càrrega biològica exclusiva sobre la dona (ODS 5, igualtat de gènere), la creació de nous sectors healthtech (ODS 8 i 9, treball i innovació) i més accés a la parentalitat (ODS 10 reducció de desigualtats).
D'altra banda, els robots gestants mostren un seguit de riscos d’insostenibilitat:
-
Bretxa global: accés elitista en les primeres fases.
-
Petjada ambiental: consum energètic elevat.
-
Ètica empresarial: risc de mercantilitzar la reproducció.
-
Dependència tecnològica: externalitzar un procés essencial de la vida humana.
Lliçons de la història
Cal destacar que les innovacions biomèdiques més disruptives han seguit patrons semblants:
-
Fecundació in vitro (1978): el naixement de Louise Brown va ser rebut amb desconfiança, però avui més de vuit milions de persones han nascut gràcies a la FIV.
-
La píndola anticonceptiva (1960): va revolucionar el paper de la dona en la societat i en l’empresa.
-
CRISPR (2012): va obrir la porta a curar malalties i a dissenyar nadons, amb dilemes ètics molt semblants als actuals.
La lliçó comuna és clara: tota disrupció comença amb rebuig, es normalitza si resol un problema real i genera un nou mercat si les empreses saben gestionar-la amb legitimitat.
El repte empresarial
Per a les companyies pioneres, el desafiament és doble: innovar i gestionar amb responsabilitat. La integració de marcs ESG (Environmental, Social & Governance) serà clau per garantir transparència, evitar desigualtats i construir confiança. L’experiència amb la intel·ligència artificial i l’edició genètica demostra que la societat no accepta un biocapitalisme salvatge aplicat a la vida. La legitimitat empresarial es jugarà a la frontera entre la innovació i l’ètica.
Conclusió
El robot gestant pot ser una de les innovacions més disruptives del segle XXI. Capaç de salvar vides i transformar la igualtat de gènere, també podria obrir la porta a noves desigualtats i dilemes ètics sense precedents. Ara bé, les empreses i els governs hauran de decidir si aquesta tecnologia es converteix en un motor de sostenibilitat global o en un privilegi exclusiu per a uns quants. Perquè en un món on la tecnologia redefineix fins i tot l’acte de néixer, la responsabilitat corporativa i social serà tan determinant com la viabilitat tècnica.