L’energètic és un dels sectors que té una relació més estreta amb la tecnologia i la innovació. La té de base, amb tota la complexitat que encapsulen les centrals generadores, i la tindrà de manera encara més intensa en el futur pròxim, amb la transició energètica accelerada que reclama un canvi climàtic que no s’atura. Tots dos valors, la innovació i la sostenibilitat, els tenen ben clars a Estabanell, grup empresarial amb seu a Granollers que fa més de 100 anys que els apliquen en la generació, la distribució i la comercialització d’energia.
Dins de la companyia tenien clar que per afrontar la transició energètica calia incorporar noves tecnologies a les diferents unitats de negoci que gestionen, i malgrat comptar amb un departament d’innovació interna, van creure necessari anar una passa més enllà. D’aquesta reflexió sorgeix ERIA, el vehicle d’innovació oberta d’Estabanell que aquesta setmana ha encetat la segona edició. “Primer amb la crisi de preus arran de la guerra d’Ucraïna, i fa pocs dies amb la gran apagada, l’energètic és un sector òbviament molt revolucionat, sobretot per les renovables”, valora el director d’ERIA, Josep Solé.
El programa segueix una estructura similar a la d’altres reptes d’innovació oberta impulsats per institucions públiques o entitats, en què s’identifiquen una sèrie de reptes concrets presents dins del món empresarial i es busca l’enginy de les startups per trobar-hi solucions innovadores. La principal diferència d’ERIA és que no hi ha intermediaris: és la mateixa Estabanell qui identifica els reptes amb què es troba en el seu dia a dia dins del sector energètic, qui busca activament les empreses emergents que millor encaixen amb la proposta, qui obre la convocatòria a totes aquelles companyies que s’hi vulguin presentar i qui acaba seleccionant les entitats que participaran en el projecte. “ERIA posa en contacte tot l’ecosistema emprenedor i innovador amb les diferents unitats de negoci de l’empresa per incorporar-les dins de la proposta de valor d’Estabanell”, defineix Solé.
El programa d'innovació oberta d’ERIA ofereix mentories personalitzades, píndoles formatives i 10.000 euros a les 4 empreses participants
La segona edició d’ERIA ha començat aquest dilluns 19 de maig amb un bootcamp de dos dies amb les quatre companyies seleccionades, que a partir d’ara encetaran un període de sis mesos que clourà amb un demo day al desembre en què hauran de presentar una demostració de la seva proposta. Entremig, sis mesos d’acceleració en què els equips rebran mentories personalitzades. “Són mentors molt específics d’alguna mancança que la mateixa empresa vulgui resoldre. Hi ha startups molt interessades a obrir vendes internacionals i els agradaria saber com fer-ho, o altres que volen potenciar el canal online”, exemplifica Solé. Aquests mentors són, per una banda, treballadors de la mateixa Estabanell que aporten la visió de negoci interna de la companyia, i per l’altra, professionals especialitzats en àrees molt concretes aportats per AticcoLab, companyia col·laboradora de la iniciativa, que també s’ha encarregat d’organitzar el bootcamp inicial. Les mentories són complementades amb píndoles formatives més genèriques sobre diverses temàtiques i amb una aportació de 10.000 euros a fons perdut per cadascuna de les empreses accelerades.
Bateries, programaris i crèdits de carboni
En l’edició d’enguany, ERIA ha rebut una setantena de convocatòries, 58 d’elles associades als reptes concrets definits per Estabanell. D’aquestes, l’empresa energètica ha seleccionat les quatre participants, tres catalanes i una madrilenya, una per a cadascun dels reptes.
La primera startup és Wattium, empresa barcelonina especialitzada en el disseny de bateries ultraràpides. La companyia tractarà de solucionar el primer repte plantejat per Estabanell, centrat en l’optimització de la producció de renovables a través de la millora del seu emmagatzematge. Nascuda d’un equip de recerca de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i constituït com a startup a Napptilus Tech Lab, Wattium ha ideat unes bateries híbrides que destaquen pel material de què estan fetes: no fan servir liti, com la majoria de les bateries, sinó nanomaterials orgànics. “És un material fàcil d’aconseguir, són molt ràpides, tenen molts més cicles de càrrega i descàrrega i el seu preu és molt més reduït”, enumera el director d’ERIA. Els càlculs que fa l’empresa són optimistes: càrregues de només cinc minuts, una vida útil 20 vegades més llarga i una reducció dels costos de fabricació de fins al 82%. La solució es troba ara mateix en fase preindustrial i durant la seva estada al programa podran estar en contacte amb els parcs solars d’Estabanell per afinar-ne el funcionament. Mentrestant, la companyia ja ha aconseguit aixecar 1,3 milions d’euros i ha obert ara una ronda de finançament de sis milions, que finalitza el mes d’octubre.
Les bateries de nanomaterials orgànics de Wattium prometen una vida útil 20 vegades més llarga que les de liti
Per al segon repte, que consisteix a millorar i automatitzar l’eficiència operativa de les xarxes elèctriques, l’escollida ha estat eRoots, una spinoff del grup de recerca CITCEA de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que acumula més d’una dècada de recerca aplicada. El resultat és una plataforma digital que implementa dins seu diverses solucions que permeten l’anàlisi, l’operació i el control dels sistemes de subministrament elèctric. Algunes d’elles són de pagament, però d’altres s’ofereixen gratuïtament i en codi obert. En conjunt, els programaris d’eRoot superen el milió de descàrregues i s’han fet servir a quatre continents. La companyia, que es va fundar el 2022, acumula ja més d’1,5 milions de finançament no dilutiu.
La darrera empresa catalana que participa en l’edició d’enguany d’ERIA és 4BlueTech, empresa barcelonina fundada el 2023 que s’especialitza en la reducció de la petjada de carboni de les empreses. Aquesta tasca, protagonista del quart repte del programa d’acceleració d’Estabanell, s’afronta mitjançant l’ús de microalgues i bacteris amb tècniques de biotecnologia avançada, que s’ofereixen a través d’una plataforma SaaS amb traçabilitat en temps real. “És molt important en grans indústries, obligades a reduir l’impacte en carboni”, valora Solé. 4BlueTech converteix el CO₂ captat en biocombustibles del tipus Marine i eSAF a través d’un projecte europeu, en el qual col·labora amb empreses de sectors del ciment, el geotèrmic i l’aeroespacial. Gràcies a aquesta tasca, i a l’acreditació de la disminució de la petjada de carboni a través de la venda de crèdits de carboni tokenitzats, l’empresa ha aconseguit posicionar-se dins del sector i té previst obrir una ronda d’inversió de 2,5 milions d’euros el quart trimestre de 2025.
4BlueTech empra microalgues i bacteris per captar CO2 i convertir-los en biocombustibles
Finalment, del tercer repte d’ERIA, centrat a millorar la gestió d’actius energètics de la llar, s’encarregarà l’empresa madrilenya Clevergy, que ha desenvolupat una plataforma de programari flexible i escalable per ajudar les comercialitzadores d’energia. Aquest software monitora el consum energètic dels diferents dispositius electrònics d’un habitatge i ofereix la informació segmentada als usuaris, cosa que els ajuda a prendre decisions més conscients: “Fomenta la descarbonització, fa més eficient el consum energètic i disminueix la factura elèctrica”.
Innovació per múltiples canals
Com a vehicle d’innovació oberta, ERIA permet a Estabanell incorporar la inventiva d’empreses emergents en els serveis que ofereix. Però com mencionàvem al principi, el dinamisme del sector energètic exigeix encara més. En aquesta línia, la companyia granollerina compta amb fins a tres programes addicionals que busquen fer sorgir noves idees amb una base tecnològica.
El primer d’ells és un programa de venture client que té una relació directa amb ERIA, ja que es dirigeix a startups en la següent etapa de maduració. En aquest cas, en comptes d’acceleració i finançament, el que busca és dur a terme proves de concepte en entorns reals d’Estabanell amb productes que estiguin iniciant la seva etapa comercial. De fet, tres de les quatre companyies que van participar en la primera edició del programa d’innovació, Zenit, Clever Solar Devices i Atom H2, ja han fet tests amb Estabanell o tenen previst fer-los en el futur pròxim. “Si s’acaben de forma efectiva, el que volem és escalar-les i convertir-les en un producte més, que la startup passi a ser un client”, comenta Solé.
Estabanell impulsa la innovació energètica amb programes d'innovació interna i externa, proves de concepte i suport per a la constitució de 'startups'
En segon lloc, l’empresa energètica també disposa d’un programa d’emprenedoria interna que segueix una estructura similar a ERIA, però dirigida exclusivament als treballadors propis. “És un programa obert a tota la companyia, als més de 280 empleats, i tothom és lliure de presentar idees”, explica el director del projecte. De totes les propostes recollides, se n’escullen anualment dues, les quals també passen per un programa d’innovació similar al d’ERIA i que, “si tot va bé”, s’espera que puguin esdevenir startups dins del grup Estabanell.
Finalment, el tercer programa addicional és un de venture builder, en el qual, partint d’una idea, es dona suport per crear una empresa emergent des de zero. Aquesta oportunitat és dirigida tant a les idees internes de l’anterior programa com a propostes externes. Estabanell pot col·laborar ajudant en la definició de la proposta de valor i del pla de negoci o, fins i tot, en l’aportació de recursos humans per fer-la realitat. Es tracta del programa més recent, encetat aquest mateix 2025, i del qual s’espera que pugui generar sinergies positives amb el projecte d’innovació interna.