• Innovació
  • Catalunya "encén els motors" de l'economia de la vida: 220 milions d’inversió i 8,7% del PIB

Catalunya "encén els motors" de l'economia de la vida: 220 milions d’inversió i 8,7% del PIB

El sector de les ciències de la vida a Catalunya es consolida com un eix estratègic d’innovació, creixement i benestar, amb una base científica, empresarial i formativa de primer nivell

    L'Hospital de Sant Pau detecta, marca i extirpa un nòdul pulmonar en una única operació | EP
    L'Hospital de Sant Pau detecta, marca i extirpa un nòdul pulmonar en una única operació | EP
    Jordi Marin | VIA Empresa
    Expert en transformació digital i innovació
    Barcelona
    21 de Maig de 2025

    Ja sabeu que des d’aquest espai m’agrada fer valdre aquells elements que, a casa nostra, projecten futur i mereixen una aposta decidida. I si hi ha un àmbit on aquesta visió s’ha convertit en realitat, és el de les ciències de la vida. A Barcelona i Catalunya, aquest sector fa temps que ha deixat de ser una promesa per esdevenir un actiu estratègic, consolidat i amb una projecció global indiscutible.

     

    Parlem d’un dels sectors més innovadors, amb més capacitat de transformar l’economia del coneixement, la salut i la qualitat de vida. I les xifres ho avalen. Segons Biocat, la BioRegió de Catalunya —que inclou biotecnologia, farmacèutica, tecnologia mèdica i salut digital— agrupa més de 1.400 empreses, genera prop de 250.000 llocs de treball i representa el 8,7% del PIB català. És un sector dinàmic, en creixement constant, que atrau inversió internacional i crea ocupació altament qualificada.

    Barcelona és avui la segona ciutat europea amb més startups en salut, només superada per Londres. I és també una de les que més capital risc capta en biotecnologia i salut digital. El 2023, el sector va aconseguir una xifra rècord: més de 220 milions d’euros en inversió privada, confirmant la confiança dels inversors globals en el nostre ecosistema.

     

    El sector de les ciències de la vida és dinàmic, en creixement constant, que atrau inversió internacional i crea ocupació altament qualificada

    Més enllà de les dades, el veritable valor diferencial és un ecosistema sòlid, divers i altament connectat. Centres de recerca d’excel·lència com l’IRB Barcelona, el VHIO, l’IDIBAPS, l’ISGlobal o l’IDIBELL, juntament amb el Centre de Regulació Genòmica (CRG) o l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), treballen en genòmica, medicina de precisió o biodiversitat, posicionant Catalunya com un hub científic europeu.

    Els grans hospitals com l'Hospital Clínic, Vall d’Hebron, l'Hospital Sant Pau o Sant Joan de Déu lideren recerca clínica i translacional. Empreses consolidades com Grifols, Almirall o Reig Jofre conviuen amb startups emergents com Pulmobiotics, MJN Neuroserveis, Anaconda Biomed, Top Doctors, Mediktor o HumanITcare, teixint una xarxa empresarial innovadora i competitiva.

    Els grups hospitalaris privats, com HM Hospitals o Quirónsalud, també estan jugant un paper cada cop més rellevant, apostant per la recerca clínica, la salut digital i la col·laboració amb startups, universitats i centres tecnològics.

    En l’àmbit formatiu, el Tecnocampus de Mataró (adscrit a la UPF) destaca per la seva oferta especialitzada en fisioteràpia, infermeria, tecnologia mèdica i eHealth, amb una forta connexió amb la recerca aplicada i l’emprenedoria.

    Un altre projecte clau de futur és la Ciutadella del Coneixement, impulsada per la UPF i l’Ajuntament de Barcelona. Aquest nou campus científic, situat al Parc de la Ciutadella, aglutinarà institucions com l’IBE, el BSC, el CSIC i el PRBB, amb un focus especial en biomedicina, bioenginyeria i ciències experimentals. Serà un motor de recerca, transferència i interacció amb la ciutat.

    Aquest potencial es reforça amb infraestructures estratègiques com el Parc Científic de Barcelona, el Hub de Recerca Biomèdica de la Zona Franca, el Barcelona Health Hub i el futur Bioclúster de Bellvitge. I es completa amb equipaments de referència mundial com el Barcelona Supercomputing Center (amb el MareNostrum) o el Sincrotró Alba, que aporten capacitats diferencials en càlcul i anàlisi estructural per a projectes científics d’alt nivell.

    La formació de talent especialitzat és un altre dels grans valors afegits. Universitats com la UPF, la UB, la UAB o la UVic, juntament amb centres privats, ofereixen graus i màsters capdavanters en bioenginyeria, biomedicina, bioinformàtica o gestió sanitària. A més, cada cop més programes integren tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial, la impressió 3D mèdica o la genòmica.

    Aquest sector no viu aïllat, sinó que s’alimenta de sinergies amb àmbits on Catalunya també destaca: la tecnologia, el disseny, la logística, la IA o l’emprenedoria. És aquí on neix una bioeconomia emergent, arrelada al territori i amb impacte global.

    Ara bé, no ens podem relaxar. Per mantenir aquest lideratge cal seguir invertint en infraestructures, retenir i atreure talent internacional, facilitar la transferència tecnològica i apostar per la recerca aplicada. També és essencial simplificar processos, impulsar la compra pública innovadora i ajudar a escalar les startups del sector.

    Per mantenir aquest lideratge cal seguir invertint en infraestructures, retenir i atreure talent internacional

    Catalunya té tots els ingredients per no només continuar liderant les ciències de la vida, sinó per convertir-se en un model europeu d’ecosistema bio-salut. En un món on la salut i la innovació són fonamentals pel progrés i la resiliència, aquesta aposta no és només econòmica: és estratègica, estructural i profundament vinculada al benestar de la ciutadania, avui i demà.