• Innovació
  • El camí per recuperar la indústria a Catalunya

El camí per recuperar la indústria a Catalunya

El primer congrés d'Eurecat ha analitzat el paper de la relocalització, els projectes d'alt valor afegit i la dependència de tercers dins del món industrial

De la dreta a l'esquerra; Arturo Vilavella (Jolt), Xavier López (Eurecat), Albert Pérez (Simon), Carme Poveda (Cambra de Barcelona) i Guillermo Dorronsoro (Zabala) | Cedida
De la dreta a l'esquerra; Arturo Vilavella (Jolt), Xavier López (Eurecat), Albert Pérez (Simon), Carme Poveda (Cambra de Barcelona) i Guillermo Dorronsoro (Zabala) | Cedida
Barcelona
22 de Novembre de 2023
Act. 05 de Desembre de 2023

“Tinc la convicció que cal una aposta ferma per la indústria a Catalunya, en totes les seves etapes”, afirma Daniel Altimiras. Aquestes paraules del president d’Eurecat han servit de punt de partida de la primera edició del congrés que el centre tecnològic ha celebrat avui a les instal·lacions del Recinte Modernista de Sant Pau. Sota el lema El futur de la nostra indústria, els ponents han analitzat el paper de la relocalització, els projectes d’alt valor afegit, la dependència de tercers països o la intel·ligència artificial, entre altres. Segons Altimiras, "la millora de la indústria local passa per l’avenç tecnològic i la col·laboració amb l’ecosistema d’innovació”. Des d’Eurecat es vol posicionar l’esdeveniment com un espai “on sumar noves visions que reverteixin en l’impuls de la competitivitat de la indústria”.

 

Recentment, la Generalitat, a través del departament d’Empresa i Treball, ha mobilitzat un total de 45,7 milions d’euros en ajuts per a projectes d’inversions productives que millorin la competitivitat, l’impacte en el grau de sostenibilitat ambiental i la digitalització a empreses industrials. L’administració catalana assegura que es tracta de la major línia d’ajuts industrials de la història de la Generalitat. “Estem en un moment crític per la indústria, a escala global observem un descens de la classe mitjana a tot el món”, expressa Guillermo Dorronsoro.

Altimiras (Eurecat): "La millora de la indústria local passa per l’avenç tecnològic i la col·laboració amb l’ecosistema d’innovació”

El consultor de Zabala Innovation Consulting i expert en gestió de la Innovació creu que encara “som a temps de recuperar la indústria, un món que aporta llocs de treball estables i, a la vegada, lidera les transformacions socials”. A l’hora de valorar el futur de la indústria, Dorronsoro situa la paraula resiliència com un element clau per “reforçar les potencialitats que tenim i atraure noves inversions”. Les últimes dades del PIB català recullen un moviment moderat del sector industrial (1,3%), en gran part afavorit per la reducció de les tensions a les cadenes de producció i el bon comportament de l’univers farmacèutic i del transport. “Hem de ser àgils amb la implementació dels recursos i les polítiques”, defensa Xavier López. El director general Corporatiu i d'Operacions d’Eurecat alerta com “totes les regions del món van molt ràpid, incorporant molts recursos públics i privats per promoure el desenvolupament”. Per la seva banda, Albert Pérez, director d’Operacions de Simon, manifesta que “la revolució digital de la reindustrialització ens ha de marcar el desenvolupament dels pròxims 30-40 anys”. 

 

El full de ruta per Catalunya 

Guillermo Dorronsoro no ha desaprofitat l’altaveu del congrés per donar a conèixer el seu particular full de ruta pel futur industrial de Catalunya. El consultor basc insta a prioritzar una política industrial fins a l’any 2030, aprofitar els recursos derivats dels fons Next Generation i fomentar la col·laboració publicoprivada. A més Dorronsoro, puntualitza que el desenvolupament econòmic i empresarial ha d’estar relacionat amb entorns d’estabilitat. Sense rebaixar el grau de preocupació per les incerteses que afronta el sector industrial, Carme Poveda ha volgut introduir un missatge de cert optimisme. “El pes industrial s’ha mantingut constant i un exemple de la competitivitat és que estem exportant més del que importem”, resumeix la directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Barcelona. Els punts dèbils, sota el criteri de Poveda, són la dependència de la Xina “per tenir productes bàsics pel nostre creixement”. 

Poveda (Cambra de Barcelona): “Europa és lenta prenent decisions i hem de ser més àgils, amb menys normes i de més qualitat”

Continuant amb l’escenari internacional, la dirigent de la Cambra lamenta com “Europa és lenta prenent decisions i hem de ser més àgils, amb menys normes i de més qualitat”. La Unió Europea (UE) va registrar un superàvit comercial de 1.000 milions d'euros durant el segon trimestre de 2023. L'Eurostat ha subratllat que la UE no anotava un superàvit des del tercer trimestre de 2021. Segons l'oficina d'estadística, el canvi de tendència es deu principalment a la caiguda dels preus energètics i també a un menor volum de compres de matèries primeres. Si bé les exportacions de la UE van reduir-se un 2% respecte al primer trimestre, les importacions van caure un 3,5%. Des de la perspectiva de la firma de material elèctric, Pérez veu necessari “adaptar els models de negoci a les necessitats del mercat”. L’executiu de Simon ha posat damunt la taula la necessitat de teixir “una proximitat geogràfica amb el client”. A tall d’exemple, el 97% de la producció de la planta de Simon a Xina es distribueix dins del país i la resta del continent asiàtic. 

IMG 7190
El Recinte Modernista de Sant Pau ha acollit la primera edició del Congrés Eurecat | Cedida

El congrés ha finalitzat amb una xerrada sobre el paper de la intel·ligència artificial en l’aplicació empresarial. “No és una tecnologia només facilitadora de serveis”, adverteix José María Lassalle. L’exsecretari d’Estat per la Societat de la Informació i actual director del fòrum d’Humanisme d’Esade recorda que parlem “d’una interacció amb humans a l’hora de prendre decisions i això té conseqüències”. Lassalle creu que cal una visió global, “perquè darrere de la intel·ligència artificial hi ha la substitució de l'ésser humà”.