Catalunya va acollir un total de dotze nous hubs tecnològics instal·lats per empreses internacionals durant el 2025, amb els quals el Principat concentra ja un total de 203 centres d'aquesta classe en actiu. Així ho confirma la quarta edició del Tech Hubs Overview, l'informe elaborat per la fundació Mobile World Capital Barcelona (MWCapital) amb la col·laboració d'Acció, que analitza anualment l'estat dels centres de recerca i innovació que firmes de l'estranger impulsen al territori. En concret, els dotze nous hubs comptabilitzats a l'informe són els impulsats per les alemanyes DHL Express, Symrise i Walldorf Consulting, les estatunidenques CoreWeave i PTC, les britàniques Monzo i Smith + Nephew, la suïssa dsm-firmenich, la maltesa Fast Track, la francesa Foundever, la xinesa Kage i la japonesa Trend Micro.
L'arribada d'aquestes noves sucursals tecnològiques demostra un impacte considerable en l'economia catalana: els dotze centres oberts l'any passat van generar un impacte econòmic de més de 54 milions d'euros i han generat 609 nous llocs de treball d'alta qualificació. Però aquest impacte guanya pes a mesura que els hubs es consoliden al territori i guanyen dimensió: en conjunt, aquests centres d'innovació acumulen un impacte econòmic agregat de 4.109 milions d'euros (una mitjana de vint milions per hub) i una ocupació de 46.080 professionals. La xifra ha crescut un 10% durant el 2025, amb la incorporació de 4.433 nous llocs de feina, i les estimacions de la MWCapital apunten a arribar als 51.526 professionals el 2026.
Malgrat la seva condició tecnològica, cal incidir que el sector tecnològic només representa una quarta part de les indústries amb hubs internacionals a Catalunya. Són el sector més representat, amb un 25% del total, però les indústries de l'experiència (12%), la consultoria i serveis empresarials (12%), la mobilitat (11%) o la salut (10%) també presenten xifres elevades. De fet, si s'avalua únicament els llocs de feina creats per aquests hubs durant el 2025, la salut és el sector amb un nombre més elevat, amb 1.392 posicions, seguida per la consultoria i serveis empresarials (1.200) i pels sistemes industrials (957).
La reputació i la presència prèvia, factors diferencials
L'elecció de Catalunya com a destí per instal·lar un centre de tecnologia respon a diversos arguments, però la més citada per les companyies consultades és la reputació i imatge que té la ciutat de Barcelona (98%). Molt a prop, amb un 96%, la presència prèvia al territori de l'empresa matriu és una altra de les raons clau a l'hora d'elegir l'indret, i també hi col·laboren favorablement la infraestructura tecnològica i la connectivitat (91%), els incentius governamentals (91%) i els costos operatius (89%).
Quan són preguntats sobre les principals fortaleses que té Catalunya, els hubs internacionals identifiquen el talent i el capital humà (64%) com al gran punt fort del territori, seguit per la interacció amb les universitats i els centres de recerca (41%), la infraestructura de mobilitat i transport (34%) i el cost de vida i habitatge (20%). En canvi, quan se'ls demana pels reptes, el cost de vida i habitatge és mencionat novament, en aquest cas per un 44% dels hubs, primera opció juntament amb les regulacions i el suport governamental. Altres qüestions que les empreses internacionals creuen que cal afrontar són el talent i el capital humà (38%), que torna a repetir al llistat, i les infraestructures de mobilitat i transport (25%).
El que queda clar és que amb aquestes raons, fortaleses i reptes, Catalunya i Barcelona competeixen en un mercat global. I la seva principal competència, d'acord amb l'informe, varia en funció de la trajectòria que acumulen els hubs al territori. Per aquells que fa cinc anys o més que hi operen, la competència són les principals capitals europees, com ara Berlín (30%), Londres (25%) o Amsterdam (23%). En canvi, els hubs que han arribat en el darrer lustre es fixen més en indrets no europeus com a grans competidors, amb San Francisco i Bangalore (Índia) empatades amb Berlín, amb un 26% de les respostes.
Pel que fa a l'origen de les empreses que instal·len els nous hubs, els Estats Units es mantenen com a principal exportador, amb un 23% dels centres catalans. Alemanya és el següent país més representat, amb un 20% del total de matrius, i la segueixen França (13%), Suïssa (11%), el Regne Unit (8%) i el Japó (5%). Tanmateix, tornen a observar-se diferències entre els hubs més veterans (amb cinc anys o més) i els més novells: entre els primers, els Estats Units (26%) dominen amb més claredat sobre Alemanya (17%), mentre que en els segons, el país teutó encapçala el rànquing amb un 24% de les matrius, mentre que els EUA només cauen al 19%.
Barcelona, destí principal
Seguint la tendència del sector tecnològic en conjunt, la ciutat de Barcelona és la ubicació predilecta dels hubs d'empreses internacionals. Tant és així que el 70% dels 203 centres d'innovació tecnològica treballen des del terme municipal de la capital catalana; mentre que un 20% ho fan en altres poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona, i només un 10% operen des de fora. Sant Cugat del Vallès (6%), Cornellà de Llobregat (4%), l'Hospitalet de Llobregat (4%), el Prat de Llobregat (2%) i Sitges (2%) són les principals destinacions alternatives a la ciutat comtal.
En el cas dels dotze nous hubs de 2025, set d'ells se situen dins de la ciutat de Barcelona; quatre, a altres municipis de l'àrea metropolitana, i només un tria una població de la resta del Principat, concretament, Mataró.
Els desenvolupadors de programari lideren la demanda de talent
En un sector en què la demanda de talent qualificat és constant, l'estudi de la MWCapital assenyala que els perfils més sol·licitats pels hubs internacionals són els enginyers de programari, els consultors IT i els analistes de ciberseguretat, que signen un podi al qual segueixen els especialistes SAP, analistes de dades i desenvolupadors de videojocs.
D'altra banda, i com ja s'ha avançat entre els reptes que afronta el territori, la captació de talent d'alt nivell també preocupa als hubs, especialment en posicions molt definides. En concret, els especialistes en intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic són els professionals que més dificultats presenta contractar, segons assenyalen el 37,5% de les empreses consultades. Els desenvolupadors de programari i arquitectes de núvol (25%), els analistes i científics de dades (22,1%) i els enginyers de ciberseguretat (16,3%) també es troben entre els perfils més difícils d'incorporar.
La diversitat de gènere, deures sempiterns
L'àmbit on els hubs tecnològics continuen mostrant senyals de millora és el de la diversitat de gènere. Si l'any passat, l'informe marcava la presència de dones treballadores al sector en un 30,4%, l'informe del 2026 manté una xifra molt similar, del 31%. Tanmateix, el percentatge cau fins al 20% si s'observen només les capes directives.