Gairebé dues terceres parts dels llocs de treball actuals, uns 300 milions només a Europa i els Estats Units, són els que Goldman Sachs preveia el 2023 que podien veure’s afectats per l’automatització de la intel·ligència artificial generativa. Més recentment, el Future of Jobs Report 2025 elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial (WEF) estimava que el 86% dels negocis seran afectats per la IA d’aquí a 2030. Dues de les múltiples prediccions que s’han fet i es continuaran fent d’un impacte en el mercat laboral que ja és una realitat palpable en múltiples indústries. I, de totes elles, una de les que ho han experimentat de manera més accelerada és la responsable directa del seu sorgiment: el sector tecnològic.
L’ull de l’huracà d’aquesta tecnologia, els Estats Units, són els primers que van començar a externalitzar els símptomes. L’adopció dels grans models de llenguatge (LLM) en el dia a dia del sector ha impactat de ple en els llocs de treball: una recerca elaborada per Stanford Digital Economy Lab el juliol de 2025 apuntava que l’ocupació de desenvolupadors de programari d’entre 22 i 25 anys havia caigut un 20% des del darrer pic registrat el 2022. Comparat amb l’any anterior, les contractacions d’aquest segment van caure un 6%. Això sí, l’efecte no és universal: en el mateix període de temps, les contractacions d’enginyers de programari d’entre 35 i 49 anys van augmentar un 9%. El senyal és clar: les tasques que la IA ha començat a automatitzar són les que, fins ara, desenvolupaven els perfils més júniors.
Més dades que ho corroboren: un estudi de la firma de capital risc estatunidenca SignalFire apuntava el 2025 que, en els tres anys anteriors, el nombre de contractacions de persones acabades de graduar per part de les grans tecnològiques s’havia reduït en més d’un 50%. El mateix informe recollia que un 37% dels mànagers preferia fer servir IA abans que contractar un treballador de la generació Z.
Un 37% dels mànagers de grans tecnològiques prefereixen fer servir IA abans que contractar un treballador de la generació Z, segons un estudi de SignalFire
Però la tendència no es limita al continent americà. D’acord amb LinkedIn Economic Graph, a partir de xifres de la mateixa plataforma, les contractacions de professionals en etapa júnior -sense delimitar per sectors econòmics- han caigut considerablement entre 2019 i 2025 en les principals economies europees: un 20% al Regne Unit, un 31% als Països Baixos, un 12% a Alemanya o un 28% a França.
I a Catalunya? La darrera edició del Digital Talent Overview elaborat per la Mobile World Capital Barcelona (MWCapital), presentada el passat mes de juny, ja avançava una certa reproducció d’aquest fet: el 2024, el nombre de treballadors del sector digital i tecnològic de l’àrea metropolitana de Barcelona va créixer un 6%, quan l’any anterior ho havia fet un 13%, una desacceleració marcada per la caiguda d’ofertes dirigides al talent júnior. “No diria que la moderació de la demanda respongui només a l’automatització, hi ha altres causes, però a ningú se li escapa que té un efecte”, confirma a VIA Empresa el director del programa de talent digital de la MWCapital, Jordi Arrufí.
Per la seva banda, el director general del Cercle Tecnològic, Xavier Sellarès, apunta que encara no disposen de “dades prou afinades” per determinar l’“afectació real” que té la IA en la contractació de joves professionals, un aspecte que mesuraran per primera vegada a l’enquesta de 2026 del Baròmetre del sector tecnològic. “El que és evident”, continua Sellarès, “és que la IA és capaç d’automatitzar tasques cognitives i administratives, i això pot provocar que alguns llocs de treball puguin desaparèixer o es redueixin”.
Els desenvolupadors de programari, els més afectats
L’evidència que subratlla Sellarès és confirmada per les investigacions publicades en els darrers anys: d’acord amb un estudi de la Society for Human Resource Management (SHRM) publicat el maig de 2024, el 78% dels responsables de recursos humans enquestats confirma que l’ús d’intel·ligència artificial provocarà acomiadaments de treballadors recentment graduats a les seves empreses. Les tasques més comunes que aquests encarregats de contractació creuen que la IA pot dur a terme amb èxit són la introducció de dades de rendiment (73%), la redacció de correus electrònics (73%) i la recerca (63%).
Acotant novament al sector tecnològic, Arrufí confirma que l’entrada de la IA en la jornada laboral de l’ecosistema ha vingut donada, principalment, per una simplificació de la programació. “Els llenguatges de programació són això, llenguatges, i és una de les funcions que són més fàcilment automatitzables per un LLM”, valora el director del programa de talent digital de la MWCapital. Arrufí cita els resultats de la darrera enquesta als desenvolupadors de Stack Overflow com a prova de l’entrada massiva d’aquesta tecnologia en el dia a dia: “La fan servir cada dia, però gairebé ningú diu que hi creu cegament, encara no té la fiabilitat esperada”. L’edició de 2023 de l’enquesta assenyalava que només un 14% dels desenvolupadors feien servir eines d’IA, però a l’edició de 2025 el percentatge havia escalat fins al 84%.
L'ús de la IA per part dels desenvolupadors informàtics ha passat del 14% el 2023 al 84% el 2025, segons l'enquesta anual de Stack Overflow
Aquest fet provoca que els rols més afectats per la caiguda de contractacions en etapes primerenques siguin els desenvolupadors de programari i els desenvolupadors d’aplicacions, dues especialitzacions que conformen el gruix principal de la població activa del sector. A aquestes dues professions, Sellarès també hi incorpora els rols encarregats de tasques vinculades al disseny de sistemes o a l’administració de telecomunicacions. Això sí, Arrufí alerta que, almenys ara per ara, hi ha especialitzacions que no s’estan veient perjudicades: “El programador és la principal professió del camp del talent digital, i són els més afectats. Però altres com l’arquitectura de sistemes, el núvol, l’experiència d’usuari o la ciberseguretat ara mateix estan menys afectats”.
Qüestionat sobre el perfil d’empresa que més ràpidament ha adoptat aquesta tendència dins del sector, Arrufí considera que es tracta d’un moviment transversal en totes les companyies que es dediquen a la producció de programari, sigui quin sigui el sector al qual van destinades. El que sí que tenen clar tant el representant de la MWCapital com el director general del Cercle Tecnològic és que és un moviment que s’ha començat a donar, principalment, en les grans empreses de la indústria. “Quan et pots permetre aquests processos és quan ja tens una escala, parlem d’empresa gran”, remarca Arrufí. Sellarès confirma que les empreses grans són “les que més ràpidament s’adapten a aquesta nova realitat”, però també ha recordat que “la realitat empresarial a Catalunya està principalment formada per pimes”. Citant l’Informe sobre l’estat de la Dècada Digital 2030. Catalunya 2025 que elabora la seva entitat, només un 13,1% de les empreses catalanes incorpora la IA a les seves operacions, “una xifra similar a la mitjana europea”, apunta.
La paradoxa de la disponibilitat de talent
Queda clar que la producció de codi informàtic de manera artificial o la programació assistida amb IA, coneguda com a vibe coding, són vectors que han minvat la contractació dels perfils més joves. No ha passat així, tanmateix, amb els més sèniors, ja que segons Arrufí, encara calen professionals amb “la capacitat d’identificar la robustesa del producte de programari”, una destresa que només s’aconsegueix a partir de l’experiència acumulada: “Per saber on són els errors, cal saber interpretar si el programari està ben creat”.
Arrufi: “Si no dones oportunitats als júniors, el model es converteix en insostenible perquè no tindràs sèniors a mitjà termini”
Això no obstant, la tendència actual dona lloc a una “paradoxa”, com la defineix el mateix Arrufí: “Si no dones oportunitats als júniors, el model es converteix en insostenible perquè no tindràs sèniors a mitjà termini”. I el sector no va precisament sobrat de talent. La darrera edició del Baròmetre del sector tecnològic ja alertava que la manca de professionals qualificats era el principal fre del creixement del sector TIC, davant del qual no només es demanava augmentar les places universitàries de titulacions tecnològiques, sinó també apostar per la formació professional, el reciclatge professional (reskilling) o les microcredencials. El Digital Talent Overview també evidencia aquesta tensió de mercat: a Barcelona, hi ha 14,8 professionals per cada plaça demandada en el sector digital i tecnològic, quan la mitjana del conjunt de l’economia és de 67,3 places per oferta, 4,5 vegades més.
“La demanda de talent continua existint i creixent, i per tant cal prioritzar el foment del talent tecnològic i digital a Catalunya, no només per donar cobertura a les necessitats del mateix sector tecnològic, sinó al conjunt de l’economia”, reclama Sellarès. El director general del Cercle Tecnològic defensa que la “manca de talent pot esdevenir més greu si no entenem bé les noves tipologies de demanda professional que generarà”, amb nous perfils en camps com la ciberseguretat (39,7%), la computació al núvol (27,3%), el desenvolupament web (26,8%) o l’anàlisi de dades (24,1%), segons xifres del Baròmetre.
Davant d’aquesta problemàtica, Arrufí creu que la situació s’ha d’entendre com una “responsabilitat compartida” del món empresarial: “Les empreses han de recuperar la figura de l’aprenent, algú que no és productiu d’entrada, però que està aprenent un ofici. Han d’invertir en els júniors, que seran menys productius a curt termini, per tenir sèniors a llarg termini”.
Però no és l’única mesura receptada per intentar evitar la pèrdua de talent sènior a mitjà termini. El responsable del programa de talent digital de la MWCapital també assenyala la necessitat d’una “adaptació de la formació a la nova realitat”. Arrufí té clar que “a la universitat, per qüestió regulatòria, sempre li costarà més temps”, però veu en els postgraus, els màsters i les formacions universitàries una alternativa. Menció especial mereixen els bootcamps, les formacions intensives per aprendre a programar, el mercat dels quals “no són ni l’ombra del que eren els anys 2021 o 2022” per la irrupció de la IA, cosa que també els obliga a un repensament intern. En la mateixa línia, Sellarès considera que “cal promoure vocacions, fomentar tant l’educació superior com la formació professional i promoure la formació i reeskilling de treballadors perquè puguin treballar amb IA”.
Finalment, un tercer camí identificat per ambdues fonts és la cerca de nous horitzons professionals dins del mateix sector. “Veiem professions, sectors o indústries tecnològiques de moltíssim valor afegit, com la quàntica, els microprocessadors o els xips que requeriran molta mà d’obra”, comenta Arrufí, uns perfils que veu “menys automatitzables” per la intel·ligència artificial. Per part seva, Sellarès confirma que l’auge de la IA també ha comportat un increment de la necessitat de contractar experts en aquesta tecnologia i el sorgiment de nous rols especialitzats, “com poden ser en àrees d’enginyeria d’IA i aprenentatge automàtic, en ciberseguretat, en anàlisi de dades i en desenvolupament de productes d’IA”.