La crisi econòmica generalitzada que ha provocat el coronavirus no ha estat igual per a tots els sectors i tipus d’empresa. Mentre que els serveis han estat els més afectats -juntament amb la indústria durant el confinament més estricte-, l’àmbit purament digital no ha vist l’activitat directa aturada completament. Quino Fernández, CEO de l’acceleradora recentment creada AticcoLab, assegura que les startups, natives digitals, no han hagut d’introduir cap canvi en la manera de fer feina: el teletreball els és inherent. Amb una trajectòria que l’ha portat a marques consolidades com Apple i Conector, i a fundar i invertir en empreses diverses, reflexiona sobre quin impacte ha tingut la covid-19 i com ha reaccionat l’ecosistema emprenedor davant la pandèmia.
El sector digital s’ha parat tant com l’analògic durant els mesos més durs de coronavirus?
No, no tant. És una intuïció, no tinc dades objectives. Però nosaltres hem llançat el nostre primer programa d’acceleració a AticcoLab, ja durant la desescalada, sense fer presentació física, i tenim quasi 20 startups apuntades. Són les xifres habituals, ni més ni menys. De fet, és més del que m’esperava tenint en compte que AticcoLab està naixent; jo no era tan optimista. La recepció que hem tingut de l’ecosistema és molt bona.
Estan més preparades les startups que les empreses tradicionals per fer front a situacions com aquesta?
En aspectes com el teletreball, les startups no s’han ni adonat del coronavirus. Les que sí que ho han notat són les que es dediquen al turisme, evidentment. Però en la manera de treballar, el sector no ho ha notat.
"El que no s'hauria de produir ara és la bogeria de fer 'startups covid-19'"
Les inversions també s’han mantingut estables?
Ara s’estan reactivant; els fons tenen diners i l’han d’invertir. El que sí que pot passar és que baixin els tiquets, les valoracions, perquè hi ha startups que sí que han vist afectat el seu negoci. Els fons s’aprofitaran d’això, sense que hi hagi res de negatiu en aquest fet.
Hi ha sectors que són ara més atractius per invertir-hi que abans de la pandèmia?
A curt termini, tot el que sigui “tele-el que sigui” ha guanyat pes: teletreball, teleensenyament... Però s’ha d’anar en compte. Fa poc, en un webinar amb inversors es va llançar un missatge important: no us poseu com a bojos a fer coses per a la covid-19. Qui podia aprofitar-se’n, ja ho té. Si t’hi poses ara, arribes tard. Les de salut, els ecommerce i les startups que fan serveis per a aquests (mitjans de pagament, eines, etc) també se’n beneficien. El que no s’hauria de produir és la bogeria de fer “startups covid”.
La crisi econòmica derivada de la situació sanitària farà encara més difícil aconseguir inversió en etapes avançades?
No crec que canviï la situació: crec que serà igual de difícil que abans. Estan entrant fons estrangers, hi ha operacions, l’ecosistema espanyol comença a ser conegut fora... però no crec que afecti ni per bé ni per mal. Les segones rondes aniran millorant com ja ho estaven fent abans.
"Els inversors purs de startups no volen entrar en el sector industrial perquè volen retorns ràpids"
Tampoc no tindrà cap efecte en el tímid finançament que arriba d’altres països?
Si la covid-19 ha augmentat el “tele-el que sigui”, per què no farà que els inversors estrangers mirin més lluny? Els fons estrangers seguiran mirant Espanya cada vegada més, no crec que el coronavirus els afecti en aquest aspecte. Poc a poc, ens anem fent més atractius cada cop, tot i que no de manera explosiva. Les dues últimes operacions importants que hi ha hagut han estat de gent estrangera: una startup malaguenya, que l’ha comprat Google per 60 milions, i Factorial, que ha tancat una ronda de 15 milions en plena pandèmia.
A banda de les inversions per a startups en etapes avançades, hi ha un sector concret que pateix més per aconseguir diners: el de les startups industrials. Per què els costa més que a les digitals?
Sempre quan fem una definició de startup diem que es caracteritzen per un creixement exponencial molt ràpid i una baixa inversió. Així defineixes Glovo. Les industrials tenen dos problemes: el creixement al principi no és exponencial, perquè s’ha de desenvolupar el producte, i la inversió necessària és alta. Les acceleradores no hi entrem mai perquè volem programes ràpids, de cinc o sis mesos. Els inversors purs de startups no volen entrar-hi perquè volen retorns ràpids.
No hi entren mai ni acceleradores ni inversors de startups?
A la startup industrial comencem a mirar-la quan té el seu MVP [producte mínimament viable, per les seves sigles en anglès]. L’MVP de Glovo el fas en dos mesos, el d’una industrial, en dos anys, però una vegada el tens, estàs al mateix nivell. Si no has encertat el market field des del principi tens un problema, perquè canviar la pàgina web és un moment -Glovo ho va fer al principi-, però refer un producte industrial és més complicat. Les acceleradores no les considerem i els inversors en fase seed tampoc, només els inversors professionals.
"No només es pot ajudar les startups amb programes d'acceleració, es poden fer reptes, incubacions, inversions, formació..."
Quina política teniu a AticcoLab sobre aquest tipus de startups?
Fixa’t que només hi ha un programa a Espanya -i dels únics d’Europa-, dedicat a les startups industrials, que és el d’IQS. A mi, que sóc enginyer, em fa molta ràbia. Quan vaig entrar en aquest món em preguntava: què passa amb la indústria? A AticcoLab hem establert que no només accelerarem startups digitals. Però si ha d’entrar una industrial, necessitarem que tingui l’MVP.
Com ha sorgit una acceleradora a partir d’una empresa de coworkings com Aticco?
Tenim la idea que els coworkings poden ser molt més que un espai de feina, igual que AticcoLab molt més que una acceleradora. A Aticco tenen clar que volen que un 50% de la facturació vingui d’activitats més enllà del lloguer de coworkings. Estan creant una divisió d’esdeveniments, però també altres serveis a les startups: assessorament, gestoria, finançament, etc. AticcoLab és una part important d’aquest projecte. Entre l’equity de les startups i els programes de corporate, serà una font d’ingressos important.
Què vol dir que AticcoLab és més que una acceleradora?
No només es pot ajudar les startups amb programes d’acceleració, es poden fer reptes, incubacions, inversions, formació, etc. La idea és unir això de cara a la startup. Tenim tres eixos de feina: les startups, les corporacions i els mentors. Tenint una xarxa d’alt nivell, volem que passin més coses a banda de l’acceleració pura: conferències, activitats...
Aticco té coworkings a Barcelona i Madrid. Queden excloses del programa les startups d’altres zones?
Tenim una part virtual. Les startups que participin en el nostre programa d’acceleració des de Barcelona i Madrid tindran un espai, però la resta serà virtual. Les activitats es faran independentment a una ciutat o l’altra i es retransmetran totes en streaming. Som conscients que a totes les comunitats hi ha programes públics, però de privats n’hi ha molt pocs.