Escolta l'article ara…
En els darrers mesos, a les cafeteries i als llocs de trobada informals al voltant de les institucions europees a Brussel·les només es parla de dues coses: el concurs AD5 per accedir a l’administració europea i el pressupost del pròxim marc financer plurianual —l’MFF, en l’argot de la Unió Europea (UE)—. Són temes tan populars, segurament, perquè tots dos afecten a molta de la gent que freqüenta el barri europeu: l’AD5 són les oposicions que decideixen qui es convertirà en funcionari de la UE, i l’MFF determina quants diners hi haurà per a cadascuna de les polítiques europees entre el 2028 i el 2034.
En l’àmbit de la recerca i la innovació (R&I), el pressupost del pròxim MFF determinarà el futur d’Horitzó Europa, el programa marc de R&I de la Unió. És el principal instrument amb el qual Europa finança la recerca des que, el 1984, es va posar en marxa el primer programa d’aquest tipus. El que hi ha ara per al període 2021-2027 és el novè, l’FP9, en l’argot institucional. Des de fa mesos es prepara el desè, l’FP10, que cobrirà del 2028 al 2034.
La Comissió Europea va presentar el juliol del 2025 la proposta d’Horitzó Europa per al període 2028-2034, amb un pressupost de 175.000 milions d’euros i una novetat significativa respecte a l’FP9: la possibilitat de finançar R&I amb aplicacions tant civils com militars des del disseny mateix dels projectes, el que es coneix com a doble ús per disseny (dual use by design).
Fins ara, el reglament d’Horitzó Europa exigia que tota la recerca que finançava tingués un focus exclusiu en aplicacions civils, mentre que la defensa tenia els seus propis instruments de finançament, com el Fons Europeu de Defensa. A finals del 2025, amb l’òmnibus de defensa aprovat en el marc del pla ReArm Europe, ja es va obrir una escletxa perquè l’EIC Accelerator, instrument que finança startups d’alt risc, pogués donar suport a empreses que desenvolupen tecnologies de doble ús o de defensa. La proposta de la Comissió per a l’FP10 ho estén a tot el programa.
A partir d’aquí, varen començar les negociacions. Al Parlament Europeu, la comissió d’Indústria, Recerca i Energia (ITRE) va designar l’eurodiputat alemany Christian Ehler, del Partit Popular Europeu, com a ponent: el responsable de preparar la posició de la cambra sobre la proposta legislativa i negociar-la. En paral·lel, el socialdemòcrata René Repasi va assumir aquesta funció per al programa específic que desenvolupa l’FP10.
Als esborranys presentats el març del 2026, Ehler proposava elevar el pressupost fins als 220.000 milions d’euros i preservar l’autonomia d’Horitzó Europa respecte del nou Fons Europeu de Competitivitat, amb les prioritats de recerca definides per consells d’experts. Sobre la recerca amb aplicacions militars per disseny, proposava que la de defensa es financés a través del Fons Europeu de Competitivitat i no d’Horitzó Europa. El vot a la comissió d’ITRE tindrà lloc el pròxim 10 de novembre, de manera que el Parlament encara no té una posició completament definida.
Als esborranys presentats el març del 2026, Ehler proposava elevar el pressupost fins als 220.000 milions d’euros i preservar l’autonomia d’'Horitzó Europa'
Al Consell de la Unió Europea, els governs van acordar el 26 de juny una orientació general parcial que avala el dual use by design proposat per la Comissió, tot i que el Consell insisteix a preservar l’orientació predominantment civil del programa. L’acord preveu convocatòries reservades a tecnologies de doble ús, i permet que aquestes tecnologies també es puguin finançar en les convocatòries generals del programa. A més, manté que l’EIC pugui finançar projectes centrats en defensa, amb un límit pressupostari que encara no s’ha fixat. Les negociacions entre el Parlament, el Consell i la Comissió no començaran, com a mínim, fins al gener. Veurem.
Mentre les institucions perfilen les seves posicions, el passat 28 de setembre, els responsables de recerca de Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Polònia, Romania i Suècia van signar una declaració conjunta per demanar al Consell que mantingués el seu enfocament sobre el doble ús, i a la Comissió i al Parlament que hi donessin suport. Per altra banda, el 10 d’octubre, la presidència irlandesa del Consell va presentar la seva proposta de negociació del pressupost plurianual, que retalla un 9,6% el pressupost d’Horitzó Europa: 16.800 milions d’euros menys respecte de la proposta inicial de la Comissió. Ehler i Repasi han respost demanant un mínim de 200.000 milions.
Els motius del replantejament
Per què Europa accepta ara barrejar ciència i defensa, si durant 40 anys les havia mantingut separades? Quan el 1984 es va posar en marxa el primer programa marc de R&I, la Comunitat Europea es pensava a si mateixa com una potència civil, una idea que François Duchêne, col·laborador de Jean Monnet, havia formulat a principis dels anys setanta: Europa exerciria influència amb mitjans no militars, com el comerç, la regulació, el dret i el coneixement, entre d’altres, mentre la defensa quedaria en mans dels estats i de l’OTAN. La recerca exclusivament civil formava part d’aquesta identitat, i l’FP9 la va mantenir. Mentre aquest novè programa marc es negociava, la Comissió va proposar crear el Fons Europeu de Defensa com un instrument separat, que es va aprovar el 2021 amb un pressupost d’aproximadament 7.300 milions d’euros. Europa acceptava finançar recerca per a usos militars, mentre no es barregés amb la civil.
La invasió d’Ucraïna el 2022 va situar la defensa entre les prioritats de la Unió, i era qüestió de temps que arribés a la R&I. A més, la cursa tecnològica amb les altres potències geopolítiques globals hi ha afegit pressió: els Estats Units fa dècades que fan del pressupost de defensa un motor d’innovació, i la Xina va convertir la fusió civil-militar en estratègia nacional el 2015.
Tots els països que van signar la declaració del 28 de setembre són al flanc nord-oriental de la Unió. Els bàltics, Polònia i Finlàndia fan frontera amb Rússia o Bielorússia, Suècia i Dinamarca tenen costa al Bàltic i Romania fa frontera amb Ucraïna i té costa al mar Negre. Per tant, és natural que aquests països siguin els que perceben la guerra a Ucraïna com una amenaça més propera, i els que més pes hagin guanyat en el debat europeu sobre defensa. Al sud, on les prioritats tenen més a veure amb la migració o la cohesió, no ha signat ningú.
'Horitzó Europa' ha estat un dels instruments de poder tou més eficaços de la Unió. Països com Suïssa, el Regne Unit, el Canadà o Nova Zelanda s’hi han associat
Horitzó Europa ha estat un dels instruments de poder tou més eficaços de la Unió. Països com Suïssa, el Regne Unit, el Canadà o Nova Zelanda s’hi han associat, és a dir, contribueixen al pressupost del programa i, a canvi, les seves institucions de recerca hi poden participar gairebé en les mateixes condicions que les europees. Això ha convertit Europa en el centre d’una xarxa científica que va molt més enllà de les seves fronteres. En el cas de la recerca amb aplicacions militars, però, les condicions canvien. Per accedir als fons de defensa de l’EIC, la Comissió proposa que els països estiguin associats també a la branca de defensa del Fons Europeu de Competitivitat, i que amb estar associat a Horitzó Europa ja no n’hi hagi prou. Aquesta doble condició podria deixar fora de determinades convocatòries països que avui hi participen amb normalitat, i reduir l’abast d’una xarxa de cooperació que la Unió ha trigat anys a construir.
El debat sobre l’FP10 reflecteix el canvi de prioritats de la Unió. Amb la idea creixent que Europa ha de reduir dependències i desenvolupar capacitats pròpies, avui en dia la seguretat ocupa el centre de l’agenda europea. Alhora, l’informe Draghi va situar la bretxa d’innovació amb els Estats Units i la Xina com un dels grans problemes de competitivitat de la Unió, i la tecnologia es llegeix cada vegada més en clau de sobirania. Aquesta discussió té lloc en paral·lel a la negociació d’un pressupost més ajustat, i amb diversos estats membres, especialment els més exposats a l’amenaça russa, que reclamen un paper més gran de la recerca europea en el desenvolupament de capacitats de defensa.
Vegeci aconsellava als romans que, si volien la pau, es preparessin per a la guerra. Durant 40 anys, el programa marc europeu de R&I ha contribuït a construir la pau cooperant científicament. Ara que bufen temps de canvis, esperem saber trobar l’equilibri entre les exigències d’aquest món cada cop més volàtil i el valor del coneixement compartit com a eina de progrés.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat