Sense un concepte tan poderós i alhora grapejat com ho és la innovació, seria impossible acollir un dels cinc hubs d’empreses emergents més poderosos d’Europa, projectar 3.000 startups per al 2030 o allotjar algunes de les fires tecnològiques més importants del món. Catalunya és, sens dubte, un territori innovador. Però ho podria ser encara més. Va ser fa només dos anys quan va assolir, per primera vegada, la categoria de Strong innovator a l'European Innovation Scoreboard 2023, l’informe anual elaborat per la Comissió Europea que avalua i compara els resultats entorn de la recerca en els diferents països i regions de la Unió. Aleshores, el 56,4% de les empreses catalanes de més de nou treballadors va dur a terme alguna activitat innovadora el 2022; ara, però, l’objectiu català passa per fer un salt més i assolir la màxima categoria, la d’Innovation Leader. És un objectiu realista?
“Hem de lluitar per ser líders d’innovació a Europa”, afirma a VIA Empresa el responable de l’ecosistema Lab3040 i empresari, Alexander Phimister. És per aquest motiu que ha impulsat, amb la Cambra de Comerç de Barcelona, el Lab3040, amb l’objectiu de posicionar Catalunya -entre 2030 i 2040- com un referent europeu. Per assolir-ho, la Cambra de Comerç connecta corporacions amb empreses emergents, organitza trobades entre membres de l’ecosistema i dissenya projectes col·laboratius; tot, amb un especial focus en la sostenibilitat, un requisit essencial en l’actualitat i especialment en els anys venidors.
La iniciativa no només s’adreça a actors com les empreses emergents, o àmbits com la sostenibilitat; d’una banda, també té en compte l’Administració, grans corporacions i petites i mitjanes empreses, i, de l’altra, a àmbits com les noves tecnologies, medi ambient, ciutadania o la gestió de l’aigua.
En clau catalana, el 58,1% de les empreses innovadores són exportadores
Ara per ara, en el seu conjunt, Catalunya se situa, segons el mateix informe de la Comissió Europea, com una de les regions més innovadores de l’estat espanyol, a l’altura de Navarra i la Comunitat de Madrid, i només superada pel País Basc. En clau catalana, i mirant amb detall el seu teixit empresarial, el 58,1% de les empreses innovadores són exportadores, pràcticament el doble respecte de les no innovadores, que representen el 29,5%.
Les quatre onades d'innovació catalanes
Ara bé, totes aquestes han conegut el concepte d’innovació de manera progressiva, en funció de la seva mida i a través de quatre grans onades protagonitzades des d’inicis d’aquest segle: entre el 2006 i el 2012, grans empreses van crear el seu departament d’innovació: “Es tracta d’empreses amb milers i milers de treballadors, com ara Naturgy, Aigües de Barcelona, Telefónica o Seat”, explica Phimister, qui detalla que la segona onada, compresa entre 2013 i 2016, va incloure encara més empreses, però no tan extenses, com és el cas de Cuatrecasas, Fluidra, Suara Cooperativa o Celsa.
Phimister: “Hem de lluitar per ser líders d’innovació a Europa”
Entre el 2017 i 2021, un període pre i postpandèmic en què la Comissió Europea encara no considerava Catalunya com una regió innovadora “forta”, entitats com el Racc, Sener, Vueling o Forcadell van començar a crear els seus departaments d’innovació, segons detalla la iniciativa Lab3040. Finalment, del 2021 a l’actualitat, cada vegada més empreses compten amb aquest departament: “Fins fa poc, el departament d’innovació només es concebia en empreses amb milers d’empleats, però, actualment, la innovació també s’ha impregnat en les corporacions mitjanes”, assegura en el seu torn Vicente Atienza, responsable d’innovació i sostenibilitat de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Aquesta darrera onada és, sens dubte, responsable de la fita assolida el passat 2023 i descrita en l’European Innovation Scoreboard 2023 de la CE, i el context en què neix la iniciativa Lab3040, que compta amb impulsors com Transports Metropolitans de Barcelona, l'agència de desenvolupament econòmic de l'AMB, Ibercaja, Celsa, Cofidis, Leitat, Costa i Naturgy, i ha dut a terme col·laboracions amb la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya, Acció, 22@Network, Barcleona Activa, la Fundació Mobile World Capital i un seguit d'universitats catalanes.
Com ha de ser un departament d'innovació?
A partir d’aquestes sinergies, Lab3040 ha dut a terme un treball de camp destinat a comprovar l’estat de la innovació catalana i recopilar les millors pràctiques d’innovació corporativa en el territori. A més, l'anàlisi ofereix un recull de conclusions entre les quals destaca una principal: la innovació sol ser una eina que neix amb la intenció d’impulsar la diversificació d’un determinat negoci, però a Catalunya s’acaba convertint en una eina, o bé d’optimització de processos, o bé de llançament de nous productes: “Molts departaments d'innovació han evolucionat la seva raó de ser”, explica Atienza.
Un clar exemple és el d’Ibercaja: “El plantejament estratègic del departament d’innovació a Ibercaja és, a curt termini, l’eficiència de processos, posant el focus en l’analítica avançada de dades”, assenyala el responsable d'Institucions de l'Arc Mediterrani de la companyia, José María Santos, qui també destaca l’objectiu de dur a terme nous productes i la importància de ser una companyia eficient, ja que “tenim una molt bona demanda que hem d’atendre en un curt termini”. En aquest sentit, la firma compta amb programes de cultura interna per promoure millores en termes d’eficiència.
“Al principi el departament d’innovació va néixer per oferir nous serveis als clients, però va acabar transitant a la millora dels processos mitjançant la digitalització i, actualment, impulsar la sostenibilitat de l’empresa”, apunta per la seva banda Anna Casals, directora d’innovació a Espanya i França del grup Celsa, qui des del 2018 ha col·laborat amb una seixantena d’empreses emergents en àmbits com la descarbonització, la circularitat i la intel·ligència artificial. Un clar exemple de com aquest departament, cada vegada més instaurat en el teixit empresarial català, ha evolucionat per adaptar-se a les necessitats -i oportunitats- del context actual.
El venture client, un reflex de l'empresa catalana
La segona conclusió que destaca l'anàlisi és relativa als programes d’innovació oberta i corporate venturing, el model d'emprenedoria que combina el potencial d'una gran empresa amb la innovació i motivació d'una startup, i que forma part “dels que es troben en auge”, segons Phimister: “Cada vegada veiem més clarament com els departaments d’innovació ja no tenen problemes quant a la seva acceleració, però sí quant a la seva col·laboració”, afegeix. En aquest sentit, el consultor subratlla la quarta gran conclusió de l’estudi de Lab3040, que assenyala el model de venture client com el més predominant a Catalunya: “Això diu molt de les empreses que tenim al territori”, afegeix, i detalla que aquest model es tracta d’una aposta per col·laborar amb empreses emergents.
“La corporació que opta per aquest programa actua com un proveïdor, donant lloc a una col·laboració molt més àgil i ràpida, a un preu més baix. D’aquesta manera, l’empresa capta talent, i la startup compta amb un client molt gran”, explica Phimister. Una alternativa diferent de l’anomenat venture building, que es basa en la construcció d’una startup, o del capital de risc (venture capital), l’operació financera amb què grans empreses aporten a startups amb potencial de creixement a canvi d’un percentatge.
Atienza: “Molts departaments d'innovació han evolucionat la seva raó de ser”
Un dels casos més clars de desenvolupament d’iniciatives de venture client és el de Transports Metropolitans de Barcelona, que col·labora activament amb empreses emergents, universitats i centres de recerca “per desenvolupar, implementar i integrar solucions disruptives que contribueixin a millorar la mobilitat, l’eficiència i l’experiència dels usuaris i usuàries del transport públic”, segons detalla la seva directora d’Innovació i Transformació Digital, Margarida López. En el cas d'Eria Estabanell Innohub, Josep Solé, director de Corporate Venturing apunta que “el venture client és el model que millor funciona perquè és el resultat més pragmàtic en funció del moment en què estem”.
La innovació, l'aneguet lleig de les empreses: és un estalvi o una despesa?
Tanmateix, malgrat molts dels projectes innovadors que es puguin desenvolupar a terme en el teixit empresarial català, Phimister ressalta el “gran problema amb la innovació” que existeix actualment: és encara, en molts casos, l’aneguet lleig de les empreses. “Hi ha un clar debat sobre si la innovació ha de ser un ingrés o una despesa. És un departament que genera riquesa, o que gasta?”, qüestiona l’expert, qui afirma que la clau es troba “en el propòsit del departament”: “Si parlem del llançament de nous productes, ben segur serà una despesa; ara bé, si parlem de l’optimització de processos, pot suposar un estalvi”.
Atienza assegura que per establir aquest propòsit és essencial comptar amb indicadors que mesurin les accions innovadores de cada empresa. “Moltes no compten amb indicadors de rendiment clars, o un pressupost assignat. Aquelles empreses que segueixen el camí adequat creen un propi compte de resultats”, afegeix, i fa referència a la tercera gran conclusió que s'extreu del treball abordat per l'equip de Lab3040: alguns dels indicadors clau que fan servir les empreses són el nombre de projectes implementats amb èxit, l'impacte en la facturació de l'empresa i valorar la seva presència en l'ecosistema d'innovació.
Finalment, de tota l'anàlisi realitzada es desprèn que les principals barreres en la innovació corporativa representen un obstacle quant a l'alineació interna d'una empresa amb els seus departaments operatius, així com la resistència al canvi per part dels equips, causada, entre altres, pels reptes reguladors que poden frenar la implementació de noves tecnologies.