Pit3D, la fabricació additiva que vol democratitzar les pròtesis mamàries externes

El 2025 es van diagnosticar un total de 5.630 casos de càncer de mama a Catalunya, segons dades del Departament de Salut publicades aquest octubre, que representen el 29% del total de càncers diagnosticats en dones. D’acord amb xifres del mateix departament, però corresponents a 2021, al voltant d’un 25% de les 6.000 intervencions quirúrgiques que es feien aquell any al Principat eren mastectomies, és a dir, l’extirpació completa o parcial del pit afectat.

Després d’una operació com aquesta, hi ha dones que opten per una reconstrucció immediata, però d’altres la posposen, per recomanació mèdica o perquè hi ha llistes d’espera; o bé opten per no fer-la, ja que es tracta d’una cirurgia molt invasiva. Sigui temporal o definitiva, aquesta absència mamària és un problema per a les pacients afectades a què el món sanitari, tradicionalment, ha donat dues solucions en forma de pròtesis externes que es col·loquen a les fundes dels sostenidors.

El 2025 es van diagnosticar 5.630 casos de càncer de mama a Catalunya, un 29% del total de càncers en dones

Quan la ferida encara és recent, els professionals els donen “unes pròtesis que són de roba i van per tallatge”, explica la investigadora de la Unitat de Patologia Mamària de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i doctoranda de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, Àngels Placeres. Aquestes pròtesis són còmodes pel seu poc pes, però no agraden per l’asimetria que es genera amb el pit no operat, ja que “són pits de nena, de forma triangular”, i queden més elevats. Quan la ferida ja ha sanat, generalment es fa el pas a unes pròtesis de silicona, que van per tallatge i entren per recepta, però que presenten el problema invers: “Tenen una forma més natural, però pesen un munt, i com que són de silicona, no transpiren”.

En tots dos casos, l’experta té clar el problema de fons: “Cada dona té un pit, no totes són iguals i no pots generalitzar el cos de la dona”. Placeres n’era ben conscient arran de la seva experiència en les consultes del Parc Taulí, però no va ser fins a la pandèmia, quan va observar la implementació d’elements impresos en 3D a les UCI, fins que no va albirar una possible solució: fer pròtesis personalitzades. La investigadora va comentar la idea amb el coordinador del laboratori 3D del Parc Taulí, Toni Nadal, que també ho va veure possible, i van decidir intentar-ho. I després d’un primer pilot satisfactori, el repte era evident: calia transformar aquesta idea en una solució real. És així com, després d’anys de proves i testatges, aquest setembre s’ha oficialitzat la constitució empresarial de Pit3D amb un objectiu clar: democratitzar les pròtesis mamàries externes per a dones amb absència mamària.

Personalització a l’abast del gruix de dones

Una membre de l'equip de Pit3D treballa en el disseny de les pròtesis | Cedida

I parlem de democratitzar perquè el mercat potencial a què apunta Pit3D no és el del luxe. La CEO i cofundadora de l’empresa amb Placeres i Nadal, Paula Ferrer Raventós, explica que en el mercat actual de pròtesis externes existeixen dos models diferents: unes pròtesis estàndard per al públic general, fabricades per quatre grans companyies estatunidenques, britàniques i alemanyes, amb un cost d’entre 100 i 130 euros; i unes pròtesis personalitzades, però que aposten per l’hiperrealisme, amb reproduccions dels mugrons, pigues i tonalitats de pell que disparen el seu cost fins als 3.000 euros. Pit3D aposta per una solució intermèdia: una aposta per la personalització, però a l’abast de tothom: “Ens apartem de l’hiperrealisme i apostem per una cosa més escalable, senzilla i còmode, que és el que necessiten les dones”.

Ferrer: “Ens apartem de l’hiperrealisme i apostem per una cosa més escalable, senzilla i còmode, que és el que necessiten les dones” 

Però arribar fins aquí no ha estat bufar i fer ampolles. Durant diversos anys, l’equip de Pit3D ha estat provant diversos materials i multitud de prototips fins que van donar amb la combinació ideal. “Hem fet tres estudis de codesenvolupament, interactuant molt amb les pacients per conèixer la seva opinió i sensació”, desvela Ferrer. Dels sis primers prototips, que combinaven diferents silicones i escumes reproduïbles en impressió 3D i certificades mèdicament, van acabar aconseguint un producte que redueix “fins a un 55%” el pes de les pròtesis convencionals i que, segons l’opinió de les pacients amb qui les han testat, ofereix també més comoditat.

Aquesta és la base sobre la qual treballen, però aquí cal sumar-hi la part de personalització. En aquest sentit, la clau es troba en l’escaneig del cos de la dona, que es fa en dues fases. La primera és vestint sostenidors, necessària “per veure la forma del pit que encara manté amb els sostenidors posats”. La segona és ja sense ells, i en aquest cas l’objectiu és “captar la imatge mèdica de tota la cicatriu que té”, de manera que la part de la pròtesi que toca el tòrax “estigui adaptada”. En aquest sentit, Ferrer remarca que a Pit3D no fan bioimpressió: “Treballem amb proveïdors i combinem materials, però no fem bioimpressió; la tecnologia que hi ha darrere és un procés totalment estandarditzat, i en un dels tres passos ja estem invertint en escalabilitat”. 

Llançament comercial amb la Salut Pública com a objectiu final

Toni Nadal i Paula Ferrer ensenyen les pròtesis de Pit3D a la universitat | Cedida

Així, després de tots aquests anys de recerca, Pit3D es troba avui en un punt en què ja pot començar a comercialitzar les seves pròtesis. L’empresa encara té previst obrir una ronda d’inversió el 2027 per “potenciar l’àmbit comercial i consolidar l’equip”, i continua millorant el producte a còpia d’“automatitzar processos i reduir costos de producció”, però en el moment actual, “si avui tenim una petició de pròtesi, la podem vendre”. Així i tot, la companyia vol assegurar bé el terreny, i ja estan parlant amb diverses ortopèdies, centres d’escaneig i distribuïdores que permetin que el producte “no es quedi només en l’àmbit local i sigui més accessible a escala catalana, espanyola i, més endavant, a Portugal, França i Alemanya”.

Perquè amb un preu aproximat d’entre els 300 i els 350 euros per unitat, Ferrer té clar l’escenari cap al qual vol avançar: el d’aconseguir entrar en la Seguretat Social. I no serien els primers: existeix ja una companyia neozelandesa, myReflection, amb una proposta molt similar a la seva i que han aconseguit entrar en el sistema de la sanitat pública del seu país -però que, per qüestions legals, no pot vendre a Espanya-. “Per nosaltres és una validació que en altres països ja s’ha aconseguit”, assevera Ferrer, que els veu “com una competència, però també com un model a seguir”. “Avui, les pròtesis convencionals són subvencionades per la Seguretat Social, i ja hi ha una despesa anual de tres milions d’euros a Espanya que inverteix en això”, recorda la CEO i cofundadora. “Però estan obsoletes tecnològicament”, remarca, “i això és un avantatge per a nosaltres, perquè no ens cal que generin una nova despesa”, conclou.

L'estratègia de Pit3D és fer un primer llançament comercial per validar el mercat i, més endavant, fer la validació clínica per entrar al sistema de salut pública

Això sí, primer els caldrà fer un pas encara no assolit: aconseguir la certificació sanitària del producte. I és que, si bé inicialment tenien la intenció de fer tot el procés abans de començar la comercialització, l’assessorament expert que han rebut els ha recomanat apostar primer per la via no sanitària: “És un producte que està molt a la línia entre ser sanitari i no ser-ho, com els rellotges intel·ligents”. Així, amb “l’avantatge” de ser “un producte físic, patentat i desenvolupat”, la voluntat de Pit3D és apostar per una entrada al mercat que permeti demostrar “que la dona veu un valor afegit en el producte”. D’aquesta manera, un cop hagin validat “el preu, la logística i l’operativa”, podran escalar l’equip per iniciar tot el procediment de validació sanitària i poder entrar al circuit oficial.