“Investigadors les excepcionals contribucions dels quals han donat forma al futur de la ciència, la tecnologia i l'acadèmia a escala global”. Així defineix Clarivite les 6.868 persones que ha inclòs en el Highly Cited Researchers 2025, l'estudi anual que elabora amb els acadèmics més citats i influents del món. Amb un total de 7,131 reconeixements (alguns investigadors són premiats en més d’una categoria acadèmica), suposa un dels grans mèrits a què poden optar els investigadors a escala internacional.
El llistat, com acostuma a ser habitual en la majoria dels rànquings universitaris elaborats globalment, és liderat pels Estats Units, que concentra un 37,4% dels reconeixements destacats (2.670). La xifra suposa una millora respecte a l’any passat (36,4%), però la realitat és que el país nord-americà ha anat perdent presència progressivament des de la primera edició del 2018, quan representava el 43,3% dels premis.
Una tendència completament inversa que la del segon classificat per països, la Xina, que a l’edició de 2025 ha recollit 1.406 reconeixements, un 19,7% del total. Amb un petit augment en nombres absoluts, però una lleugera caiguda en termes relatius respecte al 2024 (20,4%), el gegant asiàtic ha anat incrementant any rere any la seva presència al Highly Cited Researchers, atès que el 2018 només representava el 7,9%. El Regne Unit tanca el podi amb 570 reconeixements, un 8% del total, mentre que el top-10 el completen Alemanya (363), Austràlia (312), el Canadà (227), els Països Baixos (194), la regió administrativa especial de Hong Kong (145), Suïssa (130) i França (121).
Fora del top-10, però no a massa distància de França, es troba l’estat espanyol, que amb 94 noms frega el centenar. I d’entre ells, Catalunya destaca amb força amb 34 reconeixements a 33 investigadors de centres del territori. Més d’una tercera part dels guardons rebuts per l’Estat que es distribueixen de manera horitzontal, en fins a dinou institucions diferents, però que es concentren especialment en tres ecosistemes d’innovació.
Catalunya concentra 34 dels 94 reconeixements de l'Estat al 'Highly Cited Researchers 2025' de Clarivite
El triangle UB - Vall d’Hebron - ICREA
El primer d’ells és l’encapçalat per la Universitat de Barcelona (UB), que amb set reconeixements es converteix en la institució catalana més citada al llistat de Clarivite i en la primera universitat de l’Estat -el lideratge absolut el té el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), amb dotze reconeixements-. Els seleccionats són el catedràtic de medicina i especialista en pneumologia, Àlvar Agustí; el professor del Departament de Medicina i membre de l'Institut de Neurociències, Josep Dalmau; el doctor en neurologia, Francesc Graus; el catedràtic de medicina - oncologia hepàtica i cap del grup de recerca translacional en oncologia hepàtica, Josep M. Llovet; el doctor en medicina i expert en malalties neurodegeneratives, José Luís Molinuevo; el doctor en salut mental Joaquim Raudà; i el consultor emèrit del grup de recerca en patogènesi de les malalties neuronals autoimmunes a l'Hospital Clínic, Albert Saiz. D’aquests, quatre s’especialitzen en neurociència i psicobiologia, dos en medicina clínica i un en psiquiatria i psicologia, cosa que denota l’alt perfil de la UB en el món de la medicina i la salut.
Però no podem parlar de la UB com un ens independent, ja que molts d’aquests investigadors, com succeeix amb la resta d’integrants del llistat, estan associats a més d’una entitat. I en el cas de la universitat degana de la capital catalana, cal mencionar dues institucions amb què té una estreta vinculació: l’Hospital Clínic i l’Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), cadascuna amb tres investigadors al llistat. Àlvar Agustí (consultor sènior de l'Institut Clínic Respiratori) i Josep Dalmau (líder del grup de recerca en patogènesi de les malalties neuronals autoimmunes) no només estan associats a la UB, sinó també al Clínic. Per la seva banda, Francesc Graus (cap del servei de neurologia) i Joaquim Raudà (cap del grup de recerca en imatge dels trastorns relacionats amb l'estat d'ànim i l'ansietat) tenen una vinculació amb l’IDIBAPS. A més, trobem un acadèmic que el llistat no vincula directament a la UB, però sí al Clínic i l’IDIBAPS conjuntament, l’investigador emèrit en oncologia hepàtica Jordi Bruix. I malgrat que no consten com a tals al llistat de Clarivite, altres noms mencionats, com Saiz o Molinuevo, tenen o han tingut també vinculació amb ambdues entitats.
La UB és la universitat líder de l'Estat al 'Highly Cited Researchers 2025' amb set investigadors
El següent ecosistema acadèmic català més representat al Highly Cited Researchers no el trobem al món universitari, sinó al sector de la salut. Es tracta de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i dues de les institucions que formen part del seu campus sanitari, el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). L'hospital mare concentra un total de sis investigadors al llistat de Clarivite: la doctora en medicina i cirurgia i cap de secció del Servei d’Oncologia Mèdica i Responsable de la Unitat de Tumors Toràcics, Enriqueta Felip; el director del Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya, Xavier Montalban; el doctor i cap de la secció de Neurorradiologia de l'hospital, Alex Rovira; el doctor en medicina i cirurgia i adjunt del Servei de Neurologia / Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya, Jaume Sastre-Garriga; el cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'hospital i director del VHIO, Josep Tabernero; i la neuròloga i cap assistencial al Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya, Mar Tintore. En aquest cas, tornem a veure la mateixa tendència temàtica que a l'ecosistema UB-Clínic-IDIBAPS: dos especialistes en medicina clínica i quatre en neurociència i biopsicologia.
Però més enllà de l’Hospital Universitari, el VHIO també compta amb tres investigadors al llistat pel seu compte: el ja anomenat Josep Tabernero, director de l'institut, i les doctores Elena Élez (investigadora principal del grup de tumors gastrointestinals i endocrins) i Ana Oaknin (cap de la Unitat de Tumors Ginecològics i del grup de recerca de Neoplàsies Ginecològiques), la primera reconeguda sota la categoria cross-field (transversal) i la segona com a experta de medicina clínica. Per la seva banda, el VHIR aporta el també citat Xavier Montalban, cap del grup de recerca en Neuroimmunologia.
Finalment, el tercer vèrtex del triangle acadèmic de Catalunya el protagonitza la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), una fundació creada el 2001 per la Generalitat que ofereix contractes permanents a investigadors d'arreu del món dedicats exclusivament a la recerca. L’entitat supera avui els 300 professionals associats de tota mena de camps que duen a terme les seves investigacions en gairebé una cinquantena d’entitats catalanes, cosa que explica la diversificació dels cinc investigadors inclosos en la llista.
D’entre els seleccionats trobem dos professionals del Barcelona Supercomputing Center (BSC), el cap de recerca en ciències de la vida i genòmica comparativa, Toni Gabaldón, i el colíder del grup de canvi i variabilitat climàtica, Markus G. Donat. Vinculat a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) trobem el director del grup en nano-optoelectrònica quàntica, Frank H. L. Koppens; al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, la doctora en salut internacional Ai Koyanagi; i al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l'investigador en ecologia vegetal i ecosistèmica Maurizio Mencuccini.
Diversificació entre universitats, hospitals i centres de recerca
La següent escala són les institucions que aconsegueixen col·locar un total de tres investigadors al Highly Cited Resarchers de 2025. Ja hem parlat del VHIO, el Clínic i l’IDIBAPS, però ens en queden dues més. La primera l’acabem de mencionar, el CREAF, un consorci del qual formen part el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, la UB, la UAB, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la Institució de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) i el CSIC. A més a més de Maurizio Mencuccini, l’organisme també està representat pel doctor en ciències biològiques Jordi Sardans i pel doctor en ciències ambientals i catedràtic de la UAB, Jordi Martínez-Vilalta.
I és que precisament la Universitat Autònoma de Barcelona és l’altra entitat amb tres investigadors al llistat. Juntament amb Martínez-Vilalta es troben l’antropòleg, professor del Departament de Ciència Política i Dret Públic i membre de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Jason Edward Hickel; i el ja mencionat Jaume Sastre-Garriga, vinculat també a Vall d’Hebron.
La UAB i el CREAF, amb tres investigadors cadascuna, continuen un llistat liderat per l'ecosistema UB-Clínic-IDIBAPS, el Campus de Vall d'Hebron i ICREA
A partir d’aquest punt, el volum d’institucions s’eixampla horitzontalment. Amb dues mencions trobem l’Hospital del Mar (Jordi Alonso i Margarita Triguero-Mas), la Universitat Pompeu Fabra (el mateix Jordi Alonso i Mark J. Nieuwenhuijsen), el ja citat BSC, l’ICFO (Francisco Pelayo García de Arquer i el ja mencionat Frank H. L. Koppens), l’Institut de Salut Global de Barcelona (Mireia Gascón i, de nou, Mark J. Nieuwenhuijsen) i l’Hospital Sant Joan de Déu (amb Josep Maria Haro a l’Institut de Recerca i la ja mencionada Ai Koyanagi al Parc Sanitari).
Finalment, amb un representant trobem la Universitat Politècnica de Catalunya (Wannes Dermauw), l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (Mireia Gascón, associada a ISGlobal), la Universitat Rovira i Virgili (Núria López), el VHIR i la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (Mar Tintore, vinculada també a Vall d’Hebron).
Un llistat de 33 personalitats, però de 34 reconeixements, ja que una d’elles ha estat reivindicat en dues categories acadèmiques. Es tracta del doctor Mark J. Nieuwenhuijsen, professor associat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF i director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi ambient i Salut d’ISGlobal, reconegut tant en medi ambient i ecologia com en ciències socials.
La neurociència i la medicina clínica són les dues especialitats amb més investigadors de centres catalans al llistat de Clarivite
En conjunt, una selecció dels acadèmics més influents de Catalunya que mostren clarament l’especialitat del territori: empatat amb la categoria transversal amb vuit integrants, la neurociència i biopsicologia és la categoria líder al Principat amb vuit investigadors. La segueix de prop la medicina clínica, amb sis especialistes, i més lluny es troben ja el medi ambient i ecologia i les ciències animals i botànica, amb tres experts cadascuna; les ciències socials, amb dos; i les ciències de la terra, la psiquiatria i psicologia i la química, amb un cadascun.