Roberto Menéndez (Madrid, 1970) és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Oberta de Catalunya, i fa 30 anys que ocupa càrrecs de direcció en empreses d’Europa i Estats Units. Una d’elles és Futura Vive, des d’on exerceix com a CEO des del 2010, i des d’on es dedica a la creació de robòtica social i a l’exploració de tecnologies emergents -algunes ja no tant-, com ara la intel·ligència artificial, el machine learning o la realitat augmentada i virtual. Addicionalment, Menéndez ha decidit aplegar tot aquest coneixement amb la seva àmplia trajectòria per impartir conferències que compten amb dos denominadors comuns: la tecnologia i el futur. Si bé Albert Einstein mai no pensava en aquest darrer "perquè sempre arriba massa d'hora", Menéndez s'atreveix a fer-ho amb VIA Empresa, just un parell d’hores abans de parlar sobre El despertar dels cíborgs al Cornellà Creació Fòrum.
Què és la consciència artificial? Es podria dir que ve a cobrir la consciència humana?
Bé, és molt diferent. Quan parlem de consciència artificial no parlem d'una consciència real, en el sentit d'una consciència humana, que, per cert, ningú sap definir què és. Del que parlem és de la percepció que estàs parlant amb alguna cosa intel·ligent.
Com es desenvolupa la consciència artificial?
S'aconsegueix a través d'algunes tècniques com poden ser el processament del llenguatge natural, molt semblant a quan parles amb el ChatGPT, que de vegades tens la sensació d'estar parlant amb una persona. També amb la visió d'objectes i de gestos, la visió artificial, el reconeixement facial o la navegació autònoma. Així, un robot pot caminar lliurement per un espai, igual que ho faria una persona en una recepció, per exemple, movent-se de manera força aleatòria, detectant persones o iniciant converses. Amb aquestes tècniques fa la sensació que estem davant d'un ésser intel·ligent, i és curiós com reaccionen les persones, perquè molts els parlen, els abracen i, fins i tot, els fan petons. La primera vegada que vam instal·lar un robot en una llar d'avis hi havia una persona que feia tres mesos que no parlava amb el seu terapeuta, i ho va fer amb el robot.
"Hi ha una hipòtesi del camp de la robòtica que es diu la vall inquietant, en què un robot deixa de ser una monada i comença a acollonir"
Així i tot, no fa la sensació que els robots humanoides generen un cert rebuig?
Hi ha una hipòtesi del camp de la robòtica que es diu la vall inquietant, en què un robot deixa de ser una monada i comença a "acollonir". I és curiós, perquè és un fet real. Els robots que tenim a Futura Vive intentem que siguin antropomòrfics, és a dir, que tinguin cara i ulls, però que es vegi clarament que són robots. Hem tingut robots humanoides ultra realistes i hi ha molta gent a qui li agrada, més o menys a la meitat, però hi ha l'altra meitat a la qual li fa molta por. Llavors ara, en comptes de vestir-los, fem que es vegin els braços i el cos, que són components mecànics, i l'únic que té visió ultra realista és la cara. Així tenen molta més acceptació. És veritat que la gent accepta els robots quan s'assemblen una mica a l'ésser humà, però crec que quan s'assemblen massa hi ha una certa por de poder sentir-se reemplaçat per un altre tipus de competidor, un altre tipus de depredador nou.
També hem vist robots amb forma de gos.
Aquests acostumen a fer més por quan els fem servir en esdeveniments. Tenim un que es diu DoggyBot i fa molts balls i molts gestos, i que té una funció social molt interessant perquè pot rescatar persones en situacions d'emergència, on, per exemple, hi ha hagut un terratrèmol. Té molta maniobrabilitat i pot moure's per zones que per a una persona poden ser molt perilloses. Però, quin és el problema? A la Xina s'ha vist que aquests mateixos robots es fan servir per vigilar les persones. Tothom ha vist aquell capítol de Black Mirror terrorífic, en què aquests gossos surten de control i comencen a caçar persones, llavors, crec que no cal deixar-se portar per l'alarmisme i cal pensar que un robot és exactament igual que qualsevol altra tecnologia, igual que la intel·ligència artificial, i quan veiem notícies alarmistes sobre el mal ús d'aquesta, cal recordar que el mal ús el fa una persona. Igual que un martell serveix per construir una casa, però també puc fer-lo servir per atacar algú.
Seguint l'exemple de Black Mirror, en un futur en què la intel·ligència artificial estigui molt més desenvolupada i hi hagi millors robots, existeix una possibilitat, per mínima que sigui, que es doni l'hipotètic escenari que hem vist en algunes pel·lícules de ciència-ficció en què els robots es rebel·len contra les persones?
Sí, per descomptat que existeix, és innegable. Què passa? Que estem parlant de robots contra humans, però, en realitat, la intel·ligència artificial s'està fonent amb l'ésser humà. Sense anar més lluny, els cíborgs són persones l'habilitat de les quals augmenta gràcies a elements mecànics que porten inserits. De fet, el primer cíborg reconegut legalment viu aquí a Barcelona, en Neil Harbisson. I cada vegada n'hi haurà més, ja que ara hi ha lentilles de realitat augmentada, o implants de microxips que s'usaran per curar l'Alzheimer. Veurem com la intel·ligència artificial s'anirà fusionant amb les persones de mica en mica.
De fet, pràcticament vivim amb el mòbil implantat a la mà.
Nosaltres ja som l'1.0 dels cíborgs, perquè tots depenem del nostre telèfon intel·ligent. És veritat que encara no està implantat en el nostre cos, però falta molt poc perquè no ens separem d'ell durant tot el dia. En l'actualitat, sense el mòbil estàs socialment marginat. No podries aconseguir una feina perquè no et podrien localitzar, tindries problemes per parlar amb la teva família. Hi ha qui ni tan sols podria trobar l'amor sense el seu telèfon intel·ligent, perquè depèn de les aplicacions del tipus Tinder. Som la primera generació de cíborgs de la història.
"Veurem com la intel·ligència artificial s'anirà fusionant amb les persones de mica en mica"
Fa por pensar-hi.
Hi ha gent a qui li horroritza una mica, però jo els dic que pensin com era l'ésser humà fa cent mil anys. Era tan diferent aquest humà de nosaltres com nosaltres ho serem, potser, d'aquí a cent anys. L'ésser humà de fa cent mil anys era més semblant a un goril·la que a nosaltres. Llavors, és una evolució. Què passa? Que l'evolució abans trigava molts anys, i ara estem en un punt de creixement exponencial de la tecnologia on tot va molt més ràpid. I el canvi tan ràpid espanta les persones.
Hem vist robots que cuiden persones, robots recepcionistes, cambrers… Veurem robots empresaris?
Hi ha una pàgina anglesa que, amb un consens força ampli, ordena les feines per la probabilitat que tenen els robots de reemplaçar els humans. És sabut que els cambrers estan en perill, així com els juristes, els comptables o els conductors. Fins i tot els massatgistes, que tenen un perill del 50%. Ja hi ha nous massatgistes, i molt bons a més, perquè detecten molt ràpidament les contractures. D'altra banda, tots els càrrecs que coneixem com a CEO, CMO, CTO o CFO, entre molts altres, són els que menys risc tenen. Així, caminem cap a un món en què, molt lluny que els humans siguem controlats pels robots, haurem de fer menys treballs manuals i podrem fer treballs més contemplatius o més intel·lectuals, convivint amb una força de treball molt gran, que són els robots. De fet, l'origen de la paraula robot, ve del txec, de robota, que significa treball. Robot significa treballador. I una de les coses de què parlarem en el futur, sens dubte, és del dret del robot.
A Futura Vive treballeu en el desenvolupament de robots, sempre prioritzant les relacions humanes. És possible prioritzar les relacions humanes quan el robot passa a un primer pla?
És clar! L'objectiu del robot és treure la feina de baix valor afegit. Per exemple, la feina de cambrer, una feina molt complexa i que respecto molt, ja que l'he viscuda en primera persona, entre les moltes tasques que té, n'hi ha dues de principals: la d'atendre les persones i la d'anar a buscar els plats. On aporta més valor el cambrer? Corrents amunt i avall amb els plats o parlant i relacionant-se amb el client? Està clar. Per aquest motiu, en la majoria de les instal·lacions a les quals hem acostat els robots, l'objectiu no és substituir la persona, perquè, sincerament, a ningú li agrada que el tracti un robot.
Passa el mateix en el cas de la robòtica assistencial.
Exacte. La realitat és que les persones tenen, com a molt, una hora de teràpia al dia amb un terapeuta, i la resta del temps estan soles. Llavors, en aquest temps pot haver-hi un robot que els recordin prendre les pastilles, els ensenyin fotos dels seus familiars o, fins i tot, els expliquin un acudit. Són accions que pot fer un robot i que, en comptes de substituir el terapeuta, està substituint la solitud.
"Es preveu que, amb la nanotecnologia, el 2030 arribi el final de gairebé totes les malalties"
Quant a les implantacions de microxips, ja hem vist casos d'implantacions subcutànies i, fins i tot, neuronals. Com tota tecnologia, comporta una sèrie de riscos...
Exacte, com tota tecnologia, el risc és molt alt. Però el risc rau en qui la controla, en qui està darrere. Hi ha moltes maneres d'afrontar la seva regulació, i al planeta hi ha tres zones que l'afronten de manera molt diferent. D'una banda, els Estats Units, que des de la seva òptica capitalista deixa fer a les empreses. Després hi ha la Xina, que compta amb un control ferri. Si no m'equivoco, hi ha mil milions de càmeres controlant totes les accions de la ciutadania. De fet, en aquest context neix el concepte de la mort digital: a la Xina fan servir WeChat, des d'on ho gestionen tot, les cites mèdiques, reserves a restaurants, comandes, viatges, etcètera, i si per aquest canal parles malament del govern o WeChat detecta que ho estàs fent, truquen a la policia i et diuen que no pots difondre notícies falses. I si ho fas més d'una vegada, t'acaben tallant l'accés a WeChat i vius la mort digital. És terrible si ho penses, perquè no pots fer res, tens un govern que ho controla tot.
I per últim... la Unió Europea.
La Unió Europea està en una espècie de terra de ningú. Encara queda temps per veure com avancem, perquè ara, les dades personals de tothom, on són? Quin ús se'n fa? Hi ha empreses que saben absolutament tot de tu. Qui està controlant l'accés a aquesta informació? Es pot vendre aquesta informació? Hem vist que ja s'ha fet per manipular unes eleccions. O sigui que crec que és una cosa que s'ha de regular, però cal fer-ho amb un sentit molt pràctic i conjuntament amb les empreses. És molt urgent que com a éssers humans caminem cap a una direcció comuna.
Destacaria alguna tecnologia candidata a canviar el món en els pròxims anys?
La nanotecnologia, a través dels nanorobots. La mida d'un nanorobot és de cinc o deu àtoms. És a dir, en un cabell hi caben 25 milions de nanorobots. Es preveu que, gràcies a aquests, el 2030 arribi el final de gairebé totes les malalties. Amb la mida que tenen podran viatjar com si es tractés d'un videojoc de marcians a dins del teu cos, és una revolució que no hem vist mai cap abans. Després hi ha una altra aplicació que fa una mica més de por i que té a veure amb la realitat virtual, en la qual els nanorobots podran distorsionar el teu camp visual, auditiu i olfactiu perquè, sense ulleres de realitat virtual, puguis entrar en un altre món.
Realment ens interessa arribar tan lluny? Al planeta li interessa, per exemple, acabar amb totes les malalties existents?
És un dilema ètic. Moltes vegades no es pot jutjar un esdeveniment tecnològic del futur basant-se en els paràmetres de l'actualitat. No puc imaginar que hi hagi cotxes en l'època medieval perquè no hi havia carreteres. Llavors, solen anar acompanyats. D'una banda, hi ha les ciutats intel·ligents, per lluitar contra el model de ciutat actual, que no és sostenible. Estem construint ciutats sobre ciutats. París n'és un exemple. Georges Eugène Haussmann va haver de tombar la meitat de París per crear aquestes avingudes àmplies que tenen ara, com els Camps Elisis. Nosaltres ara hem de fer el mateix, pensant cap a on volem anar com a raça, i construir ciutats sostenibles que facin un bon ús dels residus i que facin servir energies renovables. I a l'estat espanyol és possible. Està completament buit, tothom s'ubica a Barcelona, Madrid, València i dues o tres ciutats més. El mateix passa al món. Està superpoblat a les zones que estan superpoblades, però hi ha molts altres llocs que estan completament buits. I, finalment, sona boig dir-ho ara, però ja hi ha plans per colonitzar altres planetes i terraformar.
Com de lluny estem de viure en un altre planeta?
Elon Musk va dir que l'any 2050 hi haurà un munt de gent a Mart, però bé, Elon Musk a vegades diu coses que no es compleixen (riu). Tanmateix, és veritat que cal pensar així, per què limitar-nos? Quan Kennedy va voler anar a la lluna, la gent va pensar que estava boig. Soc molt optimista pel que fa al futur de l'ésser humà amb aquestes tecnologies, ja que és la primera vegada a la història de la humanitat que podem visualitzar un futur en què la gent treballi perquè vol, no perquè hagi de fer-ho. I crec que aquesta és la mentalitat que hem d'adoptar, la societat té una dialèctica molt pessimista pensant que els robots ens prendran la feina. Jo dic que gràcies als robots no hauràs de treballar. Pensem en un futur en què, realment, els robots siguin màquines intel·ligents que puguin donar-nos suport, puguin fer les coses que volem, i nosaltres no ens hàgim de dedicar a treballs forçosos i puguem deixar de ser esclaus dels nostres treballs perquè tenim l'absoluta necessitat de sobreviure.
"És la primera vegada a la història de la humanitat que podem visualitzar un futur en què la gent treballi perquè vol, no perquè hagi de fer-ho"
Viurem en una societat en què tots els humans serem CEO.
Es podria dir així (somriu). És un canvi de paradigma, i a la gent li fa por. Però els canvis, normalment, igual que cada tecnologia disruptiva, han portat una millora de vida per a l'ésser humà. La gran qüestió és com controlar aquestes eines tan poderoses, i per això és millor el coneixement que la por.