Poques persones a Catalunya acumulen un currículum tan complet en el món de la indústria com Núria Aymerich. La professional ha estat gairebé deu anys secretària general del Gremi de Fabricants de Sabadell, dinou anys membre del ple de la Cambra de Comerç de Sabadell, consellera del Consell Social de la Universitat de Barcelona durant quinze anys, 30 anys directora acadèmica i gerent d'ESEC o impulsora de l'espai Leaders of Now, entre altres. També ha tingut temps de treballar a l'administració pública: va ser regidora de l'Ajuntament de Sabadell entre 1996 i 1999, directora general de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i, des d'aquest gener, exerceix com a comissionada especial per a la Competitivitat Industrial i de la Petita i Mitjana Empresa del Ministeri d'Indústria i Turisme.
Amb tota aquesta experiència, no sorprèn que Aymerich hagi estat la nova convidada de l'últim episodi de La indústria és futur, el pòdcast de la Fundació per la Indústria, que reuneix alguns dels empresaris més influents del sector per recollir les seves reflexions durant una entrevista en profunditat. En aquest cas, a més, la conversa dirigida pel periodista econòmic Umberto Salerno ha tingut un toc afegit de familiaritat, ja que durant el seu període de lideratge al Gremi de Fabricants de Sabadell també va estar plenament implicada en la Fundació i va ser una de les impulsores del programa. “Amb aquesta entrevista, estic formant part d'un fill que hem fet créixer entre molts”, ha reconegut la convidada, qui veu en La indústria és futur “la veu dels industrials que cada dia al matí pensen en aquesta indústria, s'hi comprometen, volen ser innovadors i ho són i viuen amb la màxima dificultat el present industrial, però també amb la màxima il·lusió”.
Aymerich ha volgut aprofitar l'entrevista per reivindicar el paper del sector indústria, el qual “crea ocupació estable que fa millor la vida de les persones d'aquest país”. “Estem creant riquesa social i econòmica, fem que el motor d'aquest país giri bé”, ha assegurat la comissionada del Ministeri. L'experimentada professional ha posat en relleu l'impacte que té l'economia globalitzada en la indústria nacional: “Tenim una Xina realment punyent, que avança amb una voluntat clara, exportant a tot el món. I a l'altra banda tenim els Estats Units, que no cal dir que significa, amb els aranzels”.
Però la competència internacional no són els únics reptes que afronta el sector industrial: el cost de l'energia, l'acceleració de la digitalització i la intel·ligència artificial o el talent i les persones són els altres factors que ha assenyalat Aymerich com a importants. Des del Ministeri, la comissionada assumeix com a repte propi “fer que la indústria d'aquest país sigui motor d'ocupació, existeixi, tiri endavant i doni resposta a aquestes problemàtiques i oportunitats”, i veu en noves dinàmiques, com l'economia circular o la sostenibilitat, dos elements que “ens donen una nova indústria”.
“Tenim el repte de fer que la indústria d'aquest país sigui motor d'ocupació, existeixi, tiri endavant i doni resposta a aquestes problemàtiques i oportunitats”
En aquesta línia, Aymerich ha assenyalat les diferents “línies d'ajut, línies de crèdit i els famosos PERTE” com a mecanismes públics que “formen part de tota la cadena de valor” i han d'ajudar el sector a afrontar tots aquests reptes. Això sí, no es poden oferir aquests ajuts de qualsevol manera: “Hem de donar suport, fer-ho fàcil, comprendre, escoltar, ser-hi i mirar de resoldre problemes que a vegades s'encallen i no tenen raó de ser”. També ha reivindicat la confiança com “la paraula màgica” per fer funcionar la col·laboració entre l'administració i les empreses: “Res recau només en el públic, res recau només en el privat. La col·laboració publicoprivada l'hem de fer cada dia més realitat, i l'hem de fomentar en la confiança”.
La importància del lideratge en valors
Més enllà del seu vessant públic i empresarial, Aymerich també s'ha distingit en el paper d'autora, i recentment ha publicat el seu segon llibre, La revolución silenciosa: Liderazgo que transforma equipos y organizaciones. En ell, la comissionada del Ministeri d'Indústria reivindica la importància d'impulsar lideratges transformacionals, aquells que “es fonamenten en posar les persones al centre”. “Si només veiéssim els resultats des d'una perspectiva econòmica, el món no tindria sentit. Quan es lidera de veritat actuant d'acord amb els valors de la professionalitat, del respecte, de l'ètica i de la bondat, les organitzacions encara guanyen més diners”, ha assegurat en la conversa amb Salerno.
“Quan es lidera de veritat actuant d'acord amb els valors de la professionalitat, del respecte, de l'ètica i de la bondat, les organitzacions encara guanyen més diners”
L'autora de La revolución silenciosa ha defensat que “el talent no es pot retenir”, ja que “quan no es cuida, marxa”: “Si no el deixes fer, no el respectes, no l'estimes i no li dones un espai, això no funciona”. Una situació que pot acabar derivant en episodis de “deslleialtat” en una organització, els quals “sempre tenen l'arrel en les inseguretats de les persones”. Per evitar aquests problemes, Aymerich aconsella promoure el lideratge propi, el qual està fonamentat en tres potes: “Coneixement adquirit, experiència i desenvolupament personal per tenir l'equilibri per saber qui ets, com ets i què pots millorar. Com millor treballem aquests tres elements, millor tecnologia podrem fer servir”.
Segons Aymerich, aquest camí requereix “molt coratge i molta humilitat” per conscienciar-se per “millorar de veritat” i, encara més crucial, tractar bé els altres: “No es pot confondre la jerarquia amb la importància de cada persona. Cada persona és important dins d'una organització. El paper del vigilant de seguretat és molt important, de la mateixa manera que ho és el del CEO o de la persona que fa el testatge de les peces”. I en la mateixa línia, cal tenir clar que aquest lideratge no es limita exclusivament als alts directius: “El veritable procés és el de fer un lideratge transformacional a totes les persones, entenent que el líder no és aquell que està a dalt de tot de l'organització, sinó a tots els nivells. I del carrer també: un bon pare, una bona mare o un bon amic són bons líders”.