L'aparador mundial de l'agroalimentació catalana... i els seus desperfectes

"Sense agroalimentació no hi haurà ni menjar, ni territori, ni seguretat alimentària ni transició verda possible". Ja fa gairebé dos mesos d'ençà que tot un referent de l'agroalimentació a Catalunya -i col·laborador d'aquest mitjà-, Francesc Reguant, advertís que calia transformar el sector per garantir-ne la supervivència.

Aquest dilluns, el saló Alimentaria + Hostelco fa el tret de sortida dels seus 50 anys. Una xifra rodona que, si bé suposa un motiu d'orgull i representatiu de la Barcelona de congressos que convé projectar al món, no ha de desviar la qüestió central que enguany l'envolta. Aquesta no es tracta de cap aniversari; més aviat, d'una responsabilitat. La d'abordar, per fi, els elements de risc que amenacen un sector que encara avui concentra el 19% del PIB català.

Però no tots són domèstics. L'edició d'enguany comptarà amb un 25% de visitants internacionals, especialment d'Europa, l'Amèrica del Nord i Llatinoamèrica. És un quart del total de les 110.000 persones que caminaran pels pavellons del recinte Gran Via de Fira de Barcelona. L'oportunitat d'esdevenir el punt neuràlgic de l'agroalimentació durant quatre dies no hauria de ser desaprofitada. Especialment, enmig d'un context internacional tens i que avança nous encariments dels productes alimentaris al territori. A banda de les exposicions de les empreses de casa nostra, cal posar de relleu la rellevància d'acords com el Mercosur o el més recent amb l'Índia.

"L'oportunitat d'esdevenir el punt neuràlgic de l'agroalimentació durant quatre dies no hauria de ser desaprofitada. Especialment, enmig d'un context internacional tens i que avança nous encariments dels productes alimentaris al territori"

El fet que Fira de Barcelona sigui avui dia el millor racó del món on connectar comerciants catalans amb llatinoamericans o indis és una fita destacable. I cal preservar-la. Però també explotar-la. Des de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, el Govern ha esperonat les nostres empreses a teixir noves aliances comercials. Allò que se'n diu obrir mercat. Ara, el conflicte a l'Orient Mitjà accentua aquesta circumstància. I l'Alimentaria permet aquestes reunions de negoci: se n'han previst més de 14.500. 

Amb tot, el mateix Reguant ha advertit repetidament a VIA Empresa de la dependència que pateix Catalunya de les importacions provinents del mercat global. Tot plegat, malgrat disposar de diversos gegants del sector agroalimentari a escala estatal. "Catalunya no és la primera d'Europa en agricultura i agroalimentari, però si s'ajunten tots dos conceptes, esdevé el primer clúster agroalimentari d'Europa", exposava l'expert fa només unes setmanes.

"Fa anys que s'ignoren les demandes del sector agroalimentari català, com ara la manca de relleu generacional -que llastra la viabilitat de les nostres empreses-, la mala gestió del regadiu i l'escassa visió a llarg termini"

Aquesta circumstància és una paradoxa evident, però alhora pot derivar en element de risc en situacions de conflictes comercials o guerres com l'actual. Fa anys que s'ignoren les demandes de l'agroalimentari, com ara la manca de relleu generacional -que llastra la viabilitat de les nostres empreses-, la mala gestió del regadiu i l'escassa visió a llarg termini que hi ha amb les noves tendències de consum. Per cert, aquest últim prec serà, irònicament, un dels punts estrella de l'Alimentaria + Hostelco 2026.

Enmig d'un conflicte a gran escala i l'entrada en vigor de dos acords comercials de gran importància, potser la d'enguany és una edició ideal perquè els responsables polítics observin el saló com quelcom més que una fira de 50 anys en què fer-se una foto oficial. El futur d'una cinquena part de l'economia catalana es juga -i es debat- aquí, aquesta setmana.