Director general de Secartys Group

Europa davant la Xina: protegir el mercat o recuperar la indústria?

20 de Novembre de 2026
Jordi Aguasca va ser nomenat director general de Secartys el juliol del 2025 | Marc Llibre Roig

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Durant dècades, Europa ha confiat en una globalització sense retorn. Produir allà on fos més barat, comprar al proveïdor més competitiu i vendre arreu del món semblava la fórmula de l'èxit empresarial. Avui les regles han canviat. La indústria torna a ser una qüestió de poder econòmic, tecnològic i geopolític.

 

Aquesta va ser una de les reflexions que em vaig endur del Beyond Catalonia, organitzat per Acció. Una jornada especialment encertada per la qualitat dels ponents i la capacitat de connectar els grans canvis geopolítics amb els reptes de les nostres empreses.  Em va interessar especialment la intervenció de Francesca Ghiretti, directora de l'Europe China Initiative de RAND Europe. El seu diagnòstic és contundent: el problema d'Europa davant la Xina no és tant el dèficit comercial com la pèrdua progressiva de competitivitat i capacitat industrial.

"La Xina ja no és simplement la fàbrica barata del món. Competeix en tecnologia, qualitat, escala i velocitat de producció"

La Xina ja no és simplement la fàbrica barata del món. Competeix en tecnologia, qualitat, escala i velocitat de producció. I ho fa amb una capacitat manufacturera que el seu mercat interior no pot absorbir. Aquesta sobrecapacitat, combinada amb una competència interna ferotge, converteix les exportacions en una necessitat estructural de la seva economia. Per això, la pressió sobre la indústria europea difícilment disminuirà.

 

Europa comença a reaccionar. Els aranzels imposats als vehicles elèctrics xinesos per contrarestar les subvencions estatals i el debat sobre els requisits de contingut europeu evidencien un canvi de paradigma. Després de dècades d'obertura comercial, entrem en una nova etapa de sobirania industrial europea, amb polítiques clarament més proteccionistes.

Un gir probablement necessari, però que comporta un risc: confondre protecció amb competitivitat. Els aranzels poden donar temps a la indústria europea, però no li proporcionen automàticament millor tecnologia ni més productivitat. Si ens limitem a aixecar barreres, correm el perill de protegir les nostres debilitats en lloc de superar-les.

Europa necessita alguna cosa més que defensar el seu mercat. Necessita utilitzar-lo per recuperar capacitat industrial. El mercat europeu continua sent estratègic per als fabricants xinesos, que necessiten exportar per sostenir el seu model econòmic. Aquesta dependència ens proporciona una capacitat de negociació que hauríem d'aprofitar amb més ambició.

Per què no situem la transferència tecnològica al centre d'una nova relació industrial entre Europa i la Xina? No es tracta simplement d'atraure inversions xineses o fàbriques al nostre territori. Una planta de muntatge pot generar ocupació, però no necessàriament redueix la nostra dependència tecnològica. Necessitem aliances industrials que incorporin desenvolupament conjunt, proveïdors europeus, centres d'R+D i transferència efectiva de coneixement.

"Europa necessita alguna cosa més que defensar el seu mercat. Necessita utilitzar-lo per recuperar capacitat industrial"

Si una empresa xinesa vol créixer a Europa, hauríem de negociar alguna cosa més que una inversió. Hauríem d'aconseguir que la seva presència contribueixi a desenvolupar tecnologia, talent i capacitat productiva pròpia. No parlo de transferències forçoses, sinó d'acords de cooperació amb compromisos concrets i beneficis recíprocs.

Pensem en les bateries, l'electrònica de potència o la mobilitat elèctrica. La Xina ha construït avantatges industrials que Europa no pot ignorar. Recuperar tot aquest terreny de manera autònoma i en pocs anys seria poc realista. Però resignar-nos a comprar indefinidament la seva tecnologia tampoc és una opció acceptable. Entre protegir-nos de la Xina i dependre'n, existeix una tercera via: cooperar per adquirir coneixement, desenvolupar capacitats pròpies i reforçar la nostra indústria.

Ara bé, seria un error atribuir totes les dificultats europees a la competència xinesa. Tornant a la conferència de Ghiretti, ens va recordar que bona part del problema és a casa nostra: un mercat únic fragmentat, obstacles al creixement empresarial, regulació complexa i dificultats per transformar coneixement científic en capacitat industrial. Cap aranzel resoldrà aquestes mancances.

"La globalització ens va ensenyar a buscar l'eficiència arreu del món. La nova realitat geopolítica ens obliga a decidir quines capacitats industrials no ens podem permetre perdre"

Des de Catalunya, amb un teixit industrial diversificat i format majoritàriament per pimes, aquest canvi d'etapa ens interpel·la directament. Necessitem empreses capaces d'integrar-se en noves cadenes de valor, desenvolupar tecnologia i establir aliances internacionals, acompanyades d'una política industrial que faciliti aquest procés.

La globalització ens va ensenyar a buscar l'eficiència arreu del món. La nova realitat geopolítica ens obliga a decidir quines capacitats industrials no ens podem permetre perdre. Europa ha de protegir la seva indústria quan sigui necessari. Però protegir-la no pot ser l'objectiu final. La veritable sobirania industrial no consisteix a aixecar barreres, sinó a construir una indústria europea capaç de competir sense necessitar-les permanentment.

Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta  

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat  

 
Activar ara