Innovar amb lògica industrial

Durant anys hem repetit que la competitivitat depèn de la capacitat d’innovar. Continua sent cert, però ja no és suficient. Una tecnologia pot superar una prova de concepte, completar un pilot i demostrar que funciona sense arribar mai a convertir-se en producte, capacitat industrial o avantatge competitiu. Potser, per tant, el problema no és només que alguns projectes morin abans d’arribar al mercat. Potser hem construït un sistema que els considera acabats massa aviat.

Europa disposa d’universitats, centres tecnològics, talent científic i instruments potents de suport a la recerca. Catalunya, podríem dir que també. Això no significa que puguem donar per resolta la primera part del problema: continuem necessitant més R+D, especialment R+D empresarial. Però tenim també una dificultat evident per transformar una part massa gran del coneixement que generem en productes, empreses i capacitat industrial.

"El problema no és només que alguns projectes morin abans d’arribar al mercat. Potser hem construït un sistema que els considera acabats massa aviat"

Ho veiem en els sectors amb què treballem a Secartys Group. En electrònica, un prototip pot funcionar i no estar preparat per fabricar-se en sèrie amb rendiments estables, components disponibles i costos competitius. En energia, una tecnologia validada encara ha de superar homologacions, garanties, seguretat i inversions industrials. En intel·ligència artificial, un algoritme només genera valor quan s’integra en processos reals i produeix resultats mesurables. Per això hauríem de revisar també com mesurem l’èxit de la innovació.

Quan parlem d’R+D+i orientada a l’empresa, executar el pressupost, assolir els objectius tècnics i presentar la memòria final no pot ser el punt d’arribada. L’impacte s’ha de traduir en vendes, sí, però també en productivitat, propietat tecnològica, nova capacitat productiva, internacionalització o menor dependència de tecnologies externes. En definitiva, necessitem menys pilots com a punt final i més pilots com a pas cap a l’impacte.

Aquest és també un dels grans reptes europeus. L’Informe Draghi ha tornat a posar sobre la taula la dificultat d’Europa per convertir la seva capacitat científica i tecnològica en empreses capaces d’escalar globalment. Instruments com l’Scaleup Europe Fund, amb l’objectiu de mobilitzar 5.000 milions d’euros, són una bona notícia. Però la qüestió no és només disposar de més capital perquè creixin les nostres startups.

Si vols saber-ne més

 

   

Jordi Aguasca (Secartys): “Totes les empreses tenim moltes dades, però no sabem utilitzar-les”

La pregunta és més exigent: què queda a Europa quan una tecnologia escala? Propietat intel·lectual? Centres de decisió? Proveïdors? Plantes industrials? Ocupació qualificada? Escalar empreses és important. Construir capacitat industrial i tecnològica europea ho és encara més. Per aconseguir-ho, una part dels projectes d’innovació s’hauria de plantejar des del mercat cap enrere: quin problema resolen, qui podria adoptar la solució, com es fabricarà, quines certificacions requerirà i quin cost podrà assumir el client.

Aquesta idea connecta amb una de les aportacions més útils del Lean Startup: construir, mesurar i aprendre abans de comprometre grans quantitats de recursos. En indústria, però, cal ampliar aquesta lògica. No n’hi ha prou amb validar que la tecnologia funciona. Hem de validar també que es pot fabricar, certificar, mantenir i adoptar a un cost raonable.

Això no significa, però, que tota innovació hagi de començar preguntant al client què vol. En deep tech i en tecnologies disruptives, el mercat futur sovint encara no existeix. La ciència pot generar capacitats que acabaran creant mercats nous. Dissenyar des del mercat cap enrere no significa renunciar a explorar; significa incorporar, al costat de la hipòtesi tecnològica, una hipòtesi d’industrialització, adopció i model de negoci. I aquí el primer client és determinant.

"Escalar empreses és important. Construir capacitat industrial i tecnològica europea ho és encara més"

La compra pública innovadora i les empreses tractores poden reduir enormement el risc. Una primera comanda genera referències, aprenentatge i credibilitat davant de clients i inversors. Hauríem d’evolucionar del “fem un pilot i després ja veurem” cap a pilots que, quan sigui possible, estiguin vinculats a una decisió d’adopció si s’assoleixen els resultats acordats.

Però seria ingenu pensar que aquesta transformació depèn només de cada empresa. Cap pime disposa per si sola de totes les capacitats necessàries per industrialitzar una tecnologia: necessita centres tecnològics, fabricants, finançadors, empreses tractores, socis internacionals i talent.

Si vols saber-ne més

 

   

De la lògica clàssica a "l'Spotify de la indústria": el nou rumb de Secartys

Connectar aquest ecosistema és essencial. Però connectar no significa acumular contactes, sinó provocar la connexió adequada, per a l’empresa adequada i en el moment adequat. Aquesta és també la lògica que estem aplicant a Secartys amb eines que utilitzen la intel·ligència artificial per transformar dades i necessitats empresarials en oportunitats concretes.

I encara falta una peça: política industrial. En tecnologies estratègiques, el mercat no construeix necessàriament per si sol les capacitats que un país voldrà tenir d’aquí a deu o vint anys. Cal decidir prioritats, incentivar R+D empresarial, mobilitzar capital pacient, utilitzar la compra pública i coordinar ciència, indústria i demanda.

"Connectar no significa acumular contactes, sinó provocar la connexió adequada, per a l’empresa adequada i en el moment adequat"

El Regional Innovation Scoreboard 2025 situa Catalunya com a Strong Innovator, primera regió de l’Estat i 72a d’Europa. És positiu, però no pot ser motiu d’autocomplaença. El mateix diagnòstic mostra debilitats en la innovació de producte de les pimes. La pregunta important no és només quin lloc ocupem en un rànquing, sinó quanta tecnologia transformem en productes, productivitat i empreses competitives globalment.

Per això el següent pas no és simplement innovar més. És completar millor el recorregut de la innovació i alinear els incentius perquè el sistema no premiï només començar projectes, sinó generar impacte. Necessitem que la ciència generi tecnologia, que la tecnologia generi empresa i que l’empresa generi indústria. Perquè un país no és més innovador pels pilots que acumula, sinó per la seva capacitat de convertir coneixement en prosperitat. I això no passa espontàniament: s’ha de dissenyar.