Una Llei de Cambres per a tot Catalunya
07
de Juliol
de
2025
A Catalunya, a hores d’ara, encara no disposem d’una llei de cambres pròpia. Tot i que l’Estat va aprovar-ne una el 2014, la seva adaptació a Catalunya ha quedat pendent durant més d’una dècada. Això ha comportat que el sistema cameral català es regeixi encara per una legislació desfasada i fora del marc legislatiu estatal. A més, conté una indefinició preocupant pel que fa al paper institucional de les cambres de comerç.
Aquesta ambivalència és la que pretén resoldre la nova Llei de Cambres de Catalunya, que neix amb la voluntat d’estructurar i clarificar la funció d’aquestes entitats en la necessària promoció de l’activitat socioeconòmica i defensa del teixit empresarial, principal generador de la riquesa necessària que tota societat necessita pel seu normal desenvolupament i posterior repartiment. En tant que com a col·laboradores de l’Administració, el nou text clarifica i estructura aquest paper per perfeccionar el paper cameral en favor dels interessos que defensem. Ens hi juguem el futur de les nostres empreses i dels territoris.
Si vols saber-ne més
No es tracta només d’un reconeixement formal. Des de la supressió del recurs cameral permanent l’any 2010, les cambres de comerç catalanes funcionem sense un sistema de finançament estable. Aquell recurs que provenia d’aportacions de les empreses en funció dels seus beneficis aportava uns 50 milions d’euros al conjunt cameral que es destinaven a la promoció de l’activitat socioeconòmica, activitats institucionals, estudis, promoció de la internacionalització, formació, etc. Activitats que, lògicament, s’han hagut de restringir en els darrers anys, puix complementàriament a programes finalistes acordats amb la Generalitat i executats per les cambres, el finançament estructural només ha estat d’un milió d'euros.
Per això celebrem que aquesta nova llei prevegi, per primer cop, un sistema de finançament estructurat. Si bé el text legal no pot fixar quantitats concretes, s’ha acordat un conveni amb el Departament d’Empresa i Treball que estableix una progressivitat en el finançament: 1,5 milions l’any 2025, tres milions el 2026, cinc milions el 2027 i set milions el 2028. Un pas decisiu per garantir la viabilitat de les funcions públiques que les cambres prestem a empreses i institucions.
"No es tracta només d’un reconeixement formal; des de la supressió del recurs cameral permanent, les cambres de comerç catalanes funcionem sense un sistema de finançament estable"
Des de 2020 a la Cambra de Comerç de Terrassa que tinc l’honor de presidir hem esmerçat quasi 900.000 euros per complementar el finançament parcial de diferents projectes, alguns d’ells d’origen europeu, dirigits a necessitats empresarials com ara la digitalització avançada, eficiència i sostenibilitat, emprenedoria, formació, suport al comerç i col·laboració, conjuntament amb la resta de cambres, en el foment industrial com a líders de la comissió d’Indústria del Consell General de Cambres, molt activa en l’elaboració de l'actual Pacte Nacional per a la Indústria, entre d’altres. Aquesta forta activitat no ens seria possible mantenir-la de no comptar amb el mínim finançament estructural comentat.
Aquest Projecte de Llei és un projecte país. No només per a les cambres que, recordem-ho, representem per adscripció i no per afiliació a la totalitat d’activitats econòmiques, empreses i autònoms de Catalunya. En aquest sentit, cal destacar que el seu text pactat amb l’òrgan tutelant de les cambres, el ja referit departament de la Generalitat, hagi rebut també el vistiplau de les principals entitats patronals i altres agents consultats, així com ha obtingut el suport dels grups parlamentaris principals (PSC, Junts, ERC i PPC), els quals l’han registrat per la seva tramitació parlamentària.
No és una llei de màxims, sinó de consens. I precisament per això, és una llei útil. Ens ofereix un marc clar, un finançament digne i una visió compartida. Les cambres estem preparades per continuar treballant al costat del teixit empresarial, construint una economia més innovadora, més competitiva i més justa per a tothom.