Acudir amb tren des de Catalunya fins al Roig Arena (València) per presenciar el vuitè acte empresarial pel Corredor del Mediterrani explica millor que ningú la raó de ser d'aquesta trobada. Sigui des de Barcelona Sants (tres hores i quart de camí), o des del Camp de Tarragona (dues hores i tres quarts), la durada del trajecte és desproporcionadament lenta si tenim en compte els 350 quilòmetres que separen les dues capitals mediterrànies, davant els més de 600 que cal recórrer de Sants a Atocha, i que ara l’Alta Velocitat aspira a fer en menys de dues hores. Per assolir-ho, els AVE de Barcelona a Madrid arribaran als 350 quilòmetres per hora, una xifra contundentment superior als 150 per hora que, amb prou feines i en trams molt concrets, la pantalleta situada al final de cada cotxe de l’Euromed que ha transportat VIA Empresa al Roig Arena aconseguia registrar.
"Passarem a l'ofensiva amb l'alta velocitat. Ens fixem com a objectiu els 350 per hora i serem el segon país del món, després de la Xina", afirmava aquest dilluns el titular de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, en un Esmorzar Informatiu d'Europa Press. I és que la proposta no ha estat precisament ben rebuda a Catalunya, on hi ha un seguit d’inversions pendents, especialment en els serveis regionals d’Alta Velocitat, que permetrien una correcta connexió amb el conjunt del territori i les seves principals infraestructures. De fet, tal com apunta l’arquitecte Manel Larrosa en el seu article que avui publica, la proposta “està motivada per arribar des de Madrid més ràpidament a Europa”, ja que la via catalana "és més interessant, perquè passa per més poblacions i amb menys recorregut que no pas l'enllaç a través d’Hendaia".
Sigui com sigui, aquest dijous el colossal Roig Arena no reunia el moviment #QuieroCorredor per discutir sobre aquesta darrera qüestió, sinó per reclamar, amb el seu vuitè i últim acte empresarial, el Corredor Mediterrani. Una hora abans de començar l’esdeveniment, destacades figures del món econòmic i empresarial mediterrani s’han deixat veure, entre les quals han destacat la presidenta del Cercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà, el president d’Europastry, Jordi Gallés, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, el de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) i Boluda Corporació Marítima, Vicente Boluda, o el de Mercadona, Juan Roig.
Un Roig contundent davant de Puente: "Hi haurà un ministre a qui ens creurem, però no ha arribat"
"Esperem que quan arribi la M-100, com quan van arribar la M-30, la M-40 o la M-50, arribi també el Corredor del Mediterrani als qui som del Mediterrani. Però no sé si els nostres nets el veuran", ha apuntat Roig, just abans de l’inici de l’acte, i ha afegit que "hi haurà un ministre a qui ens creurem, però no ha arribat". El president executiu de Mercadona ha continuat la seva crítica, en subratllar que “la segona i la tercera ciutat d’Espanya no estan unides”, fent referència a la ciutat comtal i a la de les arts i les ciències. Incloent-hi Alacant, ha destacat que són tres territoris "que generen el 50% de la riquesa a Espanya".
Roig: "La segona i la tercera ciutat d’Espanya no estan unides"
A mesura que s’acostava el migdia, el Roig Arena s’omplia fins a acollir els 2.500 empresaris i representants civils que han acudit de tot l’estat espanyol. Ha estat aleshores quan Boluda ha donat la benvinguda i ha confirmat que el 2026 -any en què el moviment #QuieroCorredor celebrarà deu anys- deixarà de celebrar l’acte, malgrat que el moviment continuarà existint "fins que el Corredor sigui una realitat".
“El 100% dels trams estan en alguna de les seves fases de desenvolupament”, ha continuat el president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE). Així mateix, la dada queda difuminada si tenim en compte que només el 36% de la infraestructura està en servei i el percentatge que es troba en obres ascendeix al 83%. "El Corredor avança, s’ha de reconèixer, però no ho fa al ritme que necessita la societat espanyola", ha afegit un positiu Boluda, que també ha dedicat un breu espai per posar en valor algunes de les fites assolides per part del moviment, com la implicació del món empresarial, "ens hem unit i predicat amb exemple"; també ha destacat que la reivindicació “ha arribat a la societat” i que, per tant, “els responsables polítics no han tingut cap altre remei que intervenir, tot i incomplir de manera sistemàtica el seu compromís”.
Tenint en compte que la principal finalitat de la cita és la de reivindicar la infraestructura, malgrat el to optimista que ha mantingut Boluda, no ha trigat a mencionar les principals preocupacions envers el Corredor: la lentitud amb què s’està desenvolupant, especialment en territori francès, la porta d’entrada pels productes mediterranis, els colls d’ampolla existents, o que, tal com han assegurat els tècnics i futurs usuaris del transport de mercaderies, la infraestructura naixerà saturada. Ara bé, malgrat aquestes preocupacions, Boluda ha conclòs amb un missatge final dedicat a "la força dels empresaris, el vertader motor del nostre país": "Quan ens unim, i a més la societat civil es corresponsabilitza, som capaços d’assolir el que ens proposem".
El Corredor Mediterrani, "una forma d'entendre Europa"
El vuitè i darrer acte pel Corredor Mediterrani ha adoptat una òptica europea en el moment en què Josep Vicent Boira, comissionat del govern espanyol pel Corredor Mediterrani, ha conversat amb el coordinador europeu de la infraestructra, Mathieu Grosch. "El Corredor Mediterrani representa una forma d’entendre Europa i, per tant, ha de ser finançat per Europa", ha apuntat Boira, mentre Grosch ha valorat els "enormes esforços per crear aquest Corredor" que han fet tant l’estat espanyol com França.
Grosch: "Cal tenir una visió transfronterera"
El coordinador europeu ha destacat el “paper crucial” que jugarà la infraestructura, que se suma als nou corredors europeus que componen la Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T). "Cada Corredor té un factor econòmic, però també social, i malgrat que tothom es fixa en el seu propi país, cal tenir una visió transfronterera", ha continuat Grosch, qui ha emfatitzat la importància de descarbonitzar el transport: “Amb el Corredor Mediterrani, concretament, en veurem els resultats. No només facilitarà les nostres vides, sinó que també afavorirà la natura”.
Puente no promet terminis... o sí?
El plat fort de l’acte i que tota l’"exigent" audiència esperava, tal com l’ha definit la conductora Silvia Tomás, ha estat l’entrevista que ella mateixa ha dut a terme al ministre Puente, qui només seure a la cadira ha representat la classe política a què pertany en la seva màxima expressió: “A mi el que m’agrada és tenir raó”, ha dit, per ràpidament afegir que “tenir raó vol dir tenir unes conviccions, fixar-se uns objectius, per posteriorment mirar enrere i poder dir que vas encertar. I a mi m’agradaria que, quan acabi el meu mandat, tots vostès puguin dir que jo tenia raó”.
L’experiència de Puente en la política i els terminis d’execució de les obres del Corredor, que s’han anat posposant al llarg dels darrers anys, han portat el ministre a avisar que "intenta no fer promeses". Per aquesta raó, ha destacat que el tram entre Algesires i Almeria és el que compta amb una menor maduresa arran de les "complexitats tècniques importants" que arrossega: "El condicionant tècnic no em permet aventurar una nova data", s’ha excusat, malgrat assegurar que el tram d’Almeria a la frontera estarà enllestit el 2027. En clau catalana, ha vaticinat que el juny vinent la terminal de la Llagosta, clau pel tràfic de mercaderies a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, estarà a punt.
El Roig Arena ha quedat sorprès amb el que semblava tota una promesa, tenint en compte, a més, que Puente acabava d’afirmar que "dir una data és equivocar-se". Però el motiu que l'hauria portat a fer-ho són les obres que s’han licitat en els darrers vuit anys per 8.400 milions d’euros, dels quals 5.400 milions han estat executats. "D’aquests 5.400 milions, la meitat pertanyen als últims dos anys", ha afegit Puente, qui ha sentenciat que “estem treballant al 100%”.
Puente ha vaticinat que el juny vinent la terminal de la Llagosta estarà enllestida
En aquest sentit, Puente ha manifestat que "som massa severs amb nosaltres mateixos; tant de bo la resta de països fessin els deures com nosaltres, Espanya és el país que millor i més de pressa desenvolupa les seves infraestructures, després de la Xina", i ha posat com a exemple els terminis que necessiten altres territoris, com el britànic, per construir vies d’Alta Velocitat. En aquest cas concret, Puente ha detallat que l’Alta Velocitat entre Londres i Birmingham no estarà operativa fins al 2039. Unes obres que, per cert, se les va adjudicar fa gairebé un any la madrilenya Ferrovial.