La societat del benestar està en risc, hem de passar a l'acció

Discurs de Xavier Panés, president de la patronal Cecot a la 30a edició de la Nit de l’Empresa

Moltes gràcies, un any més, per ser amb nosaltres a la Nit de l’Empresa de Cecot. Enguany, una edició ben especial per ser la número 30 i que per aquest motiu hem volgut celebrar-la ben a prop d’on es va celebrar la primera edició l’any 1995, i ben a prop de la nostra seu a la ciutat de Terrassa. Una nova edició per posar en valor el “fer empresa” i per reconèixer públicament la contribució de les nostres empreses i dels seus professionals i, per això, en nom del Jurat, del Comitè Executiu i de tota la Comunitat Cecot, vull començar donant l’enhorabona als guardonats i guardonades d’aquesta Nit! I també a tots els gremis, associacions, assessors, col·laboradors, patrocinadors, membres de la Junta Directiva, del Comitè Executiu, empresaris i empresàries i, sobretot, a tots els treballadors i treballadores de la casa per la vostra bona feina i implicació i que avui ens esteu seguint des de fora del Teatre a través de streaming per cedir els vostres seients les demandes d’empreses i institucions que volien compartir aquesta 30a edició amb nosaltres. Gràcies, equip, sou un orgull. Gràcies per fer possible aquesta Gran Comunitat Cecot.

Sí, a l’edició d’enguany haureu vist que hem posat molt èmfasi en el terme “Comunitat”. Des que vaig assumir la presidència de Cecot tenia un objectiu molt clar: posar al soci, als professionals, a les persones i als usuaris al centre i consolidar-nos com una autèntica comunitat empresarial i professional a Catalunya.

Si vols saber-ne més

 

   

L'avís de Panés a la 30a Nit de Cecot: "D'aquí a 20 anys pensarem que vivíem en un paradís fiscal"

Si participeu més o menys de la vida associativa, sigui en l’àmbit cultural, esportiu, social o empresarial, sabreu reconèixer la importància de la societat civil a qualsevol àmbit, sigui local o global. Entitats i grups de persones compromeses que treballen conjuntament per generar canvis positius a la nostra societat. Impulsant la participació ciutadana per aconseguir societats més justes i democràtiques. Organitzacions compromeses en la construcció del bé comú i que al llarg de la història han desenvolupat un rol fonamental com a complement i contrapunt a l’acció dels governants.

Conec de prop les dificultats que tenim les entitats de mantenir viu el moviment associatiu i, sobretot, d’atraure els més joves perquè ens ajudin, també, a transformar-nos. I això ens ha de preocupar, i molt.

Poder celebrar el 30è aniversari avui aquí tots plegats és una bona mostra de la nostra vitalitat i vull que sigui un reconeixement especial per a tots vosaltres, així que moltes felicitats i per molts anys més!

"L’envelliment de la població, les jubilacions massives i l’augment de la taxa de dependència posen en dubte la viabilitat del model actual"

Hem fet molta feina aquests últims 30 anys. I, sortosament, hem avançat en molts aspectes. A la vegada que, malauradament, encara conservem un bon grapat de propostes que es mantenen vigents, 30 anys després. Com sabeu, cada any aprofitem La Nit de l’Empresa per fer-vos arribar un seguit de missatges clau sobre l’estat de situació del nostre país i sobre la nostra recepta per generar progrés i riquesa compartida. En aquest sentit, tocaria concentrar-me en enumerar les nostres propostes en matèria fiscal i laboral per impulsar el creixement de les nostres empreses. O llistar les nostres preocupacions i avenços sobre la reforma de l’administració. També faria bé de traslladar-vos les principals reclamacions en l’àmbit del treball autònom, del comerç, de les infraestructures, dels polígons industrials o sobre com impulsar la transició energètica i la descarbonització de la nostra economia. Bé sabeu que a Cecot, aquesta és una feina de dia a dia. És la nostra feina. Avui, però, vull aprofitar aquesta tribuna per aixecar la mirada i compartir amb vosaltres un missatge de responsabilitat.

La societat del benestar està en risc. 

A Catalunya, a Espanya i a tota Europa. I cal dir-ho així de clar per prendre consciència i actuar ara, per poder veure’n els fruits en les properes generacions. L’envelliment de la població, les jubilacions massives i l’augment de la taxa de dependència posen en dubte la viabilitat del model actual.

A Espanya, avui ja, el grup de persones que entra a la jubilació cada any és més nombrós que el de 25 anys que entra al mercat laboral. I aquesta “trampa demogràfica” de no-renovació encara s’accentuarà més els propers anys. De fet, la taxa de dependència, que calcula la proporció de població de més de 65 anys respecte a la de 25-64 anys, és actualment del 36%, el que significa que per cada jubilat hi ha 2,6 persones en edat de treballar, i es projecta que arribi al 61% el 2050, és a dir, només 1,6 persones.

"Hi ha palanques demogràfiques per mitigar les negativitats del model, però no podem apostar l’equilibri únicament a l’augment de la població"

Aquest escenari provocarà una caiguda dels ingressos fiscals de l’Estat i un augment de la despesa pública que, si no fem res, ens evoca a una situació d'insostenibilitat de les finances públiques.

Cal actuar ara. I enteneu-me bé. Aquí no hi ha ideologia. És pura aritmètica.

Hi ha palanques demogràfiques per mitigar les negativitats del model, però no podem apostar l’equilibri únicament a l’augment de la població que, en part, atraça la problemàtica uns anys més, sinó que hem de centrar-nos en polítiques que estan a les nostres mans i que han de permetre assolir una societat pròspera, justa, solidària i, sobretot, sobretot, sostenible.

Des de Cecot, fa temps que avisem de les nocives conseqüències de la caiguda de la productivitat de les nostres empreses. És imprescindible reimpulsar-la per aprendre a fer més i millor amb menys ràtio-persona. I tenim oportunitats tecnològiques a tocar en àmbits com la robòtica, l’automatització i la intel·ligència artificial.

Cal, també, reorientar la nostra economia cap a una de més valor afegit per generar una ocupació de més qualitat i millor retribuïda. Aquesta hauria de ser una lluita compartida entre agents socials i administració, i no el voler alterar la recepta amb mesures unilaterals que envaeixen el diàleg social, com l’intent fallit de reducció de la jornada laboral per la porta del darrere.

"Cada dia, un milió i mig de persones no va a treballar, fet que suposa un cost laboral anual de 37.000 milions d’euros"

I aquest hauria de ser l’ordre. Millorar la productivitat i la capacitat de generar riquesa de les petites i mitjanes empreses per poder-la repartir, i no com pretén la ministra de Treball, que està determinada a ofegar les empreses amb mesures que dificulten la nostra viabilitat i que fomenten la cultura del no-treball.

I diguem-ho clar, cal activar treballadors cotitzants. Cal lluitar contra l’economia submergida i la picaresca d’alguns que abusen d’un sistema de prestacions socials que, a vegades, genera desincentius al treball i sobrecostos. Com passa també amb l’absentisme desbocat. Sabeu que cada dia un milió i mig de persones no va a treballar, fet que suposa un cost laboral anual de 37.000 milions d’euros?

Aquestes són algunes mesures, per alimentar una roda virtuosa de: més prosperitat, més ingressos fiscals i equilibri de les finances públiques. Per què sinó, quina serà l’alternativa? Quina serà la recepta fàcil i menys creativa davant la insostenibilitat del model? No fer res i que paguin els de sempre? Collar econòmicament, encara més, a les petites i mitjanes empreses, als treballadors autònoms, a la classe treballadora amb noves pujades d’impostos?

Sabeu què us dic: si seguim així, d'aquí a vint anys mirarem enrere i ens semblarà que avui vivíem en un paradís fiscal! Imagineu-vos! Potser és moment ja de virar de la política fiscal de l’ofec cap a la política fiscal incentivadora i orientada a generar competitivitat i millor activitat econòmica.

"Potser és moment ja de virar de la política fiscal de l’ofec cap a la política fiscal incentivadora i orientada a generar competitivitat i millor activitat econòmica"

I si parlem d’ingressos, parlem de despesa. La inèrcia ens ha portat cap a una no-revisió de l’estructura de la despesa pública. Com sí que faríem en qualsevol de les nostres organitzacions. No, aquí ens anem engreixant i engreixant.

Un exemple: els propers deu anys es jubilen prop del 50% dels funcionaris públics. Un gran risc, veritat. I jo afegeixo: i una gran oportunitat! Aprofitem-ho per ubicar a l’administració i al seu personal en aquells processos clau, de gran valor i en la provisió i garantia de serveis públics de qualitat, i no en tasques i burocràcies que els han convertit en una administració, a vegades, molt ineficient.

I tenen el nostre reconeixement. Bons professionals, mal sistema.

Una vegada més, hi ha oportunitat de millora, i per això celebro que la reforma de l’administració s’hagi convertit en prioritat per l’actual Govern de la Generalitat.

La immigració també es presenta com una de les palanques demogràfiques clau en la cerca de la sostenibilitat de la societat del benestar. Actualment, a Espanya, tenim un flux migratori net d’unes 375.000 persones. Però per mantenir l’actual taxa de dependència, Espanya necessitaria l’entrada del voltant d'un milió de persones immigrades a l’any durant els propers 30 anys. Més enllà del repte cultural que això suposaria, estem preparats per rebre tal quantitat de població i seguir oferint uns serveis públics de qualitat, quan avui dia ja estan saturats?

"És el moment del gran debat i del gran consens sobre quin ha de ser el nostre futur. I des d’aquí demanem a les forces polítiques d’ordre que aixequin la mirada i abandonin la confrontació sistemàtica i la tàctica electoral egoista"

Quin és el pla per ampliar i modernitzar les nostres infraestructures de serveis per assumir el creixement de la població?

On és el debat seriós sobre la política migratòria que necessitem? Per què s’ha tornat tabú? És un tema d’interès general de la ciutadania i és crucial per determinar la sostenibilitat del model. I les organitzacions empresarials, tenim molt a dir. I el treball juga un paper crucial en la integració de les persones nou vingudes. Per què no recuperem les nostres propostes de contractació en origen?

Senyores i senyors, és el moment del gran debat i del gran consens sobre quin ha de ser el nostre futur. I des d’aquí demanem a les forces polítiques d’ordre que aixequin la mirada i abandonin la confrontació sistemàtica i la tàctica electoral egoista i treballin conjuntament pels grans consensos de país.

És el moment de la gran política! No de l’espectacle televisiu al qual ens tenen sotmesos i de les infantileses sobre si els agrada “la fruta”, o no sé què més es diuen a tort i a dret. La ciutadania no s’ho mereix!

Perquè tinguem tots molta cura. Cada cop tenim més dificultats per donar cobertura als pilars bàsics del contracte social actual: sanitat, educació, pensions i habitatge. No fer-ho, com està passant, és el caldo de cultiu de la radicalització de les idees en ambdós sentits, a dreta i a esquerra.

"Cada cop tenim més dificultats per donar cobertura als pilars bàsics del contracte social actual: sanitat, educació, pensions i habitatge. No fer-ho és el caldo de cultiu de la radicalització de les idees"

I on vol ser la Cecot en aquest moment crucial per al nostre futur? Doncs, com sempre, trobareu en nosaltres una comunitat compromesa i preparada per treballar avui per la sostenibilitat del benestar del demà.

Ens trobareu per dissenyar una política orientada a la facilitació de l’activitat econòmica per impulsar la competitivitat de les empreses, la generació de riquesa compartida i la creació de millors llocs de treball.

Ens trobareu per impulsar les reformes estructurals per millorar la productivitat i la competitivitat, i desplegar la industrialització que ha de fer possible orientar-nos cap a una economia de més valor afegit, innovadora i diversificada.

Ens trobareu per avançar cap a la reducció radical de la burocràcia, la simplificació administrativa i normativa i per la modernització de l’administració pública.

Ens trobareu per crear un marc fiscal i d’incentius a la inversió que impulsin el creixement i la innovació a les nostres empreses.

"Les empreses som part indispensable de la solució i no l’enemic a combatre, com abanderen alguns desorientats radicals"

 

Ens trobareu per disposar d’un marc laboral estable que generi ocupació de qualitat i aporti seguretat jurídica.

Ens trobareu per reconèixer l’impacte social positiu que generen les nostres empreses al conjunt de la societat. Sense menystenir la propietat privada i la generació de beneficis, que són necessaris per remunerar el capital i el risc que s’assumeix, però que no són excloents de la reinversió i del bon govern.

Les empreses som part indispensable de la solució i no l’enemic a combatre, com abanderen alguns desorientats radicals.

Ens trobareu també per vetllar per la complementarietat de la participació privada i per lluitar contra la publificació. Senyores i senyors: NO. “Lo públic NO és l’únic garant del bé comú”. Necessitem una política seriosa que entengui el paper clau de complementarietat que juguen tantes entitats socials d’iniciativa privada en àmbits com la salut, l’atenció a la dependència, el lleure, els subministraments bàsics o l’educació. Què faria una ciutat com Terrassa sense LaFACT, sense La Mútua o sense Prodis? Per què, doncs, encara avui, hem d’aguantar envestides publificadores, en canvi d’elaborar conjuntament exitosos plans de col·laboració publicoprivada? Senyores i senyors: NO. “Lo públic NO és l’únic garant del bé comú”.

I així és com vull acabar aquestes paraules que us dirigeixo, amb el missatge clau que només junts podrem adreçar l’enorme repte que tenim al davant. I aquí sempre trobareu a la Cecot i a la seva gent.

Perquè això que us he dit avui no és un missatge de por. És un missatge per passar a l’acció!