Bones pràctiques d'Any Nou en el lloguer
07
de Gener
de
2026
El mercat immobiliari inicia l’any 2026 en un punt d'inflexió. La inversió en real estate manté el seu dinamisme, però la cruïlla d’accés a l'habitatge persisteix com un dels principals reptes socials i econòmics. La demanda creix, impulsada per les dificultats d'accés a la compravenda i per una mobilitat més gran, mentre que l'oferta de lloguer continua sent estructuralment insuficient per tal de cobrir totes les necessitats del mercat.
"S'estima que falten entre 450.000 i 600.000 habitatges, una bretxa que exerceix una pressió significativa sobre els preus"
S'estima que falten entre 450.000 i 600.000 habitatges, una bretxa que exerceix una pressió significativa sobre els preus. L'any 2025 ha estat marcat per la consolidació de la llei per al desenvolupament del dret a l'habitatge digne, amb mecanismes de contenció de rendes i la definició de zones de mercat residencial tensionat. Catalunya ha estat pionera en l'aplicació d'aquesta mesura, declarant fins a l’octubre de 2024 un total de 271 municipis com a zones tensionades. Aquesta arquitectura legal, que afecta tant la limitació del preu en contractes nous com en l'extensió de pròrrogues, ha tingut un impacte directe en el flux d'habitatges disponibles per al lloguer de llarga durada.
La pitjor dada trimestral des de l'estiu de 2010
El balanç posa de manifest que la regulació, si bé persegueix objectius socials legítims, no ha impulsat la creació d’oferta nova i ha generat un context d'incertesa entre els propietaris. Aquesta inseguretat jurídica, juntament amb les limitacions introduïdes, ha desincentivat els habitatges de lloguer residencial en el mercat, provocant una contracció de l'estoc disponible.
Segons les dades de fiances dipositades en l’Institut Català del Sòl (Incasòl), durant el segon trimestre de 2025 es van signar 26.416 contractes d'arrendament a Catalunya, i això suposa una caiguda del 24,5% en només dos anys i la pitjor dada trimestral des de l'estiu de 2010, excloent el període de pandèmia.
Si vols saber-ne més
Entre les principals conseqüències d'aquesta contracció de l'oferta destaquen l'augment del preu per metre quadrat, el desviament d'estoc cap a altres usos, un esforç financer més gran per als inquilins i l'auge d'alternatives residencials com el living, el coliving, el flex living o el sènior living. Ara bé, totes aquestes fórmules apunten cap a una mateixa conclusió: l'única solució estructural és augmentar el parc d'habitatge residencial permanent.
La triple aliança
Engeguem aquest 2026 amb un mercat més regulat i, en part, més professionalitzat, malgrat que encara està fortament tensionat. Per revertir aquesta situació és imprescindible impulsar l'oferta i generar confiança en un sector que avança cap a un model de triple aliança: lloguer social, lloguer assequible i lloguer lliure.
L'Administració pública té la responsabilitat d'accelerar l'ampliació del parc públic destinat als col·lectius més vulnerables. La col·laboració publicoprivada resulta clau per generar volum mitjançant iniciatives d'habitatge assequible incentivat. I el lloguer lliure continua sent la base del mercat: concentra la part més gran de l'estoc i suporta bona part de les tensions actuals.
"El futur del lloguer passa per dignificar el sector a través de bones pràctiques"
La majoria d’habitatges de lloguer es troben en mans de petits propietaris. Per mobilitzar aquesta oferta és necessari reduir la percepció de risc i incertesa, al mateix temps que s'impulsa la gestió professional. No hi ha lloguer sense propietari, públic o privat. Fins que el parc públic no aconsegueixi el nivell necessari d'habitatge social i assequible, serà el sector privat qui hagi de subministrar oferta al mercat, i per això es requereix estabilitat reguladora i també reputacional.
Demonitzar el propietari que compleix amb la normativa i amb els seus compromisos només condueix cap a una falta crònica d'oferta, que acaba traduint-se en controls de preus sense accés real a nous habitatges per als inquilins.
El futur del lloguer passa per dignificar el sector a través de bones pràctiques. La professionalització es converteix així en una eina clau per aportar estabilitat, millorar l'eficiència i establir nous estàndards de confiança en un context d'elevada inseguretat reguladora.
Les bones pràctiques per a l’any 2026
Parlar de bones pràctiques no vol dir descobrir res nou, sinó insistir en rigor legal i transparència. Això implica contractes de lloguer que siguin clars, comprensibles i plenament traçables des del punt de vista normatiu, evitant clàusules històricament considerades com a abusives. La gestió professional ha de garantir el compliment de la llei i protegir propietaris i inquilins.
Mitigar el risc és essencial. La gestió integral aporta seguretat al propietari i només des d'aquesta seguretat s'incentiva la incorporació de nous habitatges al mercat de lloguer. Atenció continuada, garanties de cobrament, assegurances davant dels impagaments o actes vandàlics i cobertura legal són alguns dels elements que més contribueixen a estabilitzar aquest sistema.
Si vols saber-ne més
En un mercat que sovint oscil·la entre la intervenció i el risc de contracció de l'oferta, la professionalització introdueix ordre, previsibilitat i confiança allà on la regulació ha generat fricció. La tecnologia i la gestió integral poden ajudar a superar la fragmentació del mercat i garantir estàndards de qualitat homogenis arreu del territori.
La professionalització, la seguretat jurídica i la col·laboració publicoprivada són, en definitiva, els tres grans pilars que poden impulsar el creixement de l'oferta i contribuir a l'estabilització de les rendes durant el 2026. El repte és alinear les administracions, el sector privat i els agents professionalitzats per avançar cap a un mercat del lloguer més equilibrat i socialment sostenible.