Una de les bones coses que vaig treure de presentar-me en una de les candidatures a la Cambra de Comerç de Barcelona va ser conèixer a l’Imma Amat. Com que sempre va inquieta, tard o d’hora havia de topar amb ella. Després hem anat coincidint. Sovint m’ha convidat a fòrums dels quals forma part fa temps. Fòrums diversos. De gent que es van constituir en grup quan venien mal dades, d’altres culturals de sempre, altres purament empresarials... El cas és no parar. Ser un cul d’en Jaumet actiu i positiu. Per tant, no era fàcil trobar un dia de voltants de Nadal per dinar plegats. S’ajunten massa celebracions d’empresa, d’amics, d’excompanys... tota una corrua de trobades a què no és aplicable el teletreball.
L’Imma Amat forma part d’aquestes feministes avant la lettre. Vull dir que de verbositat, poca. Pràctica, tota. La seva mare, la Concepció, va enviudar just quan el seu marit Joan havia creat l’empresa, la que avui és Amat Immobiliaris. Ella era mestressa de casa i va tenir el coratge de tirar-la endavant. Tota sola. Després, les dues filles que s’hi van afegir: l’Imma i la Joana. Aquestes situacions creen resiliència. Dones en una època extremament sectària, empresa en un sector que requeria innovació, mercat amb un gran intrusisme...
Li vaig proposar de reunir-nos per explicar-me com ho veia tot plegat. Les coses d’aquí i les d’allí. I les de més enllà, si cal. Encara que em va dir que no passa pel període més optimista, no va reeixir en atemorir-me. Jo tampoc a ella, esclar. I és que l'Imma feia referència a la situació d'un país que porta a la sang. Bé, fet i resumit ens trobem per parlar.
Ja saps que aquesta secció és una cura d’humilitat, per això es titula Sobre espatlles de gegants, que fou la resposta que va donar Newton quan el van elogiar sobre les seves descobertes: “Si he vist més lluny, ha estat sobre espatlles de gegants”. Quines han estat les espatlles que t’han ajudat a veure-hi més lluny?
La primera, sens dubte, la meva mare. No només es va quedar sola amb un negoci que començava i el va tirar endavant en un entorn complicat (dona i amb dues filles; anys difícils, els dels cinquanta), tot això ja és prou exemplificador. També la seva exigència per la feina ben feta. Per què dic que tot això em va ajudar? Perquè les grans espatlles, les fonamentals, descansen sobre l’educació. Per això, altres espatlles han estat els mestres que he tingut. Al col·legi em van ensenyar a estudiar. La Carmen Garcia Pleyan, a la universitat en Jordi Solé Tura, el Dr. Font... Ja com autodidacta del dia a dia l’Oriol Amat, gran amic de la família -ens diem igual, però no tenim cap parentiu-, la Irene Vázquez...
De fet, i com que la vida és un transitar continu, podria dir-te que he anat saltant d’espatlla de gegant en espatlla de gegant, fins ara. A la vida hi ha prou espatlles per anar saltant d’una en altra contínuament. He après molt dels empresaris i professionals que he anat coneixent al llarg dels anys.
A voltes, en saltar d’una espatlla a l’altra no ho calcules prou i t’estavelles. Cal ser agosarat.
La caiguda també és una mena d’espatlla. N’aprens. Mira, part del nostre èxit ha consistit a anar innovant. Als anys vuitanta vam decidir obrir despatx en un local a peu de carrer. Pot semblar un acte banal avui dia. No ho era llavors. Ens van titllar de tot. En aquell temps només les drogueries, les carnisseries o el comerç al detall s’ubicaven en locals comercials. Sempre hem estat agosarades. També vam apostar molt aviat per la tecnologia, quan tothom utilitzava màquines de calcular tabuladores i màquines d’escriure convencionals nosaltres ja vam acudir als grans centres de càlcul. Recordes el Centre de Càlcul de Sabadell?
"La innovació i el fet de fer les coses diferents, amb l’objectiu d’oferir un millor servei i augmentar la competitivitat, sempre comporta beneficis si ho fas bé"
I tant! Tenien un Control Data (marca que ja no existeix) tan potent que s’havia de refrigerar amb aigua. Tot això avui és inimaginable.
La innovació i el fet de fer les coses diferents, amb l’objectiu d’oferir un millor servei i augmentar la competitivitat, sempre comporta beneficis si ho fas bé. És a dir, un cert agosarament. El meu marit, Francesc, sempre m’ha animat a ser agosarada.
Però per innovar cal saber-ne.
Sí. És difícil encertar-la sense una base de coneixement. No només especialitzat, sinó intel·lectual en general. No ets un bon gerent si no tens una cultura i una curiositat que va més enllà del simple negoci. Aplicar l’intel·lecte en el dia a dia gerencial és molt útil. A casa estem plens de llibres. M’ha interessat molt llegir sobre gestió empresarial, però encara més ser una persona cultivada i motivada culturalment. Els llibres, el teatre, etc.
Abans m’has dit que et despertes d’esquerres i te’n va a dormir de dretes. Per què?
Perquè em sembla que darrerament el país no va bé. Per això et vaig dir que no tenia visions massa positives. I fan referència al país, a Catalunya. Jo vinc d’una tradició d’esquerres. Vaig ser militant del PSUC, com el meu marit. Ens vam conèixer a l’Ateneu de Sant Just fent activitats culturals i, més endavant, polítiques. Ell, fins i tot, va ser elegit regidor de Sant Just. Amb el pas dels anys, la política pràctica -la realpolitik- i un cert dogmatisme ens va fer abandonar el partit. L’evolució ideològica, al llarg de la vida, és un procés complex que la gent tendeix a frivolitzar. La frase de despertar-me d’esquerres i anar-me’n a dormir de dretes és fruit de veure com les esquerres no solucionen els problemes que la gent pateix dia a dia.
"L’evolució ideològica, al llarg de la vida, és un procés complex que la gent tendeix a frivolitzar"
Si, és la paradoxa que planteja en Piketty pel que fa als Estats Units: si la beautiful people vota el partit demòcrata, a qui han de votar els treballadors que, a sobre, han patit reconversions?
Exacte! Mira el cas de Barcelona amb l’habitatge. És una àrea que conec bé per motius obvis. L’Ada Colau va encimbellar-se en política arran de denunciar els problemes d’habitatge. I va arribar a alcaldessa. En teoria, poc més es podia demanar: una activista arriba al lloc on, en principi, pot resoldre els problemes que denuncia. Fa deu anys que això va tenir lloc. I ha manat dues vegades. Està millor la situació de l’habitatge avui que fa deu anys? Aleshores, què volen que voti la gent que contempla aquesta manera de fer política? No hi ha solucions miraculoses i convé no enganyar. Al llarg dels darrers vint anys s’ha simplement contemplat i estimulat l’increment de població en un 30% sense ni plantejar-se que feia falta habitatge. No es pot, ara, centrifugar el problema i carregar les penes sobre el sector privat. I menys als propietaris. Els pisos de lloguer, per definició, ho són perquè tenen un propietari que no l’ocupa!
Efectivament, la gestió de la cosa pública en un món tan complex i amb un estat del benestar potent fracassa quan s’hi projecta la frivolitat.
Sí, i calen col·laboracions efectives entre el món públic i el privat. Mira, nosaltres, amb el grup d’empresaris de FemCat visitem el Parlament quan cal i ens reunim amb els diputats per discutir l’elaboració de lleis. És normal, al final ens condiciona la vida laboral i de negocis. Vols creure que fa uns dies vam anar-hi i dues diputades que voltaven els trenta anys ens van etzibar que no sabíem del que parlàvem? Amb una classe política desconnectada de la realitat i amb poques capacitats de voler entendre el món al qual es deuen, el país no pot anar bé.
Sí. Sempre els veus xatejant i publicant missatges a X sobre els temes públics. De fet, les xarxes socials estan encara en l’etapa d’anarquisme, crec que aniran encarrilant-se. De moment, però, ens toca patir.
I tant. Quan en el meu ram veig que es tanquen acords i contractes per WhatsApp, quedo atònita. A mi sempre m’ha agradat trobar-me amb qui serà el meu client o proveïdor. El contacte personal és fonamental per fer negocis que siguin profitosos per ambdues parts. Amb tots aquests temes de les xarxes no em facis dir quin és el futur, no t’ho sé dir.
Estaràs d’acord amb mi que, malgrat que el país no va fi, el planeta i la humanitat van a millor, en general. Vaig optar per ser optimista en llegir que un dels grans filòsofs grecs (Plató?) deia que, en contemplar el jovent del seu temps, tenia seriosos dubtes que la humanitat anés per bon camí!
Absolutament. És indubtable que el món ha millorat. Ha passat èpoques molt més crues. Cal, sempre, buscar punts de col·laboració. Un està envoltat de bona gent. Ep! També de malvada. Però si tens bona actitud i et comuniques de manera positiva, en general la gent t’ajuda quan els demanes un favor. Sobretot en un món tan relacionat, en el que necessites ara parlar amb aquest, ara amb aquell altre... Sempre has d’estar obert a estendre la mà quan cal. Els atzars de la vida ja et posen a prova sense que et busquis complicacions.
Sí, a voltes et sobrevenen desgràcies inesperades.
Efectivament. Nosaltres hem tingut uns quants episodis desgraciats en l'àmbit personal. Però aquests esdeveniments, que són tan punyents i poden ser tan frustrants, els hem conduït bé i ens ha servit per unir-nos encara més, a tots els de casa, en un acte de solidaritat familiar que ens demostra que, també a escala personal, hem tingut un cert èxit de gestió. I això és important, sobretot en períodes de desgràcia, quan el vent et bufa de cara.
O sigui, hem de concloure que no estem tan malament, al capdavall.
No, ni de bon tros. Sempre hi ha algú que està pitjor que tu. I això, simplement, ja no et dona dret a ser pessimista i, menys encara, derrotista.