Comerç i ciutat: el repte de revitalitzar els centres urbans

En els darrers anys, les ciutats han viscut transformacions profundes que han tingut un impacte directe en el comerç urbà. Els canvis en els estils de vida, especialment arran de la pandèmia de la covid-19, han modificat la manera en com la població vol viure, treballar i consumir. A aquest fenomen s’hi suma l’encariment generalitzat del cost de la vida, que ha empès moltes persones a abandonar els grans nuclis urbans a la recerca d’entorns més assequibles i atractius.

Si vols saber-ne més

 

   

Deixar la feina o el negoci i viure de rendes

Aquest moviment demogràfic ha tingut conseqüències notables. En diversos centres històrics, la pèrdua de població resident no ha estat compensada per una renovació d’habitants, sovint a causa de barreres d’accés en termes de preu i condicions d’habitatge. Aquesta manca de relleu ha provocat el tancament de molts comerços, substituïts per un altre tipus d’establiments més orientats a turistes i visitants, especialment en ciutats grans i amb una forta marca turística. Però, mentre algunes ciutats han experimentat una reconfiguració comercial, d’altres –especialment les intermèdies o petites– s’enfronten a una doble amenaça: buidatge demogràfic i declivi comercial.

La transformació de l’espai urbà, combinada amb els nous estils de vida, ha provocat l’aparició de noves formes de comerç, però també l’extinció d’altres. Moltes ciutats es troben avui en una mena d’adormiment, amb centres i carrers comercials en procés de deteriorament. La revitalització és urgent, però no existeix una solució única ni immediata. Es requereix una estratègia àgil, col·laborativa i multisectorial per recuperar la confiança, enfortir la resiliència urbana i la dinamització dels centres urbans.

El comerç, un actor clau però no l’únic motor

En aquest procés de transformació urbana, el comerç ha anat a remolc. Els canvis urbanístics són complexos, requereixen temps per a la seva definició i consolidació, i mentre duren, molts comerços desapareixen de forma irrecuperable. Així doncs, com podem afrontar aquest repte?

1. Lideratge i governança col·laborativa. Una regeneració urbana reeixida i sostenible comença amb un lideratge fort i plural, que integri tots els actors implicats. Les comunitats i les parts interessades han de sentir-se escoltades i representades des d’un inici. Quan això passa, es reforça el sentiment de pertinença i es genera orgull de ciutat.
2. Replantejar l’economia urbana amb usos mixtos. És poc realista esperar que el comerç sigui el motor únic de la revitalització. Molts carrers han deixat de tenir una funció predominantment comercial. Cal acceptar i promoure una economia urbana més diversificada, integrant usos mixtos que incloguin institucions culturals, serveis educatius, espais públics i pel benestar de la ciutadania. Aquesta visió integradora aporta vida, estabilitat i funcionalitat als centres urbans.
3. Espais per viure-hi, no només per visitar-los. Els centres de les nostres ciutats han estat durant segles l’epicentre de la vida comunitària. Per mantenir aquesta funció, caldrà fer-los més atractius, accessibles i habitables. Reconnectar amb la població local i adaptar-se a les seves necessitats serà clau per garantir-ne la sostenibilitat.
4. Fomentar la creativitat, la innovació i l’emprenedoria. La revitalització també implica impulsar nous models de negoci, donar espai a l’experimentació, promoure els oficis i l’emprenedoria, i facilitar entorns flexibles per a iniciatives emergents. Cal una mirada valenta i imaginativa.

Conclusions: cap a centres urbans resilients, inclusius i dinàmics

El comerç és essencial en la vida de la ciutat, però no pot ser-ne l’únic generador. El futur dels nostres centres urbans implica abordar els nous reptes econòmics i socials des d’una visió sistèmica: fomentant la connexió entre persones, adaptant els espais a les noves necessitats i integrant iniciatives culturals, d’innovació i sostenibilitat.

"El futur dels nostres centres urbans implica abordar els nous reptes econòmics i socials des d’una visió sistèmica"

El veritable repte és posar les condicions perquè els centres urbans i els seus eixos comercials continuïn sent espais vitals que impulsin el creixement econòmic, promoguin el benestar i la qualitat de vida, i esdevinguin llocs on la gent vulgui viure, treballar, socialitzar i, per tant, també comprar.