La infraestructura invisible que decidirà la competitivitat de la indústria

Quan es parla de transició energètica, el debat acostuma a centrar-se en les renovables. Parlem de nous parcs solars, d'aerogeneradors, de bateries o d'hidrogen verd. Tots ells són imprescindibles, però sovint oblidem un element igualment determinant: la infraestructura que ha de fer possible que tota l’energia arribi allà on es necessita.

Aquest és probablement un dels grans reptes que encara avui Europa. Es preveu que la demanda elèctrica augmenti impulsada per l'electrificació de la indústria, la mobilitat, la climatització i els centres de dades, entre d’altres. I, al mateix temps, la generació renovable és cada vegada més propera a les xarxes de distribució, transformant un sistema elèctric que està deixant de funcionar amb uns pocs grans centres de producció per passar a integrar milions de punts que produeixen, consumeixen i emmagatzemen energia que fan aparèixer nous perfils de demanda i generació d’energia.

La Comissió Europea calcula que seran necessàries inversions de centenars de milers de milions d'euros en xarxes abans del 2030. És una aposta imprescindible. Sense reforçar la infraestructura i gestionar-la de manera diferent, serà impossible absorbir el creixement de la demanda ni aprofitar plenament el potencial de les energies renovables.

Si vols saber-ne més

 

   

Jordi Díaz-Liderar és crear energia

Ara bé, limitar aquest esforç únicament a construir més línies, més subestacions o més transformadors seria un error. Imaginem una xarxa d'autopistes d'última generació que connecta tot Europa. Si, en arribar a les ciutats, les carreteres locals continuen saturades, el problema no desapareix; simplement canvia de lloc.

Amb el sistema elèctric passa exactament el mateix.

Europa està impulsant grans corredors energètics capaços de transportar enormes quantitats d'electricitat entre països. Però aquesta energia haurà d'arribar finalment a polígons industrials, empreses, hospitals, habitatges o centres de dades a través de xarxes de distribució que, en molts casos, van ser dissenyades per a una realitat molt diferent de l'actual. És aquí on es jugarà bona part de la competitivitat de la nostra indústria.

"Moltes empreses descobreixen que el repte no és només invertir en aquestes tecnologies, sinó disposar d'una xarxa preparada per integrar-les"

Cada vegada hi ha més empreses que volen electrificar processos productius, instal·lar autoconsum, incorporar sistemes d'emmagatzematge o desplegar punts de recàrrega per a les seves flotes. Però moltes descobreixen que el repte no és només invertir en aquestes tecnologies, sinó disposar d'una xarxa preparada per integrar-les.

La disponibilitat de capacitat elèctrica, la qualitat del subministrament, l'estabilitat de la tensió o la flexibilitat de la xarxa s'han convertit en factors tan rellevants com el cost de l'energia. En nombrosos entorns industrials, aquests elements ja condicionen decisions d'inversió, ampliacions productives o la implantació de noves activitats. La xarxa deixa de ser una infraestructura invisible per convertir-se en un actiu estratègic i proper a la societat Durant dècades, reforçar una xarxa significava construir-ne una de nova. Avui sabem que una part molt important de la resposta passa per aprofitar millor la infraestructura existent.

La digitalització, l'automatització, l'anàlisi de dades, els sistemes de control avançat o l'electrònica de potència permeten augmentar la capacitat operativa i millorar la qualitat del subministrament sense haver d'esperar sempre noves infraestructures.

"La innovació ja no consisteix només a construir més; consisteix a obtenir més valor del que ja tenim"

En molts casos, entendre què està passant en temps real, anticipar incidències, optimitzar els actius existents o gestionar millor la tensió de la xarxa pot generar un impacte tan rellevant com una nova inversió en infraestructures. La innovació ja no consisteix només a construir més; consisteix a obtenir més valor del que ja tenim.

Aquest és, probablement, un dels grans canvis de paradigma del sector energètic. Durant molts anys hem dimensionat les xarxes per suportar els pics de demanda. Avui el repte és molt més complex: gestionar milions de recursos energètics distribuïts que modifiquen constantment el comportament del sistema. Això exigeix infraestructures capaces d'observar, analitzar i actuar gairebé en temps real.

No és casualitat que Europa hagi començat a situar les xarxes de distribució al centre del debat energètic. Documents com l'European Grids Package reconeixen que la transició energètica no dependrà únicament de generar més electricitat renovable, sinó de disposar d'unes xarxes més flexibles, resilients i intel·ligents.

"En un entorn cada vegada més electrificat, gestionar millor l'energia serà tan important com generar-ne més"

Aquest és també un repte industrial i una oportunitat de país. Catalunya i Europa disposen d'un ecosistema d'empreses tecnològiques, centres de recerca i operadors capaços de desenvolupar les solucions que aquesta transformació necessita. Convertir la modernització de les xarxes en un motor d'innovació pot reforçar la competitivitat de la nostra indústria, generar noves oportunitats de negoci i reduir la dependència tecnològica exterior.

La transició energètica no es decidirà únicament als grans parcs eòlics o fotovoltaics. Es decidirà, sobretot, en la capacitat de convertir unes xarxes concebudes per al segle XX en infraestructures intel·ligents, flexibles i preparades per a les necessitats del segle XXI.

Perquè, en un entorn cada vegada més electrificat, gestionar millor l'energia serà tan important com generar-ne més.