En els últims anys, la diversitat de gènere ha guanyat protagonisme en les agendes d'empreses i institucions. Se celebren els avenços en la representació femenina com un assoliment clar. No obstant això, darrere d'aquests titulars optimistes s'amaga una veritat crucial: la diversitat no garanteix per si sola l'equitat salarial.
Aquesta és la troballa principal de l'estudi publicat a Human Resource Management (Wiley), titulat The Diversity Paradox: The Unintended Consequences of Gender Diversity on Gender Pay Equity, elaborat juntament amb Claudia Holtschlag, Carlos Morales i Sebastian Reiche.
L'anàlisi de les dades revela una paradoxa preocupant. Amb el pas del temps, les dones tendeixen a rebre augments salarials més grans que els homes com a mesura per corregir un salari inicial inferior a l'estàndard de la seva categoria professional. Aquesta pràctica busca avançar cap a una major equitat. No obstant això, les dades mostren que en els equips on ja s'ha assolit la paritat en termes de representació femenina, aquests ajustos correctius s'apliquen amb menys freqüència. Creiem que això passa perquè es genera una il·lusió de progrés complet, cosa que porta a descuidar ajustos pendents, com ara les bretxes salarials estructurals.
Aquesta situació, que anomenem la paradoxa de la diversitat, evidencia els límits d'un enfocament centrat només en la representació.
L'informe recent d'Eada Business School i ICSA sobre Bretxa salarial i presència de la dona en llocs directius 2025 reforça aquesta idea. Tot i que la presència femenina en llocs directius va augmentar un 1,3 % respecte al 2024 —recuperant nivells del 2022—, la bretxa salarial en aquests nivells va empitjorar, trencant una tendència de set anys consecutius de millora. Més dones al cim, sí, però amb menys justícia salarial.
"Les polítiques de diversitat, equitat i inclusió (DEI) han de basar-se en mètriques sòlides, objectius estructurals i un compromís autèntic"
Això apunta a una conclusió clara: representació i equitat són indicadors diferents i no s'han de confondre. Comptar dones no n'hi ha prou; cal examinar com són tractades, compensades i quines oportunitats reals tenen per avançar.
Aquesta reflexió és encara més urgent si mirem el que passa als Estats Units, on les iniciatives de diversitat, equitat i inclusió (DEI) s'enfronten a un rebuig creixent i mala reputació. Algunes empreses han reduït o eliminat programes DEI davant de pressions polítiques i mediàtiques, mentre que sectors crítics els qualifiquen de “cosmètics” o ideològics. Aquest clima posa en risc el potencial transformador de la diversitat si es percep només com una moda o una obligació superficial. Per evitar-ho, les polítiques DEI han de basar-se en mètriques sòlides, objectius estructurals i un compromís autèntic.
És moment que les organitzacions superin enfocaments superficials, centrats en quotes i xifres, per adoptar una visió sistemàtica. Això requereix treballar amb múltiples indicadors clau (KPI): bretxa salarial ajustada, taxes de promoció per gènere, accés a formació estratègica, durada en càrrecs directius i rotació voluntària, entre d'altres.
"No n'hi ha prou amb obrir la porta; cal garantir que tothom tingui les mateixes condicions per avançar pel passadís"
A més, les empreses han de recordar que la justícia no és només un valor ètic, sinó un motor clau per a la innovació i la productivitat. Les organitzacions que creen ambients equitatius i inclusius fomenten la creativitat, el compromís i l'acompliment superior. Per això, incorporar aquestes mètriques de forma sistemàtica és fonamental per deixar enrere enfocaments aïllats o superficials i construir cultures que impulsin resultats reals i sostenibles.
En lloc de celebrar assoliments simbòlics, hem de preguntar-nos si hi ha un canvi real. Perquè la diversitat és un punt de partida, no una destinació. L'equitat exigeix compromís sostingut, basat en dades, seguiment i la voluntat de transformar les estructures que mantenen les desigualtats.
No n'hi ha prou amb obrir la porta; cal garantir que tothom tingui les mateixes condicions per avançar pel passadís.