De què parlem quan parlem d’empresa social?

Doncs per fer-ho breu, estem parlant d’impacte social, de reinversió de beneficis i de bon govern.

Impacte social. La gran majoria d’empreses tenen com a objectiu provocar un impacte positiu a les persones. Ja sigui facilitant l’accés a l’electricitat a les cases, acostant-hi els aliments o vestits, fabricant medicines per guarir la gent o produint software, o infinitat d’altres productes que les persones necessitem en el nostre dia a dia i que milloren la nostra qualitat de vida. Per tant, no és agosarat proclamar que la majoria d’empreses generen un impacte social positiu.

Un impacte social que s’accentua quan es creen llocs d’ocupació i es retribueix a tots els que hi han treballat en funció de la seva participació.

Un impacte social que, a més a més, es complementa amb els impostos que es paguen a l’administració pública perquè presti uns serveis públics eficients, i que equivalen a una tercera part dels beneficis generats.

Si vols saber-ne més

 

   

Jordi Díaz-Aprimant organitzacions

El fet que la majoria d’empreses destinen les altres dues terceres parts del benefici a remunerar el capital i el risc que s’assumeix, no és prou motiu per qüestionar el gran impacte social positiu que el teixit empresarial genera dia rere dia en el nostre país. I, tanmateix, hi ha gent entestada a desmerèixer la contribució social de les empreses només per aquest motiu.

Estem parlant de gent que evidentment no creu en la propietat privada i no entén que per poder gaudir de capital cal retribuir-lo. Persones que s’imaginen un món on no calen empreses i tot és en mans de l’Administració Pública. Un món habitat només per funcionaris amb sou i feina garantida en lloc de treballadors, i on el risc no existeix perquè és un concepte aliè a la condició de funcionari.

Cal, doncs, que quedi clar d’entrada que quan parlem d’empresa social ens hauríem de referir a la gran majoria del teixit empresarial. En quedarien fora només algunes societats que tenen com a objectiu únic i exclusiu satisfer unes necessitats molt concretes i privades (empreses patrimonials, instrumentals i similars).

"El que fa que una empresa sigui social només depèn de l’impacte positiu que genera a la societat en forma de productes i serveis, llocs de feina i impostos que paga"

És important també deixar clar que la personalitat jurídica de les empreses tampoc hi té res a veure. Sigui una societat anònima o limitada, empresa pública o empresa sense ànim de lucre, cooperativa, associació, club o el que sigui, el que fa que una empresa sigui social només depèn de l’impacte positiu que genera a la societat en forma de productes i serveis, llocs de feina i impostos que paga. La personalitat jurídica només estableix les normes de participació dels propietaris i les responsabilitats que se’n deriven.

Reinversió de beneficis. Entre totes les empreses que contribueixen positivament a millorar la societat es poden fer dos grans grups. Empreses sense ànim de lucre i empreses amb ànim de lucre. Les primeres són aquelles que no distribueixen beneficis i reinverteixen tots els guanys que han obtingut. Les segones treuen del perímetre de l’empresa una part dels beneficis per retribuir el capital que han utilitzat i el risc assumit. L’expressió empresa social s’ha anat consolidant per referir-nos només a les primeres, a les companyies sense ànim de lucre. Primer en el llenguatge col·loquial i darrerament en el legislatiu.

"És totalment injust que pel simple fet de gaudir d’un capital o fons que no han de retribuir perquè els ha estat regalat, unes empreses puguin qualificar-se de socials i les altres no"

Arribats a aquest punt, és obligatori fer-se la reflexió següent. Cal entendre que perquè puguin existir empreses sense ànim de lucre, hi ha d’haver un capital inicial en forma de donació gratuïta que es perllonga en el temps, o unes subvencions o donacions constants. És totalment injust que pel simple fet de gaudir d’un capital o fons que no han de retribuir perquè els ha estat regalat, unes empreses puguin qualificar-se de socials i les altres no. Però entenc que es vulgui fer una distinció i per economia de llenguatge acabem utilitzant la paraula empresa social estrictament per referir-nos a les que reinverteixen els seus beneficis en la seva pròpia activitat. Per cert, i ja que hi som, cal dir que l’expressió ànim o sense ànim de lucre la trobo desencertada. Seria molt més propi parlar d’empreses que retribueixen tots els factors i empreses que no retribueixen el capital.

Bon govern. Un cop acceptat que només considerem empreses socials aquelles que no tenen ànim de lucre, ens trobem amb sorpresa que hi ha una tendència recent a condicionar el concepte d’empresa social amb la seva forma de govern. Les legislacions europea, espanyola i catalana relatives a economia social, coincideixen a requerir la participació dels beneficiaris de l’impacte social en el govern de les empreses que el produeixen. Sovint també hi inclouen els mateixos treballadors de l’empresa.

Aquest punt és una mica desconcertant. És comprensible que s’exigeixi a les empreses socials pràctiques de bon govern, però no hi ha cap relació possible entre les decisions assembleàries i el bon govern d’una entitat. És un greu error que simplement posa de manifest ingerències ideològiques i la incapacitat de l’administració pública en intervenir eficientment en l’economia productiva.

"Té tot el sentit del món que l’Administració es preocupi per la manera com es gestionen aquests fons que estan destinats a millorar la societat i que estrictament són de tots"

En canvi, és comprensible que per poder ser una empresa social s’exigeixi un nivell alt de pràctiques de bon govern. Ja que, com hem vist, perquè aquestes empreses arranquin els cal inexcusablement una donació inicial o periòdica per portar a terme la seva activitat. És a dir, són diners que estan destinats a un bé públic i que no són de ningú. A més, les empreses socials normalment tampoc paguen impostos, el que no deixa de ser una altra donació periòdica que l’Administració cedeix sense condicions a canvi. Té, per tant, tot el sentit del món que l’Administració es preocupi per la manera com es gestionen aquests fons que estan destinats a millorar la societat i que estrictament són de tots, però legalment no són de ningú.

Jo soc d’aquells que estan totalment convençuts que el bon govern de les entitats, empreses o Administració és el cavall de batalla de la nostra societat. No tinc cap dubte que és la clau de volta perquè les societats esdevinguin pròsperes i justes. L’èxit de les societats que prosperen amb justícia social rau molt més en un bon govern que en l’aplicació de qualsevol ideologia política.

I per aconseguir un bon govern només calen tres ingredients bàsics: persones idònies que governin l’empresa, un control efectiu i constant de com es governa, i una avaluació periòdica dels resultats que s’obtenen.