Quan les empreses comuniquen més, però decideixen menys

En més d'una organització es repeteix la mateixa escena. Després del comitè de direcció arriba una nova reunió: no per prendre decisions, sinó per explicar-les. Algú redacta una nota, algú altre la revisa perquè "quedi ben alineada", i comunicació interna la distribueix amb el to adequat. Fa temps que ningú es pregunta per què cal explicar tres vegades una decisió perquè s'entengui una sola vegada.

A Quan un bon discurs amaga una mala direcció parlàvem del líder que fabrica ambigüitat a consciència perquè li dona control. Aquí hi ha la peça que falta: aquest líder no sosté sol la confusió. La sostenen els comandaments intermedis, que dediquen hores a reinterpretar, matisar i traduir missatges que mai haurien d'haver necessitat aquest esforç. No ho fan per deslleialtat ni per manca de criteri. Ho fan perquè, mentre ho fan, l'organització segueix funcionant i ningú els pot atribuir la culpa de res.

"Fa temps que ningú es pregunta per què cal explicar tres vegades una decisió perquè s'entengui una sola vegada"

Aquí hi ha el benefici que ningú diu en veu alta: diagnosticar-ho com "un problema de comunicació" no assenyala ningú. Redactar una nota millor, convocar una altra reunió, polir el relat -tot això és feina visible i sense risc-. Dir "aquí algú decideix no decidir, i li surt gratis" exigeix assenyalar algú amb nom i cognom, normalment algú per sobre teu. Per això és més fàcil millorar un missatge que confrontar qui es beneficia que no n'hi hagi cap de clara.

I això té un cost que no apareix en cap informe: hores invertides a aclarir allò que hauria d'haver estat clar des del principi, reunions que existeixen només perquè l'anterior no va resoldre res, prioritats que cadascú interpreta a la seva manera perquè ningú n'ha fixat una.

Si vols saber-ne més

 

   

Carles Lombarte-Quan un bon discurs amaga una mala direcció

La prova és senzilla i incòmoda a parts iguals. Quan la resposta a la confusió sigui "comuniquem-ho millor", atura't i pregunta una altra cosa: qui hauria de decidir això, i per què no li costa res no fer-ho. Si la resposta surt de seguida, tenies un problema de comunicació. Si ningú la sap, o la sap i calla, el problema -i el benefici de qui el manté- era un altre des del principi.