En una empresa que conec, el CEO envia cada dilluns un missatge intern. Està ben escrit: té estructura, té to, té intenció. Els equips el llegeixen i continuen fent exactament el que feien la setmana anterior. Ningú ho diu en veu alta. Però tothom ho sap. Aquí comença el problema real: no és que el missatge sigui buit, és que ha après a semblar ple.
Parlar bé i dirigir bé no és el mateix. Fa anys que ho repetim. El que costa més d'acceptar és fins a quin punt una cosa pot substituir l'altra sense que ningú ho noti durant molt de temps. Hi ha directius que fan presentacions impecables mentre l'organització pren decisions contradictòries. Que envien comunicats molt treballats sobre transformació i talent mentre ningú sap exactament què canvia ni qui ha decidit res.
De vegades, el discurs tapa la falta de direcció per disseny. I aquí ve la part que s'acostuma a passar per alt. No tots els líders erràtics ho són per incompetència; alguns utilitzen la imprevisibilitat de manera deliberada. Quan les prioritats canvien sense explicació, quan les decisions preses en reunió queden en suspens l'endemà, l'organització entra en un estat concret: tothom mira cap amunt esperant instruccions, sense construir res que no pugui ser desautoritzat demà. Això no és desordre, sinó dependència.
El líder que genera confusió constant no perd autoritat; la concentra. I els equips que demanen més claredat, més transparència i missatges més coherents, de vegades estan demanant exactament el que el sistema no els donarà mai. No per incapacitat, sinó perquè perdre la confusió també els faria perdre control.
"No tots els líders erràtics ho són per incompetència; alguns utilitzen la imprevisibilitat de manera deliberada"
Un missatge que no incomoda ningú, que genera consens immediat i no obliga a revisar res, no és lideratge, sinó gestió de la percepció. Amb la IA, això s'accelera. El problema no serà distingir si un discurs l'ha escrit una IA. El problema serà distingir si darrere encara hi ha algú pensant de debò.
Una organització pot detectar un mal discurs relativament ràpid. El que costa anys detectar, però, és que, de vegades, la comunicació no s'utilitza per liderar millor, sinó per evitar que algú pregunti cap on s'està anant.