La reforma de l'Administració a les eleccions: un assumpte absent

Que jo recordi, en cap de les eleccions celebrades en tot el període democràtic, i són moltes, ha estat a l’agenda de temes de debat quin ha de ser el model de les nostres administracions. La qüestió no és menor, tal com estem veient en els darrers temps. La màquina d’execució de les polítiques públiques necessita un manteniment continuat per funcionar de manera òptima i donar les prestacions exigibles per a la societat actual.

M’he sorprès en llegir que un nou partit: Democràcia 21, liderat per Míriam González, muller de l’exviceprimer ministre del Regne Unit, Nick Clegg, ha situat la regeneració institucional, la lluita contra el clientelisme i la modernització de l’Estat com a centre del seu programa. Em sembla que ni ocuparà portades dels mitjans de comunicació, ni arribarà a disposar dels vots necessaris (només es presenta per Madrid i Barcelona) per entrar al Congrés.

El model actual de l'Administració està a punt de col·lapsar. És exageradament ineficient i està sent un llast pel dinamisme social. Fins i tot és un fre evident pel desenvolupament i l’execució de les prioritats polítiques dels diferents governs. Alcaldes que per aprovar un projecte requereixen l’autorització dels “cossos nacionals”. Presidents autonòmics segrestats per òrgans jurídics submergits en la paperassa normativa. Departaments ministerials que alenteixen, fora de lògica, qualsevol projecte de millora normativa. Per no parlar dels problemes derivats dels diversos nivells competencials i les seves relacions polítiques i corporatives.

"El model actual de l'Administració és a punt de col·lapsar; és exageradament ineficient i està sent un llast pel dinamisme social"

La diagnosi és compartida per un ampli grup de professionals públics, acadèmics i gran part de la societat civil organitzada. Fins i tot per un gruix important de polítics que ho estan vivint en car pròpia en la seva activitat diària. En cercles més petits el concepte és que els mals de les nostres administracions estan hiperdiagnosticats. El que cal és passar a l’acció.

La pregunta òbvia és: si ho tenim clar, per què no actuem?

En primer lloc, cal dir que saber quins són els problemes no vol dir disposar de les solucions.

En segon, disposar de propostes de solució, ho estem veient amb el treball fet pels grups d’experts en el projecte CETRA de la Generalitat, no vol dir automàticament poder implementar-les. Menys en un temps raonable.

I, en tercer, fer front a les forces reactives a qualsevol canvi no és fàcil. Posicions corporatives de funcionarials de pes. Normatives que cal derogar o modificar en les càmeres legislatives. Sindicats en defensa de “privilegis” a qualsevol preu dels que ja hi són.

Si vols saber-ne més

 

   

Eladi Torres-La burocràcia a l'Administració: colesterol o càncer?

Per la magnitud de l’empresa i les forces de reacció cal un motor molt potent de canvi. Lideratge clar, pacte polític d’Estat, que vol dir que no sigui un tema de combat polític per desgastar a l’adversari i una direcció tècnica potent que treballi amb una certa autonomia i aïllada del soroll i les ingerències dels grups d’interès. El suport de la societat civil organitzada, Cambres de Comerç, organitzacions d’empresaris, sindicats no funcionarials, el tercer sector, col·legis professionals, associacions diverses que pateixen la divergència entre el que viu el carrer i el que passa l’Administració.

No soc ingenu i sé que el moment actual no ajuda gens i que demana als partits que pensin en gran, més enllà d’una legislatura i de la tàctica immediata del titular a les xarxes socials és una quimera. Per tant, el pla B ha de ser una societat civil que es mobilitzi de la mà de molts servidors públics innovadors i compromesos.

Es tracta de posar en evidència que les millores que exigim no poden resoldre’s només canviant peces, posant més recursos, fent canvis normatius puntuals o elaborant projectes ad hoc.

"Cal una reforma integral que posi al mateix nivell el 'garantisme' que el sustenta amb l’avaluació de l’impacte i el resultat"

Sense trencar el molt de bo que també té el nostre sistema públic, cal una reforma integral que posi al mateix nivell el garantisme que el sustenta amb l’avaluació de l’impacte i el resultat. Auditar l’eficiència de les organitzacions públiques, separar la funció política, directiva i tècnica, seleccionar els nous servidors públics amb criteris competencials i nous perfils professionals i estructurar-la d’acord amb el món digital i de la IA entre d'altres.

En aquesta campanya electoral no es parlarà de tot això. Tampoc ningú ho demanarà. La política actual basada en el dia a dia, titular a titular. Els nous governants dies després de prendre possessió dels llocs executius s’adonaran que la dificultat de governar, les pedres a la sabata, també estan dins de casa.