Testament i empresa: què ha de saber l’empresari per evitar conflictes futurs?
17
de Juliol
de
2025
El causant és la persona que, en morir, origina la successió en favor d'altres persones, siguin hereus, legataris o altres beneficiaris. És, per tant, la persona de qui se succeeix. El Codi civil de Catalunya no defineix explícitament el terme causant, però l'utilitza de manera sistemàtica com a sinònim de titular del patrimoni hereditari, en expressions com la voluntat del causant, les disposicions del causant, la successió del causant o fins i tot el causant pot establir.
En matèria successòria, el testament és el principal instrument a través del qual el causant manifesta com desitja que es distribueixi el seu patrimoni un cop mort. No obstant això, la seva redacció no sempre és clara ni suficient per evitar controvèrsies. De fet, és habitual que, malgrat la voluntat aparent del causant, es generin conflictes entre els hereus o beneficiaris, ja sigui per manca de precisió, per ambigüitats interpretatives o per diferències d’interessos.
Si vols saber-ne més
Aquesta qüestió esdevé encara més crítica quan el patrimoni hereditari inclou una empresa familiar, accions d’una societat mercantil o béns rellevants per a la continuïtat de l’activitat econòmica. En aquests casos, una planificació successòria deficient pot afectar la viabilitat del projecte empresarial i provocar disputes familiars que en malmetin la continuïtat.
És en aquest context que pren especial rellevància una figura potser poc coneguda però de gran utilitat pràctica, els llegats o atribució particular feta pel causant, previstos al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. Aquesta atribució consisteix a adjudicar béns concrets a successors determinats sense necessitat d’una partició posterior.
Cal remarcar que aquesta atribució no s’ha de confondre amb simples orientacions, recomanacions o mandats testamentaris. No es tracta d’indicar qui hauria de rebre què, ni de deixar a criteri dels hereus la forma de repartir els béns. Els llegats impliquen una voluntat dispositiva clara i específica: el causant assigna directament un bé concret a un beneficiari concret.
"Els llegats operen com una autèntica adjudicació, sempre que no hi hagi impediments legals o patrimonials per a fer-la efectiva"
Per entendre millor la distinció, convé recordar la diferència entre aquesta atribució i les anomenades normes particionals. Aquestes últimes són instruccions que el testador deixa per orientar o obligar els hereus o el comissari a realitzar la partició d’una determinada manera. Tot i que poden ser útils, no tenen efecte atributiu per si mateixes, sinó que depenen de la posterior execució de la partició. En canvi, els llegats operen com una autèntica adjudicació, sempre que no hi hagi impediments legals o patrimonials per a fer-la efectiva.
Aquesta distinció no és només teòrica, té conseqüències jurídiques i pràctiques molt rellevants. Per exemple, si un hereu ha rebut mitjançant llegat un bé concret, com poden ser les participacions d’una societat limitada o un immoble, pot inscriure aquest últim al Registre de la Propietat o exercir els drets inherents a la condició de soci sense necessitat de cap acord posterior amb la resta d’hereus.
En canvi, si només hi ha instruccions de repartiment sense atribució directa, serà necessària una partició formal, consensuada o judicial, abans que el beneficiari pugui actuar com a propietari del bé. Aquesta situació pot endarrerir els tràmits, incrementar els costos i, sobretot, generar disputes.
Els llegats poden ser especialment útils en contextos empresarials. Quan el causant és titular d’una empresa o participa activament en una societat, la continuïtat del projecte empresarial pot dependre de la claredat i l’eficàcia de les disposicions testamentàries. Amb una atribució directa, es pot garantir que la persona escollida, sovint un dels fills amb vocació de continuïtat, rebi les participacions o els actius necessaris per seguir dirigint el negoci, sense que la resta d’hereus interfereixin en la gestió.
"Quan el causant és titular d’una empresa o participa activament en una societat, la continuïtat del projecte empresarial pot dependre de la claredat i l’eficàcia de les disposicions testamentàries"
Ara bé, aquest mecanisme no és aplicable en qualsevol situació ni de qualsevol manera. La seva conveniència i viabilitat dependran de diversos factors, com la composició i valor del patrimoni, la seva divisibilitat, l’existència d’altres hereus amb dret legítim, la naturalesa dels béns i fins i tot la situació personal i familiar del causant.
A més, cal tenir en compte que l’atribució particular no és una fórmula màgica, requereix una redacció clara, específica i jurídicament precisa. És imprescindible identificar amb exactitud els béns objecte d’adjudicació i els beneficiaris. Expressions vagues com “deixo els béns de l’empresa al meu fill gran” o “m’agradaria que continués amb el negoci familiar” no són suficients. Aquestes fórmules, tot i benintencionades, poden provocar confusió i derivar en litigis.
La doctrina i la jurisprudència catalanes han anat flexibilitzant els requisits per acceptar com a vàlida una atribució particular, sempre que es compleixi un mínim de concreció en la designació dels béns i dels destinataris. Així, no sempre cal emprar fórmules sacramentals, però sí que és essencial que la voluntat del causant sigui clara i interpretable sense ambigüitat.
"És altament recomanable que l’empresari no esperi al darrer moment, sinó que planifiqui la seva successió amb temps i amb assessorament jurídic especialitzat"
En definitiva, el testament no hauria de ser un simple tràmit notarial, sinó una eina de planificació estratègica, especialment en l’àmbit empresarial. Un testament ben redactat pot evitar discussions, garantir la continuïtat de l’activitat econòmica, reduir costos i temps, i preservar la voluntat del causant. Per contra, una redacció deficient o ambigus pot sembrar la discòrdia entre familiars i perjudicar greument el futur de l’empresa o del patrimoni familiar.
Per tot això, és altament recomanable que l’empresari no esperi al darrer moment, sinó que planifiqui la seva successió amb temps i amb assessorament jurídic especialitzat. Només així es pot garantir que la seva voluntat s’executi fidelment, sense entrebancs ni malentesos, i que el seu llegat, empresarial i familiar, perduri amb estabilitat.