Isabel Nogueroles (Barcelona, 1973) és consellera especialitzada en lideratge, canvi organitzacional i empresa familiar. Entre els seus clients, hi ha famílies empresàries àmpliament reconegudes al país que facturen milions d’euros i també petites i mitjanes empreses. Amb un llarg recorregut professional de més de 25 anys, basa el seu model de treball en “una metodologia pròpia” i confessa que l'apassiona el relleu a l'empresa familiar -un dels punts crítics de les nissagues empresarials-, les converses necessàries i sovint “incòmodes” entre familiars i la importància del consell assessor per professionalitzar unes empreses clau. De fet, a Catalunya el 90% de les organitzacions són pimes i el 70% d'elles, empreses familiars. Inquieta i curiosa, Nogueroles és una apassionada de la meditació, de l'aposta pels softskills i el lideratge compartit, a més de reivindicar el rol de l'empresa familiar al nostre país, que a parer seu ha tingut "mala fama" o ha estat categoritzada d’"endogàmica”.
Que Catalunya és territori d’empreses familiars, no és cap novetat. De fet, el 78% dels llocs de treball privats són en empreses d’aquestes característiques i generen el 68% del PIB català. Això sí, només el 2,6% d’elles sobreviuen a la tercera generació. A grans trets, com són les empreses familiars catalanes?
Les empreses familiars de Catalunya són, majoritàriament, diferents de les de Madrid. Els catalans venim d’una tradició de comerciants, amb el valor del treball, la constància i l’esforç. Som un territori exportador que ens volem obrir al món i amb visió emprenedora. Això sí, som molt endogàmics. Som tancats en aquest sentit i volem “protegir el nostre negoci o la nostra família” i d’aquí el nostre ADN.
“Moltes empreses familiars estan debilitades perquè no aposten pel relleu generacional”
Unes jerarquies i estructures organitzatives que no sempre són fàcils. Quins són els reptes de present i futur de l'empresa familiar?
En aquests moments, gran part dels reptes de l'empresa familiar giren entorn de la professionalització. Sovint, les organitzacions familiars només han viscut del talent dels germans, els pares o els cosins i és important que s'obrin a nou talent, a innovar, a crear més aliances i a deixar de ser endogàmiques. Hi ha moltes empreses que no expliquen realment el que fan ni el que tenen. No volen comunicar.
Per altra banda, un dels grans reptes que tenim com a país té a veure amb el relleu generacional. Unes noves generacions que fonamenten un lideratge més compartit i que són conscients del món en què estem. Actualment, no només existeix el repte de la sostenibilitat, sinó també fer entendre que les empreses són un actor principal a la societat.
A més, venim d'una tradició en què l'empresa familiar era dels hereus i es transmetia a un germà o primogènit i sovint només als barons. A hores d'ara, el relleu generacional ha canviat i ja no es deixa a una única persona, sinó a diverses, com pot ser a més fills o filles. I d'aquí la importància de treballar el tema del pacte i de la visió compartida.
Un relleu generacional que no sempre és fàcil. Hi ha presidents de grans nissagues empresarials catalanes amb més de 70 o 80 anys que encara formen part del dia a dia operatiu de l'organització.
Efectivament, hi ha empresaris que amb 80 anys encara volen continuar i que no veuen clar el lideratge dels seus fills com a possibles relleus o que els tenen en la posició de “director comercial” i, sovint, no n'estan convençuts del tot. I és una llàstima, perquè és important fer un pas al costat. Què succeeix? Que molts d'aquests presidents són els fundadors de l'empresa i, per ells, és com si fos un fill més. Consideren que els seus descendents no estan preparats i pensen "què faran sense mi?". I, com a conseqüència, comporta que es debiliti la generació posterior. És un tema de confiança.
I que, malauradament, sembla que no tenen.
Des de la meva posició, com a consellera d’empresa familiar, he ajudat els fundadors a fer un pas al costat i això requereix molta generositat. També hi ha altres opcions o, fins i tot, donar-los un altre càrrec, com ser “ambaixador de marca”. Moltes de les empreses familiars catalanes "estan debilitades" perquè no han apostat pel relleu generacional.
D'aquí també la importància de la planificació del relleu, perquè no sigui tard.
Molts empresaris volen cedir la companyia a parts iguals als seus fills i, evidentment, no tots serveixen. No es tracta d'un testament ni d'una casa. I, això genera molts problemes i que hi hagi situacions de vulnerabilitat. Com pot ser que hi hagi assessors que s'hagin quedat amb una companyia? És important treballar abans, fer previsions i fer-ho amb temps. Guanyen en pau mental i tranquil·litat. Tots saben els pròxims passos.
O, fins i tot, el cas de diversos germans que assumeixen un càrrec després que el progenitor els cedeixi la direcció de la companyia i que no s'entenen entre ells. És a dir, que tenen visions antagòniques i sovint es “barallen” davant de la resta de treballadors. Què els recomanaries?
Sense cap mena de dubte, cal molta planificació i previsió des de molt abans, per no arribar aquesta situació. No et pots barallar amb el teu germà davant de la resta dels treballadors perquè l'únic que provoques és que hi hagi una confusió o temor de com pot avançar l'empresa. S'ha d'educar a un fill i dir-li que el cognom no li dóna autoritat i que és com tothom.
O la importància del lideratge d’avui en dia. Què és un bon líder?
Bàsicament, un bon líder és qui ajuda les altres persones a ser líders. Hi ha una part de servir i d'entrega molt important i no tothom està preparat. Hi ha molts casos que no han funcionat, sobretot al sector farmacèutic català.
Quina és la importància d'envoltar-se de consellers externs en una empresa familiar?
Calen visions crítiques. Per exemple, algú que digui "voleu dir que és la persona indicada que pot portar endavant l'organització?" "voleu dir que està generant un ambient propici?". I d'aquí la importància de comptar amb consellers externs. Hi ha el govern de família, que es coneix com el Consell de Família. És a dir, decidir i estipular quan pot entrar algú de la família a la companyia o com han d'estar retribuïts cada membre. Des de la direcció hi ha d'haver un únic missatge i no tres de diferents, perquè pot provocar que no evolucioni una companyia. I d'aquí també la importància del protocol familiar.
“S’ha d’educar a un fill i dir-li que el cognom no li dóna autoritat”
En què consisteix?
Bàsicament, es diu com han de gestionar els negocis la família. Normalment, ho porta a terme un advocat, però en el meu cas m'agrada participar-hi i començar amb converses incòmodes, que no sempre són fàcils.
I, sobretot, el risc d'estar involucrat emocionalment i sentimentalment en una empresa familiar.
Sí, a les empreses familiars hi ha molts vincles afectius, ja que treballes amb el teu pare, el teu germà o el teu tiet. Per això és imprescindible que hi estiguin involucrats personal extern, que tinguin sensibilitat per entendre un membre o un altre i crec que és primordial no deixar-se a ningú endarrere, ni a la mare, els fills, etc. Una visió compartida.
Es pot arribar a desconnectar quan treballes a una empresa familiar?
Crec que els que tenen unes relacions més sanes en una empresa familiar són els que han sabut posar límits molt clars (somriu). Per exemple, crear el Consell de Família o poder parlar de moltes més coses més enllà del dia a dia de l'empresa. També succeeix amb les parelles que treballen juntes, que ja és un altre món a part.
“La major part de les vegades que em contracten és perquè hi ha caos”
Entenc que deu treballar en moments de tensió, però què la fa gaudir de la feina?
La major part de les vegades que em contacten és perquè hi ha caos (riu). I sí, del caos podem crear coses noves i profitoses. De fet, una de les coses que més em fa gaudir a la feina és quan estem en situacions tenses – o ha succeït alguna cosa complexa- i que tots els membres d'una empresa familiar busquin la millor solució basada en la creativitat, voluntat i generositat.
I patir?
Veure com el patiment de les persones pot "ser una arma" i com la gent es transforma per arribar al poder i és capaç de tot. És molt fàcil que en el poder es pugui caure en la toxicitat i s'augmenti l'ego.
Acostuma a donar consells professionals en el seu dia a dia, però quin és el millor consell que ha rebut mai?
Doncs ara mateix m'ha vingut al cap el consell del meu professor de filosofia que consisteix a “tenir coratge per continuar endavant, malgrat tot el que passi”. I ajudar a les persones, sobretot. Hi ha molta gent, molts herois diaris que no són visibles als mitjans de comunicació i que fa que realment creguis en la humanitat i en el futur.
“Qui té una relació sana amb l’empresa familiar és perquè ha marcat uns límits clars”
Una sèrie o pel·lícula pels amants de les nissagues familiars?
Sé que tothom recomana Succession (riu), però es porta a l'extrem tot. També hi ha Nuestra vida en la Borgoña i La Herencia, que estan molt bé.
Si tornés a tenir 18 anys, es voldria endinsar de nou en el món de l'empresa familiar?
M'ha encantat tot el que he estudiat al llarg de la vida i ho tornaria a fer (somriu), però la filosofia hauria estat una bona opció també.