La trampa invisible de ser imprescindible

Hi ha professionals que acumulen anys de bons resultats, compten amb la confiança de la seva organització i, així i tot, veuen com la seva carrera deixa d'avançar al ritme esperat.

No sol ocórrer per falta de talent ni de resultats. De fet, és una situació que apareix amb freqüència en alguns dels perfils més valuosos per a les companyies. Persones que coneixen el negoci en profunditat, aporten estabilitat i es converteixen en referents dins dels seus equips. Amb el temps, aquesta posició els atorga reconeixement i noves responsabilitats, però també pot acabar condicionant la forma en què l'organització percep el seu potencial. És aquí on apareix una diferència que poques vegades s'aborda de forma explícita: estar molt ben valorat no sempre implica ser considerat per assumir un paper diferent.

Les habilitats que permeten destacar en l'execució continuen sent fonamentals per a qualsevol organització. A mesura que augmenten les responsabilitats, també entren en joc altres factors i competències. La visió global del negoci, la participació en projectes transversals, la capacitat de generar influència o l'exposició a entorns diferents comencen a cobrar una importància cada vegada major.

Si vols saber-ne més

 

   

Bárbara Sánchez-El veritable repte del model híbrid no és on treballem, sinó com liderem

El més complex és que aquesta situació sol passar desapercebuda. El/la professional continua obtenint bons resultats, rep reconeixement i manté una posició sòlida dins de l'organització. Des de fora, tot sembla indicar que la trajectòria continua avançant amb normalitat.

Moltes de les oportunitats que permeten fer un pas endavant no sorgeixen necessàriament en l'espai on una persona ja ha demostrat la seva vàlua. Solen aparèixer en projectes transversals, iniciatives estratègiques o entorns que exigeixen ampliar relacions, adquirir noves perspectives i demostrar capacitats diferents de les habituals.

"Moltes de les oportunitats que permeten fer un pas endavant no sorgeixen necessàriament en l'espai on una persona ja ha demostrat la seva vàlua"

La dinàmica pròpia del treball contribueix a reforçar aquesta situació. Com més gran és la responsabilitat operativa, més fàcil resulta que l'atenció es concentri en l'execució i en la gestió del dia a dia. Participar en projectes diferents, construir noves relacions o dedicar temps a reflexionar sobre els següents passos professionals sol quedar en segon pla enfront de les prioritats immediates. I, sense adonar-se'n, moltes persones acaben invertint la major part del seu temps a consolidar allò que ja fan bé, en lloc d'explorar allò que podria obrir-los noves oportunitats.

Per això, confiar exclusivament que la feina ben feta acabarà sent suficient pot resultar una expectativa incompleta. Els resultats continuaran sent, en general, la base de qualsevol trajectòria professional sòlida, però el creixement sol dependre també de la capacitat per assumir nous reptes, participar en nous contextos i demostrar valor més enllà de la responsabilitat actual.

"Confiar exclusivament que la feina ben feta acabarà sent suficient pot resultar una expectativa incompleta"

Potser per això una de les preguntes més importants per a qualsevol professional no sigui quant valor aporta avui a la seva organització, sinó si aquest valor l'està acostant al tipus de responsabilitat que vol assumir demà. Perquè, de vegades, el principal obstacle per avançar no és la falta de talent ni d'oportunitats, sinó romandre massa temps sent imprescindible allà on ja s'ha demostrat tot el que s'és capaç de fer.