Els 7 pecats capitals d’internet

Durant segles, la humanitat va necessitar religions i sistemes filosòfics per respondre a les preguntes més inquietants de la humanitat. Així vam anar passant per una visió de màgia, a una més geocentrista, heliocentrista i de nanopartícules. Molts anys després, vam inventar internet i vam decidir dinamitar-ho tot pels aires. Ah! I ara estem per explicar-ho tot amb la quàntica.

Però celebrant el dia d’Internet, el 17 de maig, vull parlar de la promesa inicial d’internet, que era preciosa. Una xarxa global per compartir coneixement, connectar persones, democratitzar oportunitats i apropar tots els racons del món en un mateix lloc. Una mena de biblioteca d’Alexandria moderna construïda entre universitats, científics, idealistes que programen. I, al principi, tot feia creure que funcionava… però van arribar els homes grisos.

Així com Newton va descobrir la gravetat amb una poma, algun usuari virtual va descobrir que la indignació generava més clics que el coneixement veritable, i se li va encendre la bombeta. Un altre dia, algú va veure que l’autoestima baixeta feia que la dopamina escalés amb cada scroll… I així és com vam acabar convertint la gran revolució tecnològica de la humanitat en un centre comercial digital.

"Algú va veure que l’autoestima baixeta feia que la dopamina escalés amb cada 'scroll'… I així és com vam acabar convertint la gran revolució tecnològica de la humanitat en un centre comercial digital"

Aquest Dia d'Internet, potser val la pena assumir una veritat: internet no ens ha fet millors, ens ha potenciat els defectes que ja teníem. Per celebrar l’efemèride, us porto els set pecats capitals d’internet, on es troben, com els podeu despertar i com evitar-los.

Ira

Les plataformes digitals no premien els grisos, van al blanc o al negre. A la guerra. Als extrems. Poques coses generen més interacció que la ràbia. Un article ponderat genera algunes lectures, una persona indignada escrivint en majúscules genera trànsit, comentaris i permanència a la plataforma. El negoci perfecte.

I qui representa la ira a la xarxa? X, abans conegut com a Twitter. Fa anys que es considera una infraestructura on l’única energia renovable que internet ha aconseguit escalar amb èxit industrial.

Enveja

Instagram ha aconseguit que milers de persones comparin les seves vacances amb la dels grans influenciadors… i tot pagat. Hi ha estudis que diuen que el turisme s’ha revolucionat per culpa d’internet i la fascinació que tenim per ensenyar-ho tot. Cues quilomètriques, la pau dels veïns a prendre vent. Un aparador de tot el que jo tinc i el que tu no tindràs mai.

Mentrestant, LinkedIn ha elevat el narcisisme corporatiu. És probablement l’únic lloc del planeta on acomiadar 4.000 persones es pot anunciar amb emojis, agraint “el viatge” i parlant de “nous reptes al camí”.

Internet no només alimenta l’enveja. La professionalitza i la incrusta en les nostres rutines. Ara, a part de tenir èxit, has de documentar-ho i convertir-ho en marca personal.

"Internet no només alimenta l’enveja. La professionalitza i la incrusta en les nostres rutines"

Gola

Antigament ens “acabàvem” les coses i podíem arribar al final. Els llibres, les pel·lícules, els diaris… Ara sempre hi ha una petició per continuar amb el consum, com un codi QR, una escena final que et porta a la següent part d’una pel·li o un enllaç per veure’n el vídeo.

El scroll infinit és probablement una de les invencions més subtilment perverses de la història recent. I això ens ha portat també a scroll infinit del món físic.

Si vols saber-ne més

 

   

Gina Tost-Multa als grans

TikTok té un mètode amb el qual si fa més d’una hora que mires vídeos et mostra un vídeo d’un senyor dient “Hey, ¿hace cuánto que estás mirando TikTok?”. Una hora! És com quan els casinos tenien el protocol de portar-te algú a preguntar si tot bé si et veien moltes hores en una màquina escurabutxaques. Aquí hem d’assumir que estem abandonant qualsevol esperança de sortir-ne.

Consumim contingut com qui menja pipes: una rere l’altra, sense gana, només perquè el següent vídeo potser serà interessant. O útil. O terrible. O viral. O avorrit. Tant és.

Mandra

La revolució industrial va automatitzar la producció i la revolució digital ha començat a automatitzar-nos el cervell. OpenAI i la resta de companyies d’intel·ligència artificial ens prometen augmentar-nos la productivitat a través de resums de reunions automàtics, correus que es redacten sols o presentacions generades automàticament. 

Hem creat algoritmes perquè escriguin textos que ningú vol llegir perquè una altra màquina els resumeixi després. Algoritmes que fan tot allò que volíem fer, però per al qual no teníem el talent: escriure, dibuixar, compondre. Com deia aquell: “On és l’algoritme de planxar i rentar els plats?”.

"La tecnologia que havia de donar-nos més temps lliure està aconseguint que treballem més i més ràpidament"

La tecnologia que havia de donar-nos més temps lliure està aconseguint que treballem més i més ràpidament. I sí, aquest article probablement acabarà resumit per una IA a algú que li fa mandra llegir.

Avarícia

Recordeu la frase de “si un servei és gratuït, el producte ets tu”? La realitat és molt pitjor: el producte no ets tu, sinó les teves dades, els teus hàbits, les teves emocions, les teves pors i la probabilitat estadística que facis clic a les 23:47 hores d’un dimarts a un bàner d’unes vambes.

L’atenció humana com a matèria primera de tota una economia global.

Les grans empreses tecnològiques acumulen més informació sobre nosaltres que molts governs. Saben què comprem, què pensem, quants fills tenim, què ens preocupa. En canvi, el meu govern o ajuntament, el mateix que té el meu padró, el registre de naixement dels meus fills o les meves declaracions de la renda, em demana que els expliqui totes les dades un altre cop per fer la preinscripció escolar. 

Un model de negoci basat a acumular més dades, per anar construint més centres de dades a tots els llocs amb escassetat d'aigua, per continuar processant encara més dades.

Luxúria

Sempre ho he dit: el que mou la indústria tecnològica és la guerra i el sexe. 

No vam començar a tenir vídeo per internet perquè a Jawed Karim li vingués de gust visitar el zoo. I on us penseu que van voler implementar els primers pagaments en línia? Pista: No era una agència de viatges.

Notificacions. Likes. Missatges. Matchs. Tota una indústria de l’atenció. Amb l’arribada de Match.com, Bumble, Tinder… revolucionem les cites. I ara amb l’arribada d’OnlyFans, Patreon… seguim la tendència. Els culs mouen la pasta.

Supèrbia

L’última, crec, forma part ja de l’aristocràcia tecnològica.

Homes convençuts que salvaran la humanitat agafats a la seva subscripció prèmium, curs en línia, criptomonedes o coaching. Això no va de Silicon Valley, Andorra, o Bali, això va de creure’s per sobre de tot i de tothom, de donar lliçons de vida. Elon Musk és el millor símbol d’aquesta era: una barreja entre emperador despullat, usuari de fòrums com Reddit i protagonista d’un fanzine cyberpunk.

"Elon Musk és el millor símbol d’aquesta era: una barreja entre emperador despullat, usuari de fòrums com Reddit i protagonista d’un 'fanzine' 'cyberpunk'"

La tecnologia necessita menys profetes i més gent responsable. No necessitem discursos sobre “canviar el món”, necessitem posar-nos en acció i tenir-nos a tots en compte, no només als superrics.

Com veieu, internet no només ha tret el pitjor de nosaltres, sinó que ho ha convertit en el seu model de negoci. Anem pel pedregar.