Adeu a Sora i el metavers, o quan la demanda de realitat supera l’oferta de falsedat

Hi ha tecnologies que ho tenen tot per canviar el món: lideratge tecnològic, inversions bilionàries, campanyes de màrqueting globals i visionaris messiànics al davant. Tot és massa gran perquè fracassi. El metavers de Meta havia de ser el nou internet. El vídeo generat per intel·ligència artificial d’OpenAI havia de transformar el cinema, la publicitat i la producció audiovisual. Però la realitat —la tangible— és molt tossuda.

Meta ha començat el 2026 amb acomiadaments a la seva divisió de realitat virtual encarregada de construir el metavers Reality Labs. La divisió va perdre el 2025 més de 19.000 milions de dòlars, amb uns ingressos que amb prou feines superen els 2.000 milions. En paral·lel, l’empresa ha retallat un 10% de la plantilla d’aquesta divisió —uns 1.500 treballadors— i ha començat a redirigir recursos cap a la IA i els dispositius portables. I, sobretot, ha començat el desmantellament del seu producte insígnia: Horizon Worlds, una xarxa social al metavers. L’aplicació desapareixerà de la botiga de Quest a finals de març i serà eliminada completament de l’entorn de realitat virtual el 15 de juny, quedant reduïda a una versió mòbil residual.

Al final, la proposta del metavers —ço és, desconnectar-se no del tot de la rica realitat física per connectar-se no del tot a un succedani poligonal de baixa qualitat— no ha trobat demanda. Qui ho havia de dir, oi? Si en Mark Zuckerberg fos lector de VIA Empresa i hagués llegit ara fa cinc anys l’article A menys món real, més món virtual, s’hauria estalviat 80.000 milions de dòlars, i nosaltres, els seus deliris.

"Si en Mark Zuckerberg fos lector de 'VIA Empresa' i hagués llegit ara fa cinc anys l’article 'A menys món real, més món virtual', s’hauria estalviat 80.000 milions de dòlars, i nosaltres, els seus deliris"

El cas de Sora, el sistema de vídeo generat d’OpenAI, és encara més revelador. Després de mesos de demostracions espectaculars —i d’un acord amb Disney que combinava una inversió d’uns 1.000 milions de dòlars amb la llicència de més de 200 personatges— OpenAI ha decidit retirar el producte. I això que l’acord permetia generar vídeos amb tots els personatges de Disney, inclosos els de Star Wars. De manera prudent, Disney ha retirat la inversió.

El motiu de la decisió és aquell tan planià de “i tot això qui ho paga?”. Doncs ningú. Costos computacionals extraordinàriament elevats, l’absència d’un model de negoci viable i la competència de Claude, de la competència Anthropic, han precipitat la decisió. No hi ajuden les crisis legal i reputacional: els conflictes amb els drets d’autor i ser associat amb la producció de deepfakes. Si amb aquest tancament posem fi a la plaga dels vídeos generats amb IA a YouTube ja haurà valgut la pena.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet-I la història, qui la paga?

Aquestes dues notícies —Meta abandonant el metavers i OpenAI tancant Sora— s’entenen millor llegides alhora. A la base hi ha el mateix patró: tecnologies impulsades des d’una oferta dopada, sense una demanda real que les sostingui. Solucions que busquen problemes per resoldre, problemes que ningú no té.

"A la base hi ha el mateix patró: tecnologies impulsades des d’una oferta dopada, sense una demanda real que les sostingui. Solucions que busquen problemes per resoldre, problemes que ningú no té"

Podríem pensar que es tracta només d’un problema de tecnologies avançades al seu temps —el vapor es coneixia a l’Alexandria del segle I dC—, que el metavers és prematur i que el vídeo generat encara necessita trobar model de negoci. Que els costos baixaran i tots voldrem viure al metavers del Zuckerberg, que ja no tindrà ninotets poligonals sense cames sinó avatars hiperrealistes generats amb Sora. I que tots serem Brad Pitt i Angelina Jolie. Però som on érem: això quin problema soluciona?

El metavers proposava una vida alternativa en un entorn virtual persistent, la internet presencial que deia el romanòfil Zuckerberg. Però ningú no havia demanat canviar la realitat per una versió digital de Temu. El vídeo generat promet producció audiovisual il·limitada, però només l’aplaudeixen els cretins que es dediquen a falsejar la realitat difamant adversaris o creant bombardejos que no han passat.

El que ens porta inevitablement a les tesis del filòsof nord-americà Daniel Dennett. Dennett parlava de “persones falsades” en referència als xatbots intel·ligents desplegats per les xarxes socials: sistemes capaços d’enganyar-nos amb el seu llenguatge generat i comportament aparentment humà, però sense cap mena d’intencionalitat, consciència o experiència pròpia.

El punt clau no és que ens enganyin, sinó que nosaltres hi projectem intencions. Dennett ho explicava amb el concepte de posició intencional: interpretem el comportament d’un sistema com si tingués creences i desitjos perquè això ens permet predir-lo i interactuar-hi amb menys esforç cognitiu. Les “persones falsades” són, doncs, agents sense subjecte: parlen, responen, semblen entendre, però no hi ha ningú al darrere. Només hi ha procés.

Si estirem aquest concepte, el metavers es pot entendre com un sistema de “mons falsats”: entorns complets que simulen realitat —espais, relacions, presència— sense tenir cap arrel en l’experiència material. I Sora, el vídeo generat per IA en general, com una fàbrica de “realitats falsades”: escenes que semblen haver passat, però que no han existit mai. El vídeo de Gaudí parlant a càmera, generat a partir d’una foto, crea un “record falsat” que pot passar eventualment a la memòria col·lectiva.

"El metavers es pot entendre com un sistema de “mons falsats”: entorns complets que simulen realitat —espais, relacions, presència— sense tenir cap arrel en l’experiència materia"

En tots tres casos —xatbots, metavers, vídeo generat— el mecanisme és el mateix: la realitat és substituïda per una simulació funcional. I en tots tres casos la tecnologia no falla perquè no sigui capaç de crear aquestes simulacions (bé en el cas del metavers, sí), falla perquè no hi ha una necessitat humana profunda que les reclami.

Darwin estaria content de veure que la seva selecció natural també és aplicable a la tecnologia. Sobreviuen les eines que amplifiquen la realitat: la IA que ajuda a escriure, programar o prendre decisions; el wifi, el 5G i el 6G que ens amplien l’espai informacional; els llibres que ens permeten viatjar al naixement de la història, ara fa 5000 anys amb el cuneïforme. Es debiliten o desapareixen, en canvi, les que intenten substituir-la completament. La diferència és subtil, però fonamental: una cosa és augmentar la realitat, una altra és reemplaçar-la; una cosa és fer màquines que ens ajuden a pensar, i l’altra, màquines que pretenen que no pensem. Bon vent.