Black Mirror + Temps = Documental

Quan fa molts anys, en una altra vida, treballava en publicitat, un dia vaig veure el mal. No és que no l’hagués vist mai; és que aquell dia li vaig veure la cara. Va ser en una reunió amb l’equip de màrqueting d’una coneguda multinacional d’esperits per a la qual estàvem preparant una campanya de ràdio i web. Faltaven encara més de deu anys per a les xarxes socials.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet-I la història, qui la paga?

L’objectiu era incrementar les vendes d’un conegut aperitiu alcohòlic penetrant en les capes més joves de la població, entrant a competir amb la cervesa com a “copa d’entrada” a l’alcohol. Se’m va acudir comentar que tots sabíem que la primera cervesa es beu molt abans dels divuit anys. Després d’un silenci incòmode, algú de màrqueting va dir: “Oficialment, ens adrecem als majors de divuit”.

Han passat molts anys i encara hi penso. Sobretot veient com ha evolucionat la tecnologia d’internet, que en aquells anys techno-happy-flower crèiem alliberadora.

Aquell bany de realitat que vaig tenir als 30, essent encara un carallot integral, sembla que l’han tingut aquesta setmana uns quants treballadors de Silicon Valley que, comptant que són infinitament menys carallots que jo, potser l’haurien d’haver tingut abans. Ho sabem per la carta Tech demands ICE out of our cities, en què condemnen la mort d’Alex Pretti a Minneapolis a mans de membres de l’ICE, les patrulles paramilitars de Trump, i la posterior manipulació que n’ha fet la seva administració.

"Sembla que dos morts a trets en dues setmanes han fet que molts li hagin vist la cara al mal"

Els signants demanen als seus executius en cap i alts directius: 1) que agafin el telèfon i truquin a Trump perquè l’ICE abandoni les ciutats on s’ha desplegat; 2) que les empreses tecnològiques cancel·lin tots els contractes amb l’agència; i 3) que facin una declaració pública contra la seva violència. Entre els signants hi ha treballadors de Google, Amazon, OpenAI, Anthropic, Spotify, Adobe, Salesforce o Microsoft. En el moment d’escriure aquestes ratlles, ja supera els 800 signants. Sembla que dos morts a trets en dues setmanes han fet que molts li hagin vist la cara al mal.

La carta és rellevant. Primer, perquè la pressió que els signants demanen als seus caps funciona. A l’octubre, quan Trump va amenaçar d’enviar la Guàrdia Nacional a San Francisco, els executius en cap de les grans tecnològiques ho van parar amb unes quantes trucades. Les trucades devien anar així: “President, seria una llàstima que no poguéssim continuar donant servei a la seva policia per culpa que els agents de l’ICE ens detinguin treballadors. Oi que no ens farem mal?”. I és que molts d’aquests treballadors formen part d’empreses que fan possible que l’ICE funcioni —i fins i tot que existeixi. L’agent que va matar Alex Pretti va prémer el gallet, però la bala l’havia carregada molt abans Palantir al núvol d’Amazon.

"L’agent que va matar Alex Pretti va prémer el gallet, però la bala l’havia carregada molt abans Palantir al núvol d’Amazon"

Sí: la mateixa empresa simpàtica que et porta més paquets dels que necessites i que, de passada, et regala un canal de sèries i pel·lícules, és també la que hostatja les bases de dades que l’ICE utilitza per perseguir immigrants. Bases de dades creades i mantingudes per Palantir, alimentades amb registres públics i privats: historial d’immigració, relacions familiars, connexions personals, activitat a les xarxes socials, adreces, registres telefònics, dades biomètriques, targetes de fidelització, i, fins i tot l’última vegada que vas anar al gimnàs. Ho sabem gràcies a una investigació de 404 Media que ha pogut accedir a les declaracions d’un agent de l’ICE en un cas d’una detenció d’octubre de 2025 que està judicialitzada.

Tot això conforma el que Palantir anomena ImmigrationOS, un sistema operatiu pensat per a la repressió sobre el qual corre ELITE (Enhanced Leads Identification & Targeting for Enforcement), una aplicació d’anàlisi i geolocalització dissenyada per identificar i prioritzar persones a detenir i, sobretot, per assenyalar barris sencers on estadísticament “surti a compte” fer batudes per poder complir la quota de detencions que imposen a cada comando. En van dir ELITE perquè “Google Maps del Terror” hauria estat massa explícit.

Una dada: Palantir és l’empresa cofundada pel multimilionari d’origen alemany Peter Thiel, un dels primers grans noms de Silicon Valley a donar suport obertament a Donald Trump ja el 2016. El seu turbollibertarisme el porta a repetir, sense rubor, que “ja no crec que llibertat i democràcia siguin compatibles”. El nom de la seva empresa no enganya: els palantiri són les pedres que, a El Senyor dels Anells, permeten al seu posseïdor de “veure-hi de lluny”. A la saga acaben associats a la mirada omnipresent del poder. L’abril de 2025, l’ICE va adjudicar a Palantir un contracte d’uns 30 milions de dòlars per a l’ImmigrationOS, per “veure-hi de lluny”.

"Palantir és l’empresa cofundada pel multimilionari d’origen alemany Peter Thiel, un dels primers grans noms de Silicon Valley a donar suport obertament a Donald Trump ja el 2016"

Dissabte passat, mentre el món veia consternat la mort d’Alex Pretti en directe als mòbils, el conseller delegat d’Amazon, Andy Jassy, assistia a la Casa Blanca a la projecció de Melania, el documental sobre la primera dama dels Estats Units. Amazon ha pagat 40 milions de dòlars per la producció —28 els ha cobrat la protagonista— i n’hi afegirà 35 més per a l’estrena a 27 països. És molt improbable la recaptació del film cobreixi el cost, però tant li fa, perquè en realitat estem parlant d’inversió: Amazon té garantits els anys vinents contractes multimilionaris pel suport, entre d’altres, a la infraestructura tecnològica que utilitza l’ICE.

La mort d’Alex Pretti i el documental de Melania Trump són dues notícies que, de costat, s’entenen millor. Mors tua, vita mea, que traduït vol dir: la teva mort, la meva facturació.