L’agost polític: pocs titulars però moltes capçaleres

Es diu que l’agost és aquell mes en què no passa mai res. Un mes mort, un mes en què tot, absolutament tot, està “tancat per vacances”. Els diaris s’omplen de notícies que no són tan interessants com les de durant l’any, ningú parla d’economia, de finances, ni tampoc de cap nou mercat on invertir. Les converses es tornen tranquil·les i banals, sobre el temps, la rutina de les vacances, o d’alguna cançó nova que ha sortit durant l’estiu. Es diu que a l’agost no hi ha grans polèmiques, i que tampoc “passa mai res”. El que no sembla que recordem és que hi ha hagut grans esdeveniments a la història que han succeït, justament, a l’agost. Esdeveniments de la talla del començament d’alguns dels esdeveniments més importants de la Història, amb majúscules.

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-El descans i altres inèrcies estressants

Per exemple, el 3 d’agost de 1926 es van instal·lar els primers semàfors als carrers de Piccadilly, a Londres. Un fet que pot semblar una política pública menor, però que qualsevol persona que creua els seus carrers aquest estiu segur que rep de bon grat. Uns anys més tard, el 5 d’agost de 1962, Nelson Mandela era arrestat a Sud-àfrica, fet que va iniciar un llarg empresonament que marcaria la lluita contra l’apartheid. I el 6 d’agost de 1945, Hiroshima patia el primer bombardeig atòmic de la història, amb una destrucció sense precedents; tres dies després, el 9 d’agost, Nagasaki seria víctima de la segona bomba, accelerant la fi de la Segona Guerra Mundial.

No tot van ser tragèdies: el 8 d’agost de 1967 es fundava l’ASEAN a Bangkok, cosa que va obrir la porta a una cooperació regional al sud-est asiàtic, i el 15 d’agost de 1969 començava el festival de Woodstock a Nova York, símbol de la contracultura i la música com a forma de protesta i celebració. El 14 i 15 d’agost de 1947, Pakistan i l’Índia proclamaven la seva independència de l’Imperi Britànic, fet que va marcar l’inici d’una nova etapa per al subcontinent.

"Això de pensar que res passa a l’agost és extremadament eurocèntric", em recorda un company de feina

Altres agostos van veure moments clau a Europa: el 23 d’agost de 1939 se signava el Pacte Ribbentrop-Molotov entre Alemanya i la Unió Soviètica; el 24 d’agost de l’any 79 dC, segons dades històriques, l’erupció del Vesuvi destruïa Pompeia i Herculànium. El 25 d’agost de 1944, París era finalment alliberada pels aliats. A finals de mes, el 28 d’agost de 1963, Martin Luther King Jr. pronunciava el seu cèlebre discurs “I Have a Dream” a Washington, mentre que el 31 d’agost de 1997 el món quedava commocionat per la mort de la princesa Diana a París. L’agost, per tant, potser és un mes que no omple pàgines als diaris, ni tampoc revoluciona la política nacional, però hi ha vegades que ha estat determinant per a la història de la humanitat i que, si no hi hagués passat res, no sabríem on seríem, a hores d’ara.

"Això de pensar que res passa a l’agost és extremadament eurocèntric", em recorda un company de feina. "A la resta de països, especialment a l’hemisferi sud, tothom treballa i continua la seva vida com si res. No és un moment de descans per a tothom; només per a nosaltres". Riem i recordem la cara de tots els nostres amics i companys de feina d’altres indrets del món, per a qui l’agost és un mes més, sovint fins i tot més atrafegat i enrevessat perquè la resta del planeta està de vacances. Sempre ens hem pensat que som el melic del món, els europeus, però som completament irrellevants per tantes coses.

"Aprofitant que no hi ha ni cristu, anem a fer un cafè?", em proposa el meu amic. Sortim per la porta parlant dels nostres projectes, del que estem fent i de com, en realitat, ens encanta treballar a l’estiu, quan el ritme baixa i no passa gairebé res.