La feina de temporada
31
de Juliol
de
2025
Recordo la meva primera feina d’estiu. Treballava a una botiga nou hores al dia amb un dia de vacances de cada vuit per mil dos-cents euros al mes en un sobre. Vaig treballar-hi dos estius seguits i em va permetre tenir diners pel meu primer any d’universitat, com a mínim fins al febrer. La feina era prou entretinguda, en una botiga al costat de la platja on venien tota mena d’ítems específicament escollits per a tota la família quan anava de vacances. Les meves companyes eren personatges curiosos i els meus amics em venien a veure sovint. No era molt cansat, excepte quan havíem de remenar caixes i fer inventari. La majoria dels dies m’ho passava bastant bé, encara que els horaris eren llargs i, a vegades, la botiga podia omplir-se de persones en un tres i no res. Però jo era una privilegiada: les altres companyes treballaven a la feina tot l’any, tenien famílies i obligacions, i les seves condicions laborals eren les mateixes que per a una estudiant que volia fer racó per poder-se permetre llibres, oci i la compra setmanal del supermercat. Les nostres condicions a l’estiu eren les mateixes, però a l’hivern la cosa canviava.
Les meves amigues que també treballaven als estius tenien condicions similars, algunes d’elles ni tan sols un dia de vacances. Tenia coneguts i conegudes que treballaven moltes hores extres, especialment en bars i restaurants, que ben sovint no acabaven cobrant. També coneixia persones a qui se’ls va vendre una feina i després en van acabar fent una altra de ben diferents, o amb més responsabilitat de la que havien pactat a l’hora de signar el contracte. En aquell moment no coneixia a ningú que treballés en feines temporeres al camp, però sabia que moltes persones venien a casa nostra durant la temporada d’estiu per treballar en condicions molt dures a canvi de sous molt minsos, que sovint vivien en pisos compartits amb massa persones. Tot plegat un entramat d’explotació encoberta, de drets laborals inexistents, de riscos de salut ignorants, d’impactes socials negatius poc reconeguts perquè es resisteixen de manera individual, aïllada i invisible.
Si vols saber-ne més
Després de la feina a la botiga vaig començar a treballar a la recepció d’un balneari a un hotel. Allà no només tenia dos dies de feina a la setmana, sinó que tenia uns horaris clars que no superaven les quaranta hores setmanals. La feina era atrafegada, com a qualsevol lloc a l’estiu, però tenia un horari que feia que pogués descansar, desconnectar i continuar tenint una vida més enllà de la meva jornada laboral. El salari, a més, era millor i el rebia directament al meu compte bancari. Aquella feina, més enllà de ser una experiència professional agradable, malgrat ser de temporada, em va mostrar que era possible treballar a l’estiu de manera saludable i complint amb la legalitat.
Aleshores, per què quasi totes les feines de temporada són precàries? Es podria dir que la manca de recursos en sectors turístics fa que les temporades siguin molt ajustades i que les condicions que s’hi poden oferir no siguin les millors. Però això no és tant una realitat com el resultat d’unes polítiques públiques insuficients i reactives, sumat a una manca de reconeixement i valoració social de la feina de temporada en sectors clau com l’agricultura o el turisme, que, en última instància, genera una reproducció de desigualtats estructurals. La feina de temporada no hauria de ser una feina excepcional dins de les regulacions ni una opció de recurs per a les persones amb menys preparació i oportunitats, sinó una activitat reconeguda, regulada i que aporti perspectives de futur per a les persones que hi treballen però també per sectors clau per a l’economia del nostre país.
"La manca de recursos en sectors turístics fa que les temporades siguin molt ajustades i que les condicions que s’hi poden oferir no siguin les millors"
Mentre moltes persones que treballen tot l’any aprofiten per descansar, d’altres sostenen discretament l’economia durant els mesos de calor. Aquest estiu, durant sis setmanes, posaré el focus en diferents aspectes de l’economia de les vacances. Ens llegim la setmana que ve per començar parlant del descans, la gran fantasia estiuenca.