El descans i altres inèrcies estressants

Un museu, una activitat d’aventura, visitar una catedral, moure’ns amb el cotxe, el tren o l’avió d’un costat a un altre. Hi va haver un temps, no tan llunyà, on les vacances es reduïen a “no fer res”. A quedar-se a casa relaxats o a llogar una petita cambra a la muntanya o a la costa on descansar amb la família, fer pícnics a la platja i xerrar amb els veïns al vespre abans o després de sopar.

Ara, unes vacances requereixen viatjar, fer turisme, moure’ns, gastar diners. Anar a menjar a fora, comprar records per a la família. Les vacances s’han convertit en moments que també responen a la lògica productiva del sistema on vivim. Potser no treballem durant les vacances (malgrat moltes persones sí que ho fan), però no desconnectem ni deixem d’operar de la mateixa manera que ho fem en les nostres rutines. Viatjar, fins i tot, s’ha convertit en una font d’estrès per a moltes persones.

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-La feina de temporada

És realment possible desconnectar? Jo diria que no, no com a mínim ara mateix. Podem deixar de treballar, podem no respondre correus, trucades, missatges o altres demandes de la feina durant les vacances, però no podem erradicar completament una cosa que ens manté entretinguts durant tot l’any. Veurem un negoci durant les vacances i pensarem en el nostre, tindrem una idea a la dutxa o veurem un producte nou que ens farà pensar en una manera per fer millor una tasca específica. Sigui en el sector que sigui i sigui quina sigui la complexitat de la nostra feina, sempre ens apareixerà durant el nostre temps de descans, ni que sigui perquè ens hem trobat a una companya de feina inesperadament a la platja.

"Ara, unes vacances requereixen viatjar, fer turisme, moure’ns, gastar diners"

Sèneca, filòsof estoic romà de l’era hel·lènica, descriu a la seva obra De Tranquillitate Animi que “el descans no consisteix a no fer res, sinó en fer allò que ens distreu de les nostres preocupacions." La comprensió del pensador del descans s’acosta molt al que avui dia considerem “esbarjo” o “distracció”, és a dir, buscar en l’exterior la manera de desconnectar del que tenim a l’interior o passa a dins dels nostres caps. Aquesta tendència és la que fa anys que utilitzem per a les nostres vacances: buscar coses que ens facin oblidar les nostres obligacions, feines, rutines i preocupacions. Així, en paraules del filòsof sud-coreà Byung-Chul Han, “la societat del rendiment ha suprimit el veritable descans. Ara descansem només per continuar rendint” (La societat del cansament, 2010).

Però com afirmava l’escriptora i pensadora afroamericana Toni Morrison, “el descans és resistència”. Per a ella, ser capaces d’asseure’ns davant d’un bosc, d’una platja, al sofà de casa, fer un pastís o llegir un llibre abraçada a una manta era una manera de revolucionar un sistema que ens condueix incansablement cap a la producció a l’infinit. La pensadora, que compartia la tesi de l’autocura que Audre Lorde havia popularitzat als col·lectius feministes afroamericans de l’època, entenia que era necessari que ens centréssim a cuidar, reparar i deixar respirar tot allò que el nostre cos havia suportat durant les nostres rutines.

"Potser no treballem durant les vacances, però no desconnectem ni deixem d’operar de la mateixa manera que ho fem en les nostres rutines"

No hi ha res intrínsecament dolent en viatjar, gastar diners o fer àpats a fora. De fet, a totes ens agrada fer-ho de tant. El que no podem és caure en inèrcies del que se suposa que ha de ser un període vacacional, com tampoc entendre el descans sota la mateixa lògica que el treball. Per això, alternatives com l’autocura poden ser una manera de reapropiar-nos del temps propi, deslligar-lo de la productivitat i posar l’accent en allò que realment necessitem per recuperar-nos, connectar amb nosaltres mateixes i sostenir la vida quotidiana amb més consciència.