Apagada elèctrica i bancària: si us plau, més Europa!

En un article anterior (Definint el futur d’Europa) vaig intentar resumir les àrees que l’informe Letta abordava (Much more than a market). Assegura l’informe que, si bé la gran consecució de la Unió Europea ha estat el mercat únic de béns, serveis i persones, queden pendents tres sectors on aquest mercat únic va coix: finances, energia i telecomunicacions. Tres sectors on el ciutadà europeu pateix el nacionalisme econòmic dels estats. Espanya, dels que més. I aquests dies els catalans, especialment, estem patint per partida doble les conseqüències de les mancances que denuncia Letta.

Comencem per la manca d’un mercat únic financer. Actualment guardem un cert nerviosisme al voltant de l’OPA del BBVA sobre el Banc de Sabadell. És evident que els catalans preferiríem que el Banc de Sabadell romangués català. Però el mal sobre els catalans i el nostre mercat financer ja es va sentenciar en desaparèixer les caixes d’estalvi. Un 50% del sistema financer català se’n va anar en orris i, tots plegats, encara esperem una explicació per part dels nostres governants, que ni tan sols s’han dignat a comparèixer al Parlament per aclarir-nos per què va tenir lloc aquell desori. Per què tots ells van assegurar a l’uníson que tantes caixes eren insostenibles. Mentrestant, hom pot viatjar per Europa i contemplar l’existència de centenars de caixes a França, Alemanya, Itàlia, Suïssa, etc.

"El mal sobre els catalans i el nostre mercat financer ja es va sentenciar en desaparèixer les caixes d’estalvi"

Des de llavors, com bé assegura el professor López Casasnovas, vivim en un mercat oligopolístic bancari, controlat per tres entitats principals -el senyor López Casasnovas va ser conseller del Banc d’Espanya molts anys, i ho coneix-. Els nostres governants s’arronsen davant les entitats que els tenen enxampats per préstecs als partits, i préstecs personals, també. Per això no van piular en el seu moment i no donen explicacions: perquè les explicacions serien el testimoni d’un sistema pervers i indefensable. En resum, la desaparició del Banc Sabadell seria més un afer sentimental que no pas altra cosa. Els catalans necessitem un sistema financer europeu únic que ens permeti desempastifar-nos d’una classe política que està en mans dels bancs espanyols.

Anem per l’energia. L’apagada que ha tingut lloc no és res més que els resultats d’un desgovern que dura molts anys. A tots nivells: espanyol i català. Una mala governança s’ha d’acabar notant en alguna cosa. I ara comencem a notar-ho. Energia, transport, serveis socials, etc. No pot sortir de franc estar governats pels pitjors.

Si vols saber-ne més

 

   

Què és Red Eléctrica i qui hi ha a darrere?

La demostració del que dic s’ha pogut detectar en les reaccions dels polítics i governants. La principal va ser la reacció del primer ministre Sánchez que va deixar entreveure que la culpa era de les generadores i distribuïdores privades. Ja sabem tots que no deixa escapar cap oportunitat de compensar els seus socis de govern de l’esquerra extrema amb algunes pastilletes de populisme. Però hauríem de girar la mirada cap a Red Eléctrica Española que està presidida per un crack de l’energia: la senyora Beatriz Corredor, que ostenta com a gran mèrit professional ser militant del PSOE i que va tenir la barra de dir que el sistema elèctric espanyol era “el millor d’Europa” (sic; notícia de El País, aquí). Jo que em pensava que aquest nivell de ferocitat ignorant i patriotera havia mort amb Franco! Doncs no senyor. En el cas elèctric, altre cop, els catalans necessitem més Europa. Espero que l’incident acceleri el tema i forci a la Unió Europea a regular i a prendre-li de les mans la gestió elèctrica a Espanya.

"Els catalans necessitem un sistema financer europeu únic que ens permeti desempastifar-nos d’una classe política que està en mans dels bancs espanyols"

El que ens passa als catalans els darrers temps ens hauria d’empènyer, d’una vegada per totes, a tornar a les reivindicacions de finals del franquisme: sense més Europa no hi ha sortida. Perquè els vicis hispans continuen i, ja ho han vist, no només els escàndols no tenen conseqüències. A sobre, com ens mostra la senyora Corredor, hem tornat als vents de l’arrogància que bufaven a la Plaza d’Oriente, als temps del “¡Si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos!”.