La caiguda d'Orbán és una gran oportunitat per la UE

El primer ministre d’Hongria Viktor Orbán ha sigut un fre constant en el funcionament de la UE i per fer-la avançar cap a la integració. Ara, Orbán ha perdut les eleccions i la representació d’Hongria a Brussel·les la tindrà un primer ministre europeista. Però el risc que apareguin un o diversos nous Orbán aconsella accelerar la presa de decisions que permetin una integració més gran de la UE. 

El projecte polític de la UE és un èxit, però no s’ha pogut avançar en temes de política exterior, de seguretat, de finances, de la incorporació de nous països o la modificació dels tractats, ja que requereixen la unanimitat 27 membres. No ha estat només culpa de Viktor Orbán, sinó també dels nacionalismes i interessos dels països. Per exemple, transferir ajut financer a Ucraïna, o fer una declaració conjunta condemnant la guerra il·legal i que atempta els drets humans que els EUA i Israel han iniciat a l’Iran i al Líban. 

Si vols saber-ne més

 

   

Francesc Raventós-L'Iran no és Veneçuela

Ara s’obre una oportunitat d’or per modificar acords i tractats i eliminar la clàusula de la unanimitat. Aquesta podia tenir sentit quan, l’any 1957, França, Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i Itàlia van crear la Comunitat Econòmica Europea, l’embrió del qual avui és la UE. Però ara, amb 27 membres, amb noves incorporacions previstes i en un món en plena ebullició, s’ha convertit en molts casos en un obstacle insalvable.

"Ara s’obre una oportunitat d’or per modificar acords i tractats i eliminar la clàusula de la unanimitat"

Aquesta paràlisi en qüestions essencials no pot continuar. Fins ara s’han trobat algunes fórmules per facilitar acords puntuals, com la majoria qualificada o els mecanismes de cooperació reforçada, però el problema de base no està resolt i es pot repetir en el futur. 

Hi ha molts interessats que el projecte de la UE fracassi. Donald Trump ho ha dit clarament i Vladímir Putin fa temps que ho intenta. També dins de la UE, els partits d’extrema dreta volen transformar-la i exigir a Brussel·les que retorni competències als estats i que la seva funció sigui residual. Amb la caiguda d’Orbán aquestes posicions s’han debilitat. 

Hi ha una forta lluita entre les grans potències per crear el seu espai en el món. Ningú vindrà a resoldre els nostres problemes, només Europa pot salvar Europa. El dilema de la UE és clar: o s’introdueixen canvis radicals en el seu funcionament o la decadència és molt possible que ens porti a la irrellevància. 

"El dilema de la UE és clar: o s’introdueixen canvis radicals en el seu funcionament o la decadència és molt possible que ens porti a la irrellevància"

Hi ha molts europeus que volen que la UE esdevingui una federació i també són meritoris els moviments europeus federalistes que des de fa molts anys l’estan impulsant. Suposaria avançar cap a una Unió Europea federal supranacional. Això permetria una acció conjunta àgil, una economia forta i una única veu europea al món. La distribució de funcions es guiaria pel respecte al principi de subsidiarietat. Cada país mantindria la seva sobirania en cultura, llengua, educació, serveis públics, seguretat interna, gestió del territori, habitatge o infraestructures locals, entre d’altres. 

Sabem que no serà fàcil, hi ha molts interessos i visions en joc, però no podem perdre aquesta gran oportunitat. 

Calen nous impulsos i ara hi ha una bona oportunitat. On són els nous Jean Monnet i Robert Schuman que l’any 1950 van ser els arquitectes del projecte d’integració europea?

On són els nous polítics i ciutadans europeus que vulguin donar un impuls a la federació dels estats d'Europa? La federació europea permetria augmentar la sobirania, seguretat, solidaritat i prosperitat de tots i cada un dels seus membres.