L'Iran no és Veneçuela

L’èxit de l’atac dels EUA a Veneçuela amb el ràpid segrest del president Maduro i el sotmetiment del govern veneçolà als interessos de Trump l’ha encoratjat a repetir una operació semblant a l'Iran.

El 28 de febrer, els Estats Units i Israel van atacar conjuntament a l'Iran. L’objectiu era destruir el sistema de defensa iranià, les instal·lacions on es desenvolupa una bomba nuclear i míssils, i fer caure el règim dictatorial teocràtic. En aquest atac van matar a l’aiatol·là Ali Khamenei i a molts alts càrrec del règim.

L’Iran va contraatacar llançant míssils i milers de drons contra bases israelianes i nord-americanes i als països aliats dels EUA en la regió, cosa que ha produït un gran caos. També van tancar l'estret d'Ormuz, per on es transporta el 20% del subministrament mundial de petroli i gas natural liquat. Totes aquestes accions violen el dret internacional i estan submergint la regió en una guerra devastadora i en el caos; els seus efectes comencen a expandir-se arreu.

"Totes aquestes accions violen el dret internacional i estan submergint la regió en una guerra devastadora i en el caos; els seus efectes comencen a expandir-se arreu"

Israel i els EUA han estat enemics acèrrims de l'Iran des de la revolució islàmica del 1979 que va fer caure el xa Reza Pahlavi. Israel considera l'Iran una amenaça per a la seva existència i vol l'eliminació del seu programa nuclear i la caiguda del règim. El mes de juny de 2025, Israel i els EUA ja van atacar les instal·lacions nuclears i, segons, Trump van arribar a destruir-les. Ara Trump afirma que aquests míssils podrien arribar fins als EUA. Tot fa recordar la guerra a l’Iraq l’any 2003, en què es buscaven unes armes de destrucció massiva que mai es van trobar.

Les conseqüències econòmiques del conflicte no s’han fet esperar. Els preus del petroli i del gas s’han disparat. Les cadenes de subministrament s’han trencat. Les borses cauen i la inflació i el tipus d’interès pugen. Tensions arreu, especialment en els sectors del turisme i de transports. Els efectes dependran del temps que la guerra duri; si s’allarga, pot portar una recessió econòmica.

Els països de la UE tenen molts interessos econòmics a la regió de l'Orient Mitjà. Un cop més, no hi ha una posició unànime sobre què cal fer. La majoria dels països tenen por d’enfrontar-se amb Trump, i alguns marquen distàncies. Trump es queixa que el Regne Unit, Itàlia i Espanya no han autoritzat que els bombarders americans usin les seves bases per la guerra. Espanya i França han denunciat aquesta guerra com a il·legal. Trump ara demana el suport dels països europeus a la “seva guerra”, però fa poques setmanes deia a la Revista Politico que la UE era un grup de països en decadència, amb líders febles i que no sabien cap a on anar.

"Els preus del petroli i del gas s’han disparat. Les cadenes de subministrament s’han trencat. Les borses cauen i la inflació i el tipus d’interès pugen"

L'assassinat del líder suprem i els seus principals assessors militars va ser un cop dur per al règim. Però no significa necessàriament que s'esfondrarà. L’Iran no és Veneçuela: té 92 milions d’habitants i una extensió immensa de 1.745 km², tres cops més gran que Espanya. El règim de l'Iran és un sistema estatal que es basa en una xarxa complexa i densa d'institucions polítiques i religioses amb responsabilitats superposades. És massa aviat per tenir idea de quan o com acabarà la guerra.

La superioritat militar i industrial dels EUA i d’Israel és enorme, però la guerra no la guanyaran des de l’aire. Hi haurà un aixecament popular prooccidental com voldria Trump? S’atrinxeraran els homes que ara dirigeixen el règim i augmentarà la repressió? Quin serà el resultat d’aquesta guerra? No ho sap ningú. Dependrà molt de si la guerra s’allarga i de si el règim actual cau. Políticament i econòmicament urgeix que duri poc; si no és així, les derivades del conflicte es poden complicar molt. I especialment per un Donald Trump que té eleccions el novembre als EUA.