La immigració temporal: copiar els temporers a Europa

17 de Març de 2026

Fa temps es va publicar una notícia que deia que un grup d’empresaris de la província de Girona havien decidit fer una mena d’expedició a Llatinoamèrica per captar mà d’obra de cara a l’estiu. La notícia no pot ser més grotesca. Tres pistes sobre per què tot aquest afer és lamentable.

Fa uns dies, el senyor Miquel Puig va reaccionar a aquesta notícia i va publicar un petit vídeo on es feia diverses preguntes. Aquests empresaris pagaran uns sous suficients perquè aquests immigrants puguin pagar-se un allotjament digne, o se’ls proveirà d’allotjament al mateix càmping? A les persones que vinguin, se’ls proveirà de bitllet d’anada i tornada? O potser els empresaris només pagaran el bitllet de vinguda i, després, deixaran els treballadors al país acollits a l’atur sota el concepte de “fixos discontinus” -aquesta trampa ideada pel senyor Sánchez per maquillar les xifres d’atur-?

Jo dic que si és aquest darrer el cas que es planteja, el que fan els propietaris de càmpings hauria d’estar prohibit. Creen un problema. Per solucionar un tema temporal que afecta exclusivament la seva butxaca, passen el mort a la resta de ciutadans que haurem de cobrir amb impostos l’atur que es generarà quan acabi la temporada. Tot això afegit als serveis socials que haurem pagat mentre treballaven, ja que els salaris que pagaran els propietaris de càmpings seran tan baixos que no cobriran els costos públics dels treballadors que hauran contractat.

Una altra pista. El pare d’un amic va ser temporer els anys 1970 a França. Feia la verema junt amb tants d’altres que anaven a França des dels països dels sud d’Europa. En jubilar-se, aquell senyor va anar a França a fer uns tràmits, ja que durant els períodes de la verema havia cotitzat la seguretat social francesa i això comptava per la pensió espanyola. Durant les èpoques de verema, a França, els temporers tenen allotjament, cotitzen a la seguretat social i, quan s’acaba la temporada, se’ls dona de baixa i deixen de ser residents al país. Això és el que fan els països civilitzats.

Tal com em confirmava un altre amic que em deia: “Jo em pensava que els espanyols que anaven a Alemanya la dècada dels seixanta, hi anaven a la bona de Déu. No senyor, anaven amb un contracte ja signat que tenia data de finalització. Si trobaven una altra feina en acabar la precedent, perfecte. Altrament, havien de tornar a Espanya”. Altre cop, lògic.

"El comportament irresponsable dels que governen és el que pot fer que la immigració sigui un bon afer per a tots plegats o que es redueixi a un tema d’enfrontament polític"

Jo em pregunto per què allò que s’ha inventat al nord del Pirineu no es copia i s’implanta aquí. Vull dir que la immigració no és en si mateixa ni bona ni dolenta. Depèn per a què es requereix i com s’articula la seva participació en el món laboral local. El comportament irresponsable dels que governen, un cop més, és el que pot fer que la immigració sigui un bon afer per a tots plegats -empreses locals i immigrants- o que l’afer es redueixi a un tema d’enfrontament polític, de simpaties, etc. -com gairebé tot en aquest país-.

Governar malament, crear percepcions distorsionades i emprar la demagògia per, després, voler espantar el votant amb què vindrà l’extrema dreta és, no només d’irresponsable. És un acte maligne.