Chesterton, Saxònia, Putin

1.- Gilbert K. Chesterton va insinuar que “sempre que Prússia ha pervertit les dues Alemanyes, la catòlica i la protestant, Europa ha patit una gran guerra”. El gran escriptor anglès lligava el caràcter prussià, d’un intens sentiment de superioritat racial i d’un esperit especialment bel·licós, al fet que Prússia va ser la darrera nació europea en ser evangelitzada: no ho va ser fins al segle XIV, i per això no hi ha ni esglésies ni catedrals gòtiques al territori de l’antiga Prússia. 

Chesterton no devia anar gaire desafinat. El prestigiós historiador britànic James Hawes, en el seu petit gran llibre The shortest history of Germany (2017), explica una història molt interessant: l’any 1924, un jove anomenat Konrad Adenauer, llavors alcalde de Colònia, va treballar intensament per obtenir suport francès, amb la finalitat de crear la “West German Confederation” separada de Prússia (pàgina 147). 

Segons Konrad Adenauer, cita Hawes, “Prússia sempre ha governat Alemanya i per això demanem el final de l’ocupació prussiana, ja que tenim més coses en comú amb la veïna França que no pas amb Prússia”. James Hawes també recorda el fet que l’any 1804 el bisbe de Colònia, en un sentit semblant, va convidar Napoleó a “travessar el Rin per tal de fer fora els bàrbars”. 

Prússia com a estat va ser formalment abolida l’any 1947 pels aliats, després d’haver quedat territorialment esquarterada entre el tractat de Ialta (febrer de 1945) i l’acord de Potsdam (juliol 1945). Els aliats van estar a punt de fer Baviera independent, que hauria estat tan gran com Àustria, perquè el 1945 pensaven que potser seria insuficient partir Alemanya només en dos estats.

"Els aliats van estar a punt de fer Baviera independent, que hauria estat tan gran com Àustria, perquè el 1945 pensaven que potser seria insuficient partir Alemanya només en dos estats"

2.- El llibre de James Hawes és deliciós: amb 100 mapes i en poc més de 200 pàgines explica 2.000 anys d’història, des de Juli Cèsar construint un pont en només deu dies per travessar el Rin l’any 53 aC fins a Angela Merkel rebent un milió de refugiats sirians l’any 2015. Haws explica com els rius Rin, Danubi, Elba i Oder són les autèntiques fronteres alemanyes d’Europa, unes fronteres polítiques, espirituals i mercantils. És un llibre molt recomanable: “Read in an afternoon, remember for a lifetime”. 

A l’Alemanya dels anys trenta, el factor religiós era un factor molt determinant del vot: l’Alemanya catòlica, les dues Renànies i Baviera, són les que menys vots van donar a Hitler (25%), mentre que l’Alemanya protestant, al nord i a l’est, n’hi va donar força més (35%), menys però que l’agnòstica Prússia, que va ser el territori que va decantar les eleccions a escala de tot el país (50%). 

Saxònia, l’any 1932, també va ser el primer estat que va donar el poder a Hitler: el partit nazi NSDAP hi va obtenir el 41% dels vots, formant una coalició amb partits burgesos i altres minoritaris. Vuit mesos després, Hitler va accedir al poder a Berlín. Els paral·lelismes possibles són inquietants. 

"Saxònia, l’any 1932, també va ser el primer estat que va donar el poder a Hitler"

Avui els estats amb una elevada presència electoral de l’AfD també són els estats de menor renda per càpita a Alemanya. El talent jove ha anat abandonant els antics estats de l’est i la nostàlgia ha estat molt ben explotada pel candidat guanyador de Saxònia, que ha promès “tornar als temps millors del passat”... sense precisar si es referia al 1932 o al 1945.

3.- El compte polonès a X @PolitycznyUX va resumir molt bé les conseqüències de la victòria del partit ultradretà, prorús i antieuropeu AfD a les eleccions de diumenge passat a l’estat de Saxònia-Anhalt: “Després de les eleccions s’acaba el TikTok i comença l’Excel”. L’AfD ha guanyat les eleccions, però a partir d’ara pot rebre la pitjor cosa que li pot passar a un partit populista: exercir la responsabilitat de governar.

TikTok representa la política populista contemporània de missatges curts, emocionals, virals, simplificats, provocatius i amb capacitat de convertir el descontentament en vots. L’Excel, en canvi, representa tot el que ve després de guanyar el poder: pressupostos, administració, números, decisions concretes, compromisos i responsabilitats derivades de les decisions preses.

"L’Excel representa tot el que ve després de guanyar el poder: pressupostos, administració, números, decisions concretes, compromisos i responsabilitats"

El programa d’AfD proposa més polítiques socials i menys impostos, tot amanit amb la solució màgica de fer fora els immigrants. No cal ser un endeví per preveure’n els resultats. Als països escandinaus els populistes no se’n surten. 

A Suècia, des de 2022 hi ha un govern de coalició entre els moderats, els democratacristians i els liberals que lidera el conservador Ulf Kristersson, que va rebre el suport de Demòcrates de Suècia, la dreta radical/populista de Jimmie Åkesson. Tot i no formar part del govern, els populistes li han donat suport parlamentari a canvi d’influir en immigració, criminalitat i altres polítiques. A les eleccions del pròxim 13 de setembre, les enquestes, però, atorguen una distància de tres a cinc punts als partits de centre i d’esquerra a Suècia, per causa del desencís de la gestió del govern. 

La campanya electoral sueca avui se centra en el cost de la vida, la sanitat, l’estat del benestar, l’energia i la seguretat i es parla menys d’immigració i de seguretat. La dreta radical és molt eficaç influint en l’agenda política des de fora del govern, però una altra qüestió és demostrar que les seves receptes generen millors resultats quan s’és decisiu en la política pública.

Si vols saber-ne més

 

   

Ramon Tremosa-Polònia, l’èxit més gran de la UE

A Finlàndia, la dreta radical sí que governa: des del juny de 2023 el primer ministre és Petteri Orpo, del partit conservador Coalició Nacional. El seu govern és una coalició de quatre partits que inclou la dreta liberal-conservadora, el partit dels Finesos de dreta radical/nacionalpopulista, els democratacristians i el partit popular suec de Finlàndia: hi ha una minoria del 5% de finesos amb el suec com a llengua materna. 

Els ultres formen part de la coalició del govern finlandès i Riikka Purra, líder del Partit dels Finlandesos, és ministra de Finances i viceprimera ministra. La situació econòmica de Finlàndia, però, és complicada, amb l’atur disparat, i les enquestes per a les eleccions de l’abril de 2027 són desfavorables al govern. 

4.- Putin ha marcat un gol a Alemanya per Saxònia ajudant el partit AfD, amb què s'ha venjat del clar lideratge alemany en la defensa europea d’Ucraïna, un lideratge especialment dolorós per a Putin després que Trump abandonés Ucraïna. AfD va néixer precisament el 2015 com un partit antiimmigració, justament en el moment en què “la cancellera Merkel va mostrar la seva millor cara”, segons va dir Timothy Garton Ash, en obrir la porta del país a un milió de sirians que fugien de la repressió brutal del règim sanguinari repressor de Bashar al-Assad, al qual Rússia donava un suport total. 

Merkel va recordar als alemanys el 2015 que ells havien protagonitzat l’èxode més gran de la història de la humanitat, quan el 1945 entre deu i dotze milions de persones van fugir de la invasió de l’exèrcit roig. Merkel el 2015 se’n va sortir políticament, però Putin ja havia plantat la seva llavor desestabilitzadora al bell mig del país líder de la UE que ara ha esclatat.

"Merkel al 2015 se’n va sortir políticament, però Putin ja havia plantat la seva llavor desestabilitzadora al bell mig del país líder de la UE que ara ha esclatat"

L’any 2027 serà un any clau per a Europa: si Le Pen guanya la presidència de França, aquesta amiga de Putin reduirà l’ajut francès a Ucraïna i voldrà començar a desmantellar la UE, per exemple, en la política de defensa de la competència. La UE ha multat els gegants d’internet dels EUA, i per això s’entén per què Elon Musk dona suport a tots aquests partits antieuropeus: negociant país per país i no amb una UE forta, la capacitat de pressió dels gegants d’internet serà encara més gran. 

L’agència Reuters publicava el passat 31 d’agost el suport financer del govern dels EUA a partits contraris a la UE: fins a 30 milions de dòlars, la punta de l’iceberg de molts més milions que són donats per fundacions conservadores dels EUA. Putin i Trump treballen conjuntament i ara a plena llum del dia per desfer la UE que rutlla, “la mica d’Europa que funciona”. Cal ser-ne conscients i reaccionar.